“Tant de bo m’equivoque, però no veig a Vinaròs un museu en un futur pròxim”
“Vinaròs va perdre l’oportunitat de tindre un museu i ara no el veig factible a curt termini”
X.Flores
Alfredo Gómez Acebes és una persona culturalment inquieta. Nascut a Vinaròs l’any 1964, el seu pare José A. Gómez Sanjuán va inculcar-li la passió per la història local i es va llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, fent després cursos de doctorat sobre la història del cinema castellonenc amb l’historiador Miquel Porter Moix. Ha estat coordinador de l’Editorial Antinea en els seus primers anys i va ser director i fundador del Centre d’Investigació i Documentació del Maestrazgo (C.I.D).
Col·labora al Diariet amb interessants escrits sobre cultura i patrimoni locals des de principis dels anys 90, i en diferents mitjans de comunicació ha publicat més d’un miler d’articles en les últimes tres dècades. Ha estat membre de la Junta de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”, entitat de la que és també secretari del Certamen d’Aquarel·la “Gabriel Puig “Roda”.
Ha organitzat nombroses exposicions de temes històrics i com a historiador i escriptor ha publicat una desena de llibres. Ha rebut dos importants reconeixements a nivell local: el premi de periodisme “Manuel Foguet”, l’any 2012 i el VI Premi d’Investigació històrica Borràs Jarque, al 2014.
D’on treus el temps per fer tantes coses?
El trec d’on puc. Sóc una persona inquieta per naturalesa i sempre em falta temps. La veritat és que encara m’agradaria fer moltes més coses al llarg del dia. De moment he publicat 10 llibres i segurament més d’un miler d’articles en moltes i diferents publicacions, entre elles el Diariet.
En què va influir el teu pare, Jose A.Gómez Sanjuán en haver estudiat història ?
Realment en un principi no tenia la intenció d’estudiar història. Vaig anar a Barcelona amb el propòsit d’iniciar la carrera de Dret. Però certament, la història sempre m’ha agradat, i en això ha tingut molta influència el meu pare. Ell era arquitecte i historiador local i fèiem molts treballs junts relacionats en la cultura i la història de Vinaròs. Ens complementàvem en moltes coses, en treballs d’investigació o a l’hora de fer traduccions del llatí, que les feia jo, o de l’àrab, que ell dominava més. Així que finalment em vaig decidir a estudiar història.
De la història de Vinaròs, hi ha alguna part o fet històric que t’apassiona especialment?
L’època medieval i patrimonial de Vinaròs és el que més m’he dedicat a estudiar, i també m’agrada estudiar els plafons ceràmics. Però en general he profunditzat en totes les etapes històriques en temes concrets. Crec que de la història de Vinaròs en sé de tot una mica.
Tens molt de material històric de Vinaròs. Has pensat que en faràs en un futur?
Molt del material que guardo és de la família, i realment són moltes coses. La documentació en paper es donarà a l’arxiu municipal i, de la resta, moltes coses les donaré a l’Associació Cultural Amics de Vinaròs.
De fet, ja has fet vàries donacions, la més recent el primer volum original de la història de Vinaròs de Borràs Jarque al Fons antic de la biblioteca municipal
Tenia dos volums i vaig decidir donar-lo al Fons Antic de la Biblioteca, que no el tenia. També després de fer una gran neteja vaig donar a la biblioteca tots els libres de literatura i novel·les.
Vas encarregar-te d’una galeria d’art
Tinc molts bons records de la galeria d’art “El Comendador”. Quan el meu pare va faltar me’n vaig fer càrrec durant alguns anys. Els caps de setmana, organitzàvem exposicions de pintura que crec que eren interessants, a més de conferències, un homenatge a Salvador Dalí… Actualment crec que a l’auditori cal donar-li una mica més de nivell artístic en les mostres, encara que entenc que al ser un lloc públic cal donar oportunitats a tots.
Culturalment, què trobes a faltar a Vinaròs?
Un museu. Ara per ara tenim la sort que existeix la Casa Membrillera com a seu de la Fundació Caixa Vinaròs i l’Associació Cultural Amics de Vinaròs, que a la seu pot guardar coses, però que té un límit i aviat no cabran les coses. Fa falta un museu no com a magatzem, sino per mostrar el que tenim al públic.
Veus a Vinaròs en un futur amb un museu?
M’agradaria equivocar-me, pero jo crec que no el veuré. Vam perdre la oportunitat de fer-lo aquells anys econòmicament bons per a l’ajuntament, però es va optar per fer altres infraestructures i no es va apostar per un museu, un centre cultural o un auditori. Ara veiem poblacions amb instal·lacions culturals fabuloses, amb edificis que agrupen auditori, sala d’exposicions i museu, sala de conferències i sala de música, però lamentablement no és el nostre cas. El nostre reconvertit auditori està a un lloc cèntric, però es queda just i no convenç pràcticament a ningú.
Els nius d’ametralladores de la Guerra Civil, ja estan catalogats i declarats bé d’interes local?
Crec que no s’ha fet res en este aspecte, i és una llàstima perquè s’estan fent malbé amb els temporals. El bunker del port el vaig netejar jo mateix i alguna visita guiada s’ha fet, però ara el tema està aturat. Crec que estes construccions defensives, pel seu valor testimonial, haurien de catalogar-se i passar a ser Bé d’Interès Local i preservar-les. No pel seu valor arquitectònic, sino com a testimoni històric.
Què et sembla la restauració de la capella de Santa Victòria?
Ha quedat molt bé, però el seu interior no sé si servirà molt com a sala d’exposicions al no estar permès penjar res a les parets. Per tant, que es dedique a ser un espai expositiu dedicat als nanos i gegants em sembla una bona idea.
I l’actual restauració de l’edifici de la cotxera de Batet?
No sé si la intenció de l’Ajuntament és dedicar este immoble a cultura o turisme, però crec que seria una bona oportunitat per poder fer una sala d’exposicions, un petit museu i un auditori. Considero que és un bon lloc, cèntric i prou gran, amb dos plantes, per poder fer coses interessants.
També has organitzat moltes exposicions, xarrades, col·loquis…
Quan em criden, hi vaig, siga on siga, no hi ha cap problema. Com en esta entrevista. Les coses es fan per a que la gent les disfrute, i si jo puc contribuir en alguna cosa, em sembla perfecte. Jo encantat.
De les exposicions que has fet, quina destacaries?
Del 2003 al 2007 es van fer moltes exposicions, almenys una vintena d’elles a la biblioteca. Després n’he continuat fent i crec que algunes han sigut interessants. Per exemple, destacaria les primeres jornades del còmic, que van tindre èxit i volíem repetir en unes jornades més grans, qüestió que ja havíem parlat amb la regidora actual, Anna Fibla i ja teníem vàries coses organitzades. Però va vindre la pandèmia i es va aturar tot, així que fins que no passe tot això no podrem reemprendre els diversos projectes que teníem.
Ets membre actiu d’Amics de Vinaròs. Quina importància té segons tu esta associació cultural per a la ciutat?
Des de la seua fundació a finals dels anys 70, Amics de Vinaròs ha jugat un paper fonamental en la cultura i el patrimoni de la nostra ciutat. Ha editat molts llibres i impulsat el certamen d’Aquarel·la Gabriel Puig Roda que segurament és el més important d’Espanya i està plenament consolidat, a més de fomentar els treballs d’investigació. És una associació que dona una empenta a la cultura local. A més, a nivell patrimonial també el seu paper és molt important, classificant tot el material de Vinaròs que pot tindre importància històrica.
Director del Centre d’Investigació i Documentació del Maestrazgo (C.I.D). Quan es va fundar i amb quins objectius?
Es va fundar juntament amb Agustín Delgado i el meu pare. Va funcionar uns anys i al final ho vam deixar. Mentre estava actiu, la funció del CID era conscienciar de la importància del patrimoni local i lluitar per la seua conservació. La seua fundació va coincidir en una època convulsa quant a patrimoni, es va destruir una part important i allí estàvem per a intentar que estes coses no es repetiren en un futur.
Comentaves al principi que havies publicat també diversos llibres
Una desena. “Art i artesania al carrer”, va ser el primer, editat per la Diputació, edició que es va esgotar. Per recaptar diners per la restauració de l’ermita també vaig escriure “La ermita de Vinaròs”, i després amb la Editorial Antinea també he publicat “Historia del teatro en Vinaròs”, “La Semana Santa de Vinaròs”, “Guia turística e histórica de Vinaròs” i en l’Associació Cultural Amics de Vinaròs “Historia de la Cruz Roja de Vinaròs” i “Els Alós”, “Vinaròs i el mar”, etc.
En quins projectes culturals treballes ara?
En diversos projectes. Un és un llibre que es diu “La Guerra Civil a Vinaròs en imágenes” i juntament amb Esther Forner en un altre que es diu “Patrimoni desaparegut a Vinaròs”, que tenim prou avançat i esperem acabar-lo aviat. També tinc pensats alguns llibres amb Amics de Vinaròs, un dedicat al director de cinema Germán Lorente, a qui havíem de dedicar-li una exposició-homenatge que havia de presentar un cantant famòs, però que es va anul·lar degut a la pandèmia.
Centrem-nos ara en la teua col·laboració al Diariet, on el teu pare ja col·laborava. Recordes des de quan vas començar a escriure al setmanari?
A principis dels anys 90, quan vaig tornar de Barcelona, va ser quan vaig començar a col·laborar escrivint al Diariet. Des de llavors no he deixat de fer-ho, sempre que he pogut.
Creus que a la premsa local, calen més temes històrics i que expliquen com era la vida al Vinaròs del passat?
Sí. El Diariet ha anat girant dedicant-se cada vegada més a l’actualitat de l’Ajuntament i la política. Crec que falten temes d’altres coses, entre elles culturals. Les baralles polítiques cansen a la gent.
A banda del Diariet, has publicat centenars d’articles històrics en altres mitjans. En quins col·labores actualment?
Actualment amb 7Dies i VinaròsNews, però al llarg dels últims anys he col·laborat en molts altres mitjans locals
En 2012 vas rebre el premi de periodisme “Manuel Foguet” de mans de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs”. Què va suposar per a tu este reconeixement?
Recordo que se’m va entregar a les cavallerisses de l’ermita. Va ser un premi a la trajectòria en premsa i n’estic molt agraït. És bonic que et reconeguen el treball que fas, sobretot quan no es la meua intenció quan escric.
I al 2014 el premi d’investigació històrica Borràs Jarque
Va ser una Nit de la Cultura molt especial per a mi. Se’m va concedir el reconeixement per un treball d’investigació sobre la importància del port de Vinaròs en el transcurs de la història local.
Has tingut experiència en política, formant part en el seu dia de la llista Bloc
Continuo vinculat sentimentalment amb el partit. Pràcticament no hi participo ni en les reunions, però si em necessiten per qualsevol cosa, allí estaré.
Treballes a una empresa d’arts gràfiques. Si el sector ja ho tenia difícil amb la crisi, ara la pandèmia. Com ho esteu vivint?
Vam obrir “Conceptes” l’any 2003, i al 2009 vam canviar d’ubicació a l’actual local del carrer del Pilar, i fins ara. Si el sector ja s’aguantava com podia, degut a la crisi generalitzada, la pandèmia ens ha acabat de rematar, com a molts dels que tenim un negoci. Sobrevivim al ser un local propi i no de lloguer. No m’imagino el que han de patir aquells que estan en un local llogat amb la que está caient. Suposo que per això molts han hagut de tancar. Esperem que poc a poc tot millore.
Que així siga.
