“Canviar d’hàbits en alimentació és fàcil si es fa de manera correcta i progressiva”
Col·labora al Diariet des de maig de 2019 amb articles molt interessants sobre nutrició. Amb només 33 anys, Carla Escuder té un destacat currículum. És llicenciada en Farmàcia, Diplomada en Nutrició Humana i Dietètica per la Universitat de Navarra i Màster en Atenció Farmacèutica i Farmacia Assistencial. Ha fet també dos postgraus, un en Nutrició Esportiva pel CODINUCAT (Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya), i un altre en Salut Pùblica per la Universitat Pompeu Fabra. En aquests moments realitza el Doctorat en Farmàcia i Nutrició a la Universitat de València.
Ha treballat a la Farmàcia 1896 de Barcelona i actualment a la Farmacia Escuder (La Sènia) i a Nutriestudio (Vinaròs). Gran aficionada a la lectura, assegura que té obsessió pels libres científics. Considera l’esport fonamental per a mantindre uns hàbits saludables, i el pàdel, córrer o fer entrenament funcional són part de la seva rutina diària.
Perquè vas estudiar Farmàcia i en quin moment sorgeix l’interès per la nutrició?
Com li passa a molts joves, en el moment de triar no ho tenia gens clar. Els meus pares, amb molt bon criteri, em van ajudar a escollir. I els ho agrairé sempre, perquè ara mateix no em veuria fent una altra cosa. És una cosa amb el que també he crescut ja que el meu pare és farmacèutic i la meva mare és metge.
Vaig fer les dues carreres a la vegada, l’interès per la nutrició va augmentar a mesura que aprenia.
Com combines les dos especialitats o treballs?
Treballo a la Farmàcia Escuder tots els dies menys dijous que treballo a la consulta de Nutriestudio.
En quins àmbits desenvolupes la teva professió?
A més de a la farmàcia i a la consulta, treballo com a professora col·laboradora de la UOC i faig xerrades o escric sobre nutrició.
Fas xerrades en diferents àmbits laborals , educatius, familiars?
Si, sobretot en l’àmbit educatiu però també m’agrada donar xerrades en ambients més familiars, com per exemple per associacions com el Repte10k
En quin se sent més còmoda?
En tots, m’encanta poder ajudar a entendre la nutrició i la salut.
Una imatge saludable, encara va associada a una persona prima? Què ens pots dir respecte a aquests esterotips?
Que no és adequat. El pes en sí ens dóna molt poca informació. Es pot tenir un pes baix o adequat però tenir una massa muscular molt petita i un percentatge gras alt. Ens hem de veure forts, no prims. Perquè prim no vol dir sa. Cada vegada més, va canviant el concepte i la gent se està preocupant més per estar més forts i, en consequència més sans.
Hi ha gent que encara pensa que per a aprimar-se t’has de privar de moltes coses…
Molta gent associa la dieta a menjar a base de pit de pollastre i enciam i de menjars tristos. No ha de ser així per a res. Cal fer un canvi en el tipus d’alimentació i allunyar-se d’aliments processats rics en sucres, greixos hidrogenats ….més, com més trist sigui, més fàcil és deixar la dieta.
Practiques algun esport? Quina importància té en la teva vida?
Faig entrenaments de força amb el meu entrenador Ramon, jugo a pàdel i vaig a córrer amb el Repte10k. No amb l’assiduïtat que m’agradaria ara, intento fer 4 dies a la setmana fixos.
És molt important fer esport perquè a més de que és bo per a la salut física, ho és per a la salut mental. És un antidepressiu perfecte! Ara, amb tot el que estem passant, hauria de ser obligatori practicar algun tipus d’exercici físic.
Estàs colaborant en el Diariet en periodicitat setmanal amb articles molt interessants. T’agrada la divulgació?
M´encanta. És el que més m’agrada fer.
Tinc la nevera i el congelador buits. Què m’aconselles per fer la compra setmanal?
Primer planificar el que vas a dinar i sopar durant la setmana. Així pots comprar el necessari, ni de més que després hagis de rebutjar, ni de menys, així no hauràs d’anar a comprar urgentment.
Quins productes no haurien de faltar mai a casa?
Verdures i fruites, molt colorit! Aliments rics en proteïna de qualitat com carns, peixos, ous, làctics, llegums. Algun cereal integral o tubercles com patata …
Cal fer-se amb un bon fons d’armari per evitar sorpreses. Tenir verdures congelades, conserves de qualitat de llegums i verdures, conserves de peix com la tonyina o sardines en oli d’oliva verge, marisc congelat com llagostins cuits o pop …
Se sol dir que “en casa del herrero cuchara de palo”. Quina és la dieta d’una nutricionista?
La meua alimentació és bastant bàsica. He de confessar que no em planifico massa bé però amb els meu fons d’armari sempre m’arreglo.
Quan penso en que vaig a menjar, primer penso en la verdura, després l’aliment ric en proteïnes i després si ho vaig a acompanyar amb alguna guarnició.
Potser la frase més repetida de la nutrició siga “Dieta variada i equilibrada, però las frase en sí no conté molta informació. En què consistiria per a tu una alimentació saludable?
Una alimentació basada en verdures i fruites, aliments rics en proteïnes de qualitat; cereals integrals i greixos saludables. Bàsicament una alimentació rica en matèria primera.
També és important gaudir de la gastronomia i de la cuina, sortint una mica d’aquesta línia.
Sovint oblidem parlar de la importància de la beguda principal del menjar. Ha de ser sempre aigua?
Sí, totalment. No hi ha millor manera per hidratar-se.
Sol resultar difícil canviar d’hàbits en alimentació?
No, si es fa de manera correcta i progressiva. És millor fer petits canvis que durin en el temps, que no canviar per complet un tipus d’alimentació ja que probablement acabi tornant als mals hàbits.
També és important la manera. No és el mateix canviar a una alimentació de bullit i peix a la planxa que fer-ho a unes receptes més saboroses i desitjables.
En el món de les noves tecnologies, la informació i internet. Quin consell donaries a la gent que decideix utilizar internet i les xarxes socials per informar-se sobre nutrició?
A internet tothom és lliure de parlar del que vol, sabent realment del que parla o no tenint ni idea. A més de que la indústria i les influencers el que volen és vendre el seu producte, els preocupa bastant poc la salut de les persones.
D’altra banda, també hi ha gent realment bona i preparada que divulga molt i molt bé. El meu consell seria que s’informin bé de a qui segueixen en les xarxes i per què. La quantitat de seguidors és el de menys.
Actualment existeixen una gran quantitat de suplements de tot tipus. Quan és necessària la suplementació?
Quan hi ha una deficiència d’algun micronutrient, per exemple el ferro que pot provocar anèmia. Quan les necessitats nutricionals de la persona no es poden suplir amb l’alimentació, per exemple molts esportistes o persones amb alguna malaltia que els fa perdre la gana. Hi ha un altre tipus de suplementació que ajuda a augmentar el rendiment dels esportistes, que utilitzats de manera correcta donen molt bons resultats.
Què opines de les app per als smartphones sobre nutrició?
Que tenen molt perill. Els fonaments pels quals es basen per valorar els aliments són bastant millorables. No totes són iguals però crec que és molt millor que les persones aprenguem a llegir etiquetes i ser nosaltres qui triem si un aliment és bo o no
El “Método del Plato” per planificar menús. En què consisteix? És recomanable?
És una eina molt visual que ens ajuda a estructurar els àpats.
Imagina que a un plat li dibuixem unes línia en creu fent quatre cambres. Dos quarts haurien de ser verdures i hortalisses de diferents colors. Un quart aliments rics en proteïnes com les carns, peixos, ous o els llegums. El quart que queda el ompliriem d’aliments rics en hidrats de carboni com arròs, pasta integral, tubercles, quinoa…
És una manera molt fàcil d’estructurar els àpats, tot i que caldria personalitzar més en el cas d’esportistes, per exemple.
Sobretot entre els esportistes s’està extenent el “ayuno intermitente”. Què n’opines?
És una estratègia alimentària que pot ser útil, sempre que es faci de manera correcta. Ha mostrat tenir beneficis molt interessants però no és una estratègia que li valgui a tothom, ja que en alguns casos pot resultar contraproduent.
També genera confusió, sobretot en el món de l’esport. Es confon el dejuni intermitent amb l’entrenament en dejú que no és el mateix.
