Vinaròs va viure dissabte passat la gran festa del Summer Carnaval una nit màgica de l’estiu que serveix per donar a conéixer a turistes i visitants el Carnaval de Vinaròs. La climatología, amb vent intens i la presència de pluja al final, no va deixar que l’acte es desenvolupès tal i com l’organització ho tenia previst. Per exemple, els vestits no es van poder portar per precaució, i mitja hora abans de concloure es va a ver de suspendre per la pluja, entre altres coses com l’absència dels audiovisuals preparats.
Vinaròs va convertir diumenge la seua façana marítima en un una “Nit de compres en el passeig”, una cita estiuenca amb el comerç de la localitat que sempre és molt ben acollida. Una quinzena d’establiments es van situar en la pèrgola del passeig de Colom amb una variada oferta de productes de qualitat a preus rebaixats des de les 18 fins a les 24 hores. Sabates, complements, moda, esports o llenceria van ser alguns dels productes que es van poder trobar. Foto: Juanvi G.
Luis Nieto Gallardo nació en Melilla en 1949. Ha formado parte del censo de la gran flota de cerco vinarocense, que tuvo su esplendor en los años 60. Por el contrario, y a la postre, también ha sido un ejemplo (junto a su familia) del ocaso de la pesca en nuestro puerto.
Sus padres, Francisco, de profesión pescador como especialista botero de faroles, y María, que ejercía de labores de modista. Tiene una hermana menor, Encarna. A los ocho años de edad quedó huérfano de madre, e ingresó interno en un colegio-convento melillense de monjas, durante cuatro años. A los 12 años de edad fue a vivir con una tía en Cabo de Gata (Almería). Allí estuvo, en aquellos tiempos, dos años trabajando de niño en una jábega, que era un arte de pesca que se calaba partiendo con una pequeña embarcación bogando desde la playa, para hacer una especie de semicírculo en el mar. Luego volvían atracando otra vez con el bote a la orilla y cobraban la red tirando con la fuerza de los brazos y el cuerpo, hasta sacar el copo sobre la misma arena con todo el pescado capturado en su interior. Tras recogerlo y clasificar los peces, y posteriormente los enseres y aparejos, faena que les llevaba desde la salida del sol hasta casi media mañana, los armadores le pagaban sólo con unos cuantos pescados, y que luego él vendía junto familiares por el vecindario. A la edad de 14 años se viene con su padre al Grau de Castellón, para enrolarse de marinero tres campañas a la pesca del cerco tras la sardina y el boquerón, viviendo a bordo como si fuera su casa, o sea, entonces aún se cocinaba con carbón, se lavaban la ropa y la tendían al sol en el mástil y las jarcias, para la noche dormir en el catre y literas del sollado bajo la proa. Después recala por Vinaròs al haber mucha flota de la llum y se embarca con el cerquero ‘Pepito’ faenando por el litoral de Ibiza y venir con venta aquí. Luego se enroló en Tarragona, Valencia, Gandía y Jávea unas campañas con barcos de arrastre. En 1969 es requerido a filas para hacer el servicio militar. Tras la instrucción en Cartagena, al ser un poco alto de estatura, lo cogen como voluntario-forzoso para Policía Naval, siendo destinado en el Ministerio de Marina a Madrid. Tuvo que aprender a marchas forzadas defensa personal y judo, para misiones de vigilancia y guardias. En un control a la puerta de entrada, un atardecer un coche quería acceder a un lugar prohibido, a lo que Luis le requirió al chófer que no era posible. Como se empecinó en querer pasar, Luis desenfundó el arma, pero la cosa no fue a más. Al final resultó que el conductor del vehículo era un teniente, y tras oídas a los mandos superiores, le dieron a Luis un permiso de dos semanas por ejercer bien su cometido. Tras 18 meses de mili regresa a Vinaròs y junto a su padre alquilan una vivienda en tierra para estar ya estables. Se embarca con la traíña ‘L. Rosa’ una temporada. Luego va al bou en S. C. de la Rápita con el ‘J. Carmen’ medio año. En una salida a pescar en un día de mistral, los fuertes aires comenzaron a azotarlos de popa. Cuando quisieron dar la vuelta para regresar el vendaval fue a más, por lo que no pudieron, de manera que navegaron empopados toda la jornada y llegaron a la isla de Mallorca. Ante la fuerte marejada, a duras penas pudieron enfilar la entrada al puerto natural de Andraix. Regresa para enrolarse con los cerqueros ‘A. Gombau’, ‘Diana 1º’, ‘C. Roca’ y ‘C. Paqui’ unas temporadas. A Luis siempre le ha tirado el remendar con aguja e hilo las piezas y redes de malla de la traíña, de manera que se pasaba bastantes ratos sobre la cubierta o el asfalto de los muelles cosiendo. Y también del bou remendando las bandas y hacer los pies con los cabos en las trenzas, etc.
Tras cortejar con Nieves Espejo Sánchez, se casaron. Y fruto del feliz matrimonio han tenido seis hij@s, Mari Nieves, Francisco, Luis, Salvador, Encarna y Ana Bel, quienes les han dado ocho preciosos niet@s. Dos de sus hijos comenzaron siendo pescadores, pero cambiaron pronto de profesión. Decide cambiar a la marina mercante y va un año de marino-tripulante en el buque portacontenedores ‘B. del Mar’ en Tarragona, con recaladas en las islas Baleares y Canarias. En estos viajes igualmente ocupó la plaza de marmitón, que consiste en ser ayudante de cocina y mozo de compras en los puertos donde entraban. Regresando a la península procedentes de Tenerife, a la altura de la ciudad marroquí de Agadir, sufrieron una tempestad de viento con mar de norte, y tuvieron que capearla durante 24 horas seguidas yendo con los motores lentos avante y aparentemente sin moverse del sitio. Las andanadas de olas que parecían montañas se embarcaban por la proa sumergiendo el buque como un submarino, para volver a emerger lentamente a duras penas, no sin antes perder algún contenedor, pues la fuerza de los mares de agua rompía los amarres de la carga sobre cubierta. Ahí tuvo que aportar su granito de arena, ya que únicamente permanecieron en el puente de mando al pie de la rueda del timón, el capitán y el segundo, el resto de tripulantes yacían abandonados en sus camarotes totalmente mareados, y él solo se encargó yendo de un compartimiento a otro, de suministrar durante todo este peligroso periodo de tiempo con temporal los alimentos y cafés a los de guardia. Vuelve a Vinaròs y embarca con el ‘Azur’ y ‘Cristóbal’ al arrastre durante un año. Acto seguido parte con el arrastrero ‘H. Fresquet’ para faenar por el litoral de Marruecos, con recaladas y pernoctaciones en la costa norteafricana como Casablanca, Tánger, Alhucemas, etc, e ir con venta a Algeciras, una temporada. A bordo, los trabajos de pescador normal los combinaba con las faenas de ranchero para la tripulación. En una travesía por el Estrecho, de pronto les cogió navegando una tormenta de levante cuando estaba haciendo la comida. Tenía el caldero bien trincado sobre los fogones haciéndose con el pescado dentro, y un gran oleaje elevó la proa del barco para caer incrustando la recia madera de la roda en otra gran ola. La sacudida fue enorme, y el pescado del interior del caldero saltó todo fuera esparcido por la cocina como si estuviera vivo. Ahora se embarca con los barcos locales de arrastre ‘Gomten’ seis años y el ‘Cristóbal’ otros tantos. En un regreso de pescar tenían que entrar en Benicarló, era la estación otoñal en que había una gota fría, donde tuvieron que sortear cinco enormes trombas marinas con vientos huracanados que se llevaba todo lo que no estaba bien trincado, para sortear las mangas como pudieron y embocar la dársena portuaria. Con la ‘D. Ferrá’ va nueve años más. En su labor diaria como pescador, también se prestaba en realizar empalmes con recios cables y cuerdas alambradas. Cambia con el trasmallero ‘Binalaros’ un año, para calar y pernoctar por el archipiélago de las Columbretes una campaña. Y finalmente, en 2003 se enrola con el cerquero ‘V. Gil’ durante tres temporadas hasta jubilarse a los 58 años.
Luis, como su mundillo laboral siempre ha sido el mar, desde joven ha tenido la afición de pescar desde la borda del barco con lienza a la lubina, y de vez en cuando ha efectuado buenas extracciones, no sin perder a cambio algunas horas de sueño. También disfruta con un botecillo recreativo atrapando sepia a la ‘femella’ y con ‘pajarito’. Atrás quedaron otros tiempos en que se podía calar por hobby cuatro piezas de trasmallo para capturar pescados y mariscos con que ayudar al sustento familiar. Ahora, solo le resta en bajar por el muelle y de vez en cuando echar una manita a sus compañeros, y como no, el comentar anécdotas o alguna de tantas vicisitudes pasadas en el mar.
Vinaròs supera el 88% d’ocupació durant el mes de juliol, un increment del 3% respecte a l’any anterior.
Aquesta dada suposa un increment del 3% en relació a l’any passat i es manté en la línia de la resta de les destinacions costaneres de la Comunitat Valenciana.
Des de Turisme Vinaròs s’ha fet un balanç de les dades d’ocupació hotelera a la localitat durant el mes de juliol. Per tal d’obtenir-les s’ha consultat les empreses d’allotjament reglat de la destinació, així doncs, d’acord amb les xifres recollides la ciutat ha aconseguit una 88 % d’ocupació, una quantitat que supera un 3% en relació a la que es va aconseguir l’any passat. Pel que fa a les dades més concretes, els hotels han aconseguit una ocupació mitjana del 86%, els apartaments han arribat fins als 81%, mentre que els càmpings han assolit el 97%.
Reportaje sobre Luis Nieto Gallardo, nacido en Melilla en 1949. Ha formado parte del censo de la gran flota de cerco vinarocense, que tuvo su esplendor en los años 60. Por el contrario, y a la postre, también ha sido un ejemplo (junto a su familia) del ocaso de la pesca en nuestro puerto.
El grup de teatre musical de Puro Teatro Artes Escénicas, dirigit per Toni Guillot, va representar al Vinaròs Arena els passats dies 6 i 7 d’agost l’obra ‘Todo va bien’, amb veus i música en directe, amb temes de Cole Porter en un divertit creuer. Va ser la representación de final de curs, la cirereta a una gran temporada de teatre del grup, amb una gran acollida del públic. La música en directe va anar a càrrec del director musical Juanvi Lladosa, als teclats, Manuel Lladosa com a guitarra i Baix, Vicent Borràs a la percussió i Carlos Moyano al saxo. Un grup que ja va tocar a la representación de ‘Arde Chicago’.
“Sorda”, el curt guanyador dels premis del jurat i del públic
El curtmetratge murcià “Sorda”, de NexusCreafilms, dirigit per Eva Libertad i Nuria Muñoz i protagonitzat per Miriam Garlo i Pepe Galera, ha sigut el guanyador dels premis del jurat i del públic del XXI Festival Internacional de Curtmetratges de Vinaròs Agustí Comes. És la primera vegada que una mateixa obra guanya els dos premis d’aquest Festival que organitza la Fundació Caixa Vinaròs en col·laboració amb l’Ajuntament.
“Sorda” explica la història d’Ángela, una dona sorda que vol ser mare i a la qual dóna vida l’actriu (sorda en la vida real) Miriam Garlo. Al seu costat, la cinta està protagonitzada també per l’actor Pepe Galera. La història transcorre en una casa d’horta de Molina de Segura (Múrcia), on viu una parella amb el seu hort, el seu galliner i el seu porxo. Un curt que aprofundeix, des de la ficció, en una realitat poc coneguda per a la societat en general, que busca visibilitzar i donar a conéixer les inquietuds de les persones amb problemes auditius. Les directores Eva Libertad i Nuria Muñoz i l’actriu protagonista d’aquest curt, Miriam Garlo, van estar presents en el lliurament de premis, que va tindre lloc al Vinaròs Arena de la plaça de bous el dissabte a la nit. Tots dos premis estan dotats amb 1.000 euros i escultura de Lukas Ulmi. El premi del jurat va ser donat a conèixer i entregat per la presidenta de la Fundació Caixa Vinaròs, Josefa Gondomar, i el del públic per part del regidor de Cultura, Fernando Juan. L’acte va ser presentat per la periodista Noemí Polls. Gondomar va dir que “és una satisfacció veure la gran acollida de la gent en aquesta proposta cultural, i és este suport el que ens ajuda a millorar en cada edició. Enguany, com els anteriors, la selecció dels curts ha estat molt ben acollida, i vull destacar l’esforç dels components del jurat, un equip ple de motivació en una tasca totalment altruista”. També va assenyalar que des del Festival “ens satisfà poder donar ressó de produccions que esperem tingun l’èxit i la projecció que es mereixen”. De la seua banda, el president del jurat, Sergi Martí (director del curtmetratge “La Banyera”, guanyador del premi del públic l’any passat) va destacar de “Sorda” la fotografía, la gran interpretació de Míriam i el guió, que está molt ben explicat i en un ordre correcte, la qual cosa cal valorar, a més de ser una obra que acaba de manera optimista”.
Eva Libertad i Nuria Muñoz van agrair els premis, destacant-ne la qualitat de la resta de finalistes. Libertad va explicar que el curt “naix de la necessitat creativa de compartir amb el públic la nostra vinculació amb la sordera. Míriam i jo som germanes i portem tota la vida compartint un món propi que el forma una identitat oient i una sorda, i hem reflexionat moltes vegades juntes sobre la sordera, i Nuria tenia una tia també sorda amb la que va conviure. Havíem de fer alguna cosa sobre el tema, i al final va ser aquest curt”. També va dir que la idea va sorgir quan Míriam va pensar en ser mare “i un dia em va compartir les seues pors i inquietuds al voltant de la maternitat”. Eva li va demanar llavors a Míriam fer una llista de les pors que li suposarien ser mare. “Em va enviar dos pàgines que em van impressionar, i sobre aquesta llista vam confeccionar el nucli del guió. Així va nèixer el curt, el projecte en el que més ens hem involucrat fins ara”, va indicar. Per últim, va tindre un agraïment per al jurat i especialment a Nati Romeu, coordinadora del festival, i al públic. De la seua banda, Fernando Juan, com a regidor de Cultura, va agrair al jurat i la organització del festival haver arribat a oferir aquesta gran qualitat. Recordar que en aquesta edició s’havien presentat 832 obres. Quant a les projeccions dels finalistes, s’ha batut rècord d’espectadors, amb una mitjana de 500 assistents en cada sessió.
La empresa Ignion, empresa global de solucions innovadores d’antenes IoT, de la qual el Dr. Jaume Anguera és el seu CTO i Fundador, ha estat premiada pel programa “Accelerator” del Consell Europeu d’Innovació (EIC) de la Comissió Europea per la seva innovació i gran potencial empresarial. La victòria s’atorga al primer component miniaturitzat d’antena multi-protocol tipus xip adaptat a les aplicacions d’Internet de les coses (IoT).
Ignion és un del 74 guanyadors dintre més de 1000 empreses de 18 països d’Europa. Els premis es van basar en una sèrie de criteris, com ara l’excel·lència, el potencial d’escalabilitat, el nivell de risc i la implementació. Només 4 empreses espanyoles, entre elles Ignion, han assolit al prestigiós guardó. “Estem satisfets de ser la primera i única empresa de solucions d’antena a rebre aquest prestigiós honor amb una inversió substancial de l’EIC Accelerator”, afirma el Dr. Jaume Anguera, CTO i Fundador d’Ignion i Professor de la Universitat Ramon Llull, Barcelona. “La nostra tecnologia disruptiva Virtual Antenna® ja s’ha adoptat en més de 25 milions de dispositius IoT i la demanda del mercat està creixent ràpidament. Amb l’Accelerator durem a terme els nous reptes que permetran que la nostra Virtual Antenna® garanteixi que dispositius IoT siguen eficients en benefici d’una societat millor connectada i per un ús optimitzat del recursos naturals”. I què és exactament això de l’IoT? La Internet de les Coses (de l’anglès IoT – Internet of Things) permet la connexió de dispositius entre ells i amb el núvol a través de xarxes de comunicació. El núvol és la infraestructura de internet on les empreses disposen els seus programes per processar les dades del sensors per efectuar una acció determinada. Aquest dispositius IoT s’utilitzen per captar dades del món físics a través de sensors, com ara la qualitat de l’aire, humitat, llum, pressió, temperatura, posició. Aquestes dades s’envien al núvol via comunicació sense fils (wireless) per poder iniciar una acció. Imaginem per exemple una ciutat com Vinaròs on els contenidors d’escombraries son cada dia buidats independentment de si el contenidor està ple o buit (algunes dades en ciutats de Dinamarca apunten que només un 22% del parc de contenidors estan plens en l’hora de la recollida). Naturalment seria més eficient per la despesa pública i pel medi ambient recol·lectar les escombraries dels contenidors només quan estan plens minimitzant emissions CO2 i com a conseqüència derivant en ciutats més sostenibles. Imaginem un altre exemple. Una gran extensió de cultiu on poguéssim tenir distribuïts dispositius IoT per captar la temperatura i humitat en l’entorn i d’aquesta manera, regar només quan siga necessari, estalviant per tant un recurs tan valuós com l’aigua. Això són algunes de les moltes aplicacions que permet el IoT. Per poder enviar les dades d’aquest sensors al núvol es necessita una comunicació wireless i per tant cal d’antenes molt petites fàcilment integrables en els dispositius IoT poblat de components electrònics. A més, les antenes han de ser capaces d’operar en diferents protocols (és com si l’antena hagués de parlar diferents idiomes). Finalment, el consum energètic dels dispositius IoT ha de ser molt reduït, d’altra manera estaríem creant un problema per resoldre un altre. Aquest consum energètic és fortament dependent de les prestacions de l’antena. En aquest sentit, la tecnologia Virtual Antenna® és idònia per l’ecosistema IoT degut a la seua mida reduïda (10 vegades més petita que tecnologies d’antena convencionals) i capaç de satisfer els criteris prèviament esmentats. Amb el Accelerator atorgat a Ignion, es portarà el desenvolupament de Virtual Antenna® al seu pròxim nivell per satisfer les contínues exigències d’un mercat en expansió exponencial. Podeu trobar informació sobre la tecnologia Virtual Antenna® d’Ignion a www.ignion.io
El curtmetratge murcià “Sorda”, de NexusCreafilms, dirigit per Eva Libertad i Nuria Muñoz i protagonitzat per Miriam Garlo i Pepe Galera, ha sigut el guanyador dels premis del jurat i del públic del XXI Festival Internacional de Curtmetratges de Vinaròs Agustí Comes. És la primera vegada que una mateixa obra guanya els dos premis d’aquest Festival que organitza la Fundació Caixa Vinaròs en col·laboració amb l’Ajuntament.
Diumenge 31 de juliol vam celebrar la 61ª Travessia al Port de Vinaròs. En una participació de més de 120 nedadors en que destaquem la majoria nedadors del club, ja que en aquesta travessia celebrem el final de temporada i és motiu per reunir-nos.
Des del nedador més petit, Joan Matamoros, fins el més veterà, Manolo Falcó, tots els nedadors i nedadores van gaudir d’un matí esplèndid disfrutant de la natació i del bon ambient que vam tindre en tot moment.
La Conselleria ha adquirit l’immoble del centre de desenvolupament infantil Creixem de Vinaròs per a la posada en marxa del primer centre d’atenció primerenca (CAP) públic de la Comunitat a través de l’Institut Valencià de Serveis Socials (IVASS). Divendres 29 de juliol, l’alcalde Guillem Alsina va rebre la visita de la directora general del Sector Públic i Patrimoni de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, Isabel Castelló, per comunicar-li.
® Ajuntament de Vinaròs -
Tots els drets reservats