La gent de la mar era composta per dos grups de persones amb diferent professió; els pescadors i els mariners. El pescador es dedicava a la captura de peixos, bé amb barca mar endins, o per les riberes marítimes. I el mariner, que es dedicava al cabotatge d’altura o transport amb pailebot. En aquest grup també se li podria sumar la Marina de Guerra, amb els seus insignes comandaments i marineria, que tanta relació han tingut amb totes dues professions. Així, en el parlar popular se li ha anomenat al pescador igualment mariner, tal vegada per allò que tots dos treballaven en les mars. En canvi, al mariner de cabotatge mai se li ha anomenat pescador. Heus ací uns quants refranys on es creuen diferents cites d’aquestes gents en la seua labor pels oceans.
Molta fusta, molta tempesta
En cas d’un temporal, les barques que tenien una gran construcció d’altura sobre la coberta tenen major mobilitat lateralment, és a dir, que es balancegen més de costat, ja que en tindre en la flotabilitat el centre de gravetat submergit, com més tot el que puges per damunt de la línia de flotació, al brandar el vaixell escora augmentant els graus a cada banda a mesura que siga més alt. Per això diu el refrany, que incrementar la fusta per damunt de la superfície de la mar agreuja a bord el temporal.
Estar d’algú de la quilla a la perilla
La quilla és la peça de la barca situada en la part mes baixa que va de proa a popa, i la perilla és el topall o extrem superior del pal de la barca. De manera, que el pescador utilitza aquestes metàfores dient indirectament que està fart de dalt a baix, (és a dir, que el seu assaciat aplega a la máxima altura) d’alguna persona.
Si estàs travessant una tempesta, continua navegant
En aquesta cita, el mariner et situa amb el vaixell creuant i sorprés (o no tenint mes remei) per una tempesta enmig de la mar, i aconsella el seguir la navegació com siga, evidentment per a deixar el mal temps arrere. D’altra banda, et pots trobar en la vida amb un gran problema, i has de continuar sense defallir tirant cap avant per a solucionant-ho.
Barca de molta guinda i poc crusam
Hi ha barques que tenen una bonica estampa conjuntament rematades per la seua arboradura i veles, però a canvi els falta el drap o velam adequat per a aconseguir mes velocitat navegant, que en el argot mariner es diu acaminar poc. Esta dita també es pot aplicar a les persones.
Val mes pam de vela que rem de galera
Ens diu que, a bord, és més important tindre una mica de velam per a navegar aprofitant el vent, que disposar de rems per a vogar en una galera (vaixell antic) bot o embarcació, ja que s’acamina (es navega) més ràpid amb l’aire i et canses menys.
El capità vertader, embarca el primer i desembarca el darrer
L’ autèntic o bon capità és el responsable del comandament del vaixell, i el que puja el primer a bord abans de la tripulació donant exemple i que es preparen bé els pertrets per a la ruta, etc., també ser l’últim a desembarcar després de l’atracada en una recalada o destinació a port. I igualment ser el postrer en abandonar el vaixell en cas de tragedia en alta mar, perquè té el deure de dirigir en persona les ordres -in situ- als seus tripulants, per a intentar el salvament de tot i tots els homes avans que ell. Per descomptat que el refran es pot aplicar a caps de terra, etc.
