Ha estat operat a Madrid per un problema generat per tants quilòmetres recorreguts. Ja té més de la meitat del centenars de maratons que aspira a córrer, a més de 37 ironmans, com el recent campionat del món a Hawaii.
Emili Fonollosa
Després de la seua recent quarta participació en el Campionat del Món Ironman, a les illes Hawaii, el gran atleta veí de Vinaròs, natural d’Alcanar, Antoni Josep Adell Reverter “Puchi”, va ser operat a Madrid l’últim dia de novembre per solucionar un problema generat pel seu impressionant palmarès de carreres. Després de recuperar-se, vol continuar ampliant el seu currículum fins a completar un centenar de participacions en cadascuna de les dues proves més llargues, ironmans i maratons.
Ja porta acumulats 37 ironmans, 40 mitjos ironmans, 53 maratons, 53 mitges maratons i moltíssims triatlons curts, deu milers i curses curtes. Ha sortit fora d’Espanya a competir en nombroses ocasions: Estats Units, Àustria, Alemanya, França, Gal·les… Ha nedat competint a la majoria dels oceans. Tot això des del 2008, quan amb 32 anys va decidir penjar les botes de futbolista i dedicar-se de ple a l’atletisme. Fins a vuit vegades s’ha classificat per al campionat mundial de Hawaii, tot i que només ha anat quatre vegades. A les paradisíaques illes ha fet en cada participació 3,8 km. nedant, 180 km. amb bicicleta i 42 km. corrent (el que és un ironman). “Els 180 km amb bici són durs perquè hi ha 1.400 metres de desnivells, sempre es fa a l’octubre, depenent del cicle lunar, perquè el segon tram de marató es corre de nit per una autopista sense llum i només tenim com a il·luminació la lluna”.
“Després d’haver-me operat espero en el futur tornar a gaudir de moments tan especials com els que es tenen en acabar una prova com la de Hawaii”. En aquests darrers 5 anys, el seu esforç s’ha redoblat perquè la lesió no li ha deixat de provocar dolor, però sense treure ganes de competir ni participar en proves.
Entre els seus grans èxits hi ha el que l’agost del 2015 la premsa esportiva especialitzada en triatló va qualificar com a “brutal machada” i és que a la ciutat francesa de Vichy va aconseguir el mateix cap de setmana la classificació per a dos mundials.
“Vaig córrer un mig ironman dissabte i l’endemà, vaig córrer una altra carrera, un ironman complet, vaig ser llavors el quart, això va sortir reflectit de forma destacada a la premsa, perquè aconseguir classificar-se dissabte per al campionat del món i l’endemà per anar-hi a Hawaii ningú ho havia fet a Espanya”. La prova més llarga, en un sol dia, la va disputar l’any 2016 a Gandia, va ser un doble ironman: 7 km. nedant, 360 km. amb bici i 84 km. corrent, “allà va ser on em vaig lesionar al tendó d’Aquil·les”.
Des dels 8 fins als 32 anys, el seu esport va ser el futbol. Va militar en diferents equips del nord de Castelló i sud de Tarragona, com el CD Tortosa, el CD Benicarló, el Vinaròs CF i fins i tot al Saragossa B; va aconseguir destacar, aconseguint trofeus individuals. Tot i que des de molt jove ha treballat i treballa com a pintor, sempre ho ha alternat amb l’esport.
Els grans maratonians han passat per l’operació a què s’ha sotmés i que afectava el tendó d’Aquil·les, “de tants quilòmetres corrent es produeix una calcificació i això fa mal”. Ha estat la seua vuitena passada pel quiròfan, totes les set anteriors intervencions van ser durant la seva etapa de futbolista (2 de menisc, lligaments, osteopatia de pubis, 2 dits i el nas), “quan jugava a futbol, tot eren trompades”.
Espera reduir terminis de recuperació de la vuitena operació perquè va anar a càrrec de tota una eminència, el doctor David López Capapé, que opera atletes de primer nivell, “m’ha dit que potser en 2-3 mesos puga estar recuperat”. L’operació va resultar un èxit.
Tot i que a Vinaròs fins ara no se li han reconegut encara els seus mèrits esportius, ha estat promotor de diversos clubs de triatló en aquesta ciutat. Així, ha participat en la reactivació del club Jiji Jaja i després es va crear el Davima, tot i que ara forma part del club madrileny Desam, un dels capdavanters a Espanya, que l’ajuda a costejar tràmits, equipaments i llicències.
El sobrenom de Puchi li ve des de la seua infància. “El meu pare, futbolista com jo en la seua joventut, s’assemblava molt en l’aspecte físic i en la forma de jugar al recordat jugador del València CF Puchades, aleshores la gent va començar a anomenar-me “Puchi”. Tot i que és natural d’Alcanar, ja viu des de fa molts anys a Vinaròs, “quan tenia 15-16 anys vaig començar a venir sovint a treballar de pintor i aquí vaig conèixer la meua dona… porto a Vinaròs uns 25 anys”.
No ha volgut renunciar a la seua feina com a pintor, tot i que amb 35 anys es va animar a estudiar la llicenciatura de Geografia i Història. “Treballar com a pintor em dóna molta flexibilitat horària perquè sóc autònom, m’ho faig jo tot, així que m’ho puc combinar millor amb els meus entrenaments que si tingués alguna ocupació com per exemple professor”.
