Vinaròs News acaba de complir 25 anys, sent pionera al nord de Castelló i sud de Tarragona i ha rebut un reconeixement pel Col·legi de Periodistes de Catalunya durant la celebració a Tortosa la III Nit de la Comunicació. Recuperem l’última entrevista feta a J. Emili Fonollosa al març del 2021
És mestre d’educació primària i l’ ‘alma mater’ del Vinaròs News. J.Emili Fonollosa Antolí (Tortosa, 1962) és tan conegut per la seva tasca com a docent com per dedicar gran part del seu temps lliure a informar de tot allò que passa al nostre entorn. Al Vinaròs News ho fa des de 1996, any en que es va crear aquest mitjà digital que quasi 25 anys després continua sent una referència a la nostra comarca. Col·laborador habitual del Diariet, és també el corresponsal a Vinaròs del diari El Mundo, i director de L’Esquirolet de Vallibona. Una passió periodística que també trasllada als seus alumnes del col·legi de l’Assumpció, amb l’edició de la revista ‘Xerinola’.
Et podria definir com un professor amb passió per la informació. Sempre t’ha interessat el periodisme?
Em va entrar l’afició pel periodisme quan els meus pares van comprar una ràdio de considerables dimensions, quan jo encara anava a escola. Des d’aquell moment em vaig fer aficionat a escoltar tot tipus d’emissores, en aquells moments la majoria en ona mitjana. Em coneixia les freqüències de la gran majoria de les que es podien sintonitzar a Vinaròs, la seua programació, el nom dels locutors i locutores… sobretot les de Barcelona. Això va anar derivant en afició cap als altres mitjans, com la tele i la premsa escrita, fins que va arribar la gran revolució d’internet, que ho ha capgirat tot, però segueixo sent un entusiasta de la ràdio, on fins i tot he fet diverses col·laboracions i en variades emissores.
Ens apropem al 25è aniversari del Vinaròs News. Com va començar aquest projecte?
Dos joves informàtics, Angel Salom i Víctor Casajuana, quan van muntar una botiga, van crear alhora una pàgina web per promocionar Vinaròs i llavors em van animar a què els passara cròniques que feia jo per a la premsa escrita per publicar-les allí. Això era cap a finals del 1996; en aquells moments no hi ficàvem fotos (les càmeres digitals era encara “ciència ficció”), només textos. Després es van “inventar” els escàners i ja vam començar a posar imatges, més avant, minúsculs vídeos… i fins ara. La integració ben prompte en el projecte d’un altre jove informàtic Benja Miralles va ser clau perquè el Vinaròs News es consolidara i perdure fins avui en dia.
Quin és el funcionament del Vinaròs News? Com es fa?
Es nodreix d’un seguit de col·laboradors altruistes, cadascú aporta els continguts escrits o gràfics que volen o desitgen donar difusió, després que ja els hagen usat en els mitjans professionals con col·laboren. També hi ha qui fa contingut a posta per al Vinaròs News, però jo sempre els dic que no cal, que només han de perdre el temps enviant-m’ho, ja li dedico jo prou hores com que també ells se n’hagen d’ocupar. En alguns casos, fins i tot no els cal enviar-ho, ja sóc jo qui els baixo d’allí on puguen estar. Amb aquest contingut dels col·laboradors, juntament amb el que jo faig i el que ofereixen a tots els mitjans les diverses institucions, club, associacions, etc. completem el que ve a ser un resum de l’actualitat d’aquestes comarques. El contingut de la web el promocionem compartint-lo per diverses xarxes socials i també amb dos correus electrònics setmanals que envio a tots els interessats.
L’any 1996 pocs mitjans digitals hi devien haver i internet no estava encara a totes les cases…Com va ser inicialment l’acollida del públic?
Va ser una acollida tímida, perquè pocs eren els qui ja tenien internet com un mitjà habitual per informar-se, a més, oferíem continguts molt limitats per l’escassesa de mitjans i la baixa velocitat de les connexions. Tanmateix, ben prompte vaig començar a fer els correus bisetmanals, tot i que eren pocs els qui ja tenien “email” i l’usaven amb freqüència.
Després va haver una època en què van començar a sorgir molts mitjans digitals. Com va afectar a Vinaròs News?
Vaig arribar a pensar que potser el Vinaròs News deixava de tenir sentit, perquè no volia ser una competència per a ells, que eren professionals en la seua majoria i més ben preparats. Tot i això, com ja havíem adquirit prestigi i intentàvem no perdre’l, això va ser un esperó per continuar i fins i tot en ocasions, hem sigut útils per a aquests nous mitjans; alguns s’han creat amb gent que participà inicialment en el Vinaròs News.
Al llarg d’aquest quart de segle, ha anat canviant o adaptant-se respecte al principi el projecte?
No es pot comparar en res el que fem ara amb el que es feia inicialment, quan era una cosa molt senzilleta, com ja he dit. Ens hem pogut adaptar als temps moderns especialment gràcies al al·ludit Benja Miralles qui sempre ha estat pendent de qualsevol canvi, retoc o problema tècnic i també voldria recordar la sort que he tingut en aquest sentit d’haver comptat també amb la participació de Joan Gil i Guillermo Encinas.
Com es pot mantenir en tots aquests anys la viabilitat d’un projecte com el Vinaròs News que es fa de manera totalment desinteressada?
Es pot mantenir perquè es fa per gust, per la meua gran passió per donar a conèixer la nostra ciutat, les nostres terres arreu del món i eixa vora trentena de col·laboradors a qui també els agrada tant promocionar el seu poble, explicant i mostrant què hi passa. Per altra banda, tenim un grup tancat d’entitats o empreses col·laboradores que cobreixen totes les necessitats tècniques i despeses; totes elles s’han oferit per col·laborar, no ens ha calgut anar tocant portes. Algunes han hagut de fer coa per integrar-se a l’espera que hi haguera alguna baixa. Ara ja no hi ha coa a causa de la crisi per la pandèmia que a tots ens ha repercutit negativament.
Alguna informació que recordes amb rècord de visites?
Sens dubte, els terratrèmols produïts quan s’injecta el gas a la plataforma del Castor, a més de les fortíssimes pluges de l’octubre de 2018 i sense oblidar tot el que envolta el Carnaval, que sempre té un gran seguiment.
Vinaròs News, corresponsal del diari El Mundo a Vinaròs, el Diariet.. com compagines la tasca de professor de Primària amb el món del periodisme?
“Amortitzant al màxim” la tasca periodística. Allò que puga fer per a premsa escrita (i fins fa uns anys, per a Ràdio Ulldecona, on també col·laborava), després em val per al Vinaròs News, adaptant-lo. Si vaig a un acte, faig fotos, vídeos i si n’he de fer text, si no se’m publica al diari, donat el poc espai de què disposa, sí que em podrà valer per al diariet, el Vinaròs News… A banda d’això, els del Vinaròs News som “una pinya”, així que ens ajudem mútuament.
Han hagut moments difícils o que pensares en deixar-ho?
Hi ha moments en què el cansament se t’apodera una mica, ja que som moltes hores de dedicació: m’agrada molt dedicar-m’hi, tot i que també a vegades faries una altra cosa alternativa però estàs una mica “esclavitzat” a la pantalla de l’ordinador.
I ara, superats, com veus el futur del Vinaròs News?
És difícil pronosticar-ho, jo jugaria a l’1-X-2. Pot arribar un moment en què eixe cansament em guanye, pot passar que sorgisca ocasió de què es professionalitze llavors ja se n’hauria de fer càrrec un periodista com cal i canviaria totalment la seua filosofia. També pot passar que acabe finalment superat pels mitjans professionals que són cada vegada més i millors i també pot passar que encara li quede corda per continuar fins ara durant un temps.
Penses en alguna cosa especial per celebrar els 25 anys?
Jo em conformaria en poder tornar a fer la trobada anual gastronòmica dels col·laboradors (així és com participa en la revista un dels nostres patrocinadors), ja que la del 24 aniversari s’ha quedat ajornada pel maleït covid. La tradició marca fer la trobada el segon divendres de l’any, així ho hem fet durant molt de temps fins arribar el covid.
Ets col·laborador habitual del Diariet. Des de quan?
Vaig tenir el privilegi d’estrenar el col·legi Manuel Foguet, el primer any que vaig exercir de mestre, el curs 1984/85. Quan va venir a fer una visita inaugural del centre el llavors conseller d’Educació Ciprià Ciscar, la directora de l’escola Marian Fonellosa em va animar a què fes una crònica de la visita i l’enviara al diariet. Així ho vaig fer i aquesta va ser, si no em falla la memòria, la meua primera col·laboració en premsa. Després de tant en tant feia alguna crònica diversa per al diariet i encara continuo, ves a saber quantes col·laboracions meues haurà tingut el diariet des de llavors…El fet d’haver sigut corresponsal de Levante, de Valencia, Castellón Diario, Europa Press y El Mundo-Castellón al Día ha afavorit que aquesta vinculació amb el diariet no s’haja tallat mai. A més, vull recordar que vaig tornar a estar del 1990 al 1992 al Manuel Foguet, on, entre altres tasques, amb un grup d’alumnes fèiem una pàgina escolar setmanal al diariet, titulada “Llapis i goma”. Fou una experiència irrepetible que fins i tot va ser distingida per un dels reconeguts premis Baldiri Reixac.
La teua passió periodística també l’has portat al col·legi editant la revista Xerinola….
La meua afició periodística sempre l’he “exportada” a l’escola. Després del “Llapis i goma”, vaig coordinar la revista escolar “Araboga”, dels col·legis de Canet i La Jana, durant els deu inoblidables anys que vaig estar a Canet, on tenia el càrrec de director. Quan ja em van destinar al col·legi Assumpció, el curs 2002-03, no vaig dubtar gens a acceptar l’oferiment del llavors director José Manuel Borràs de reviscolar la revista “Xerinola”, que s’havia fet efímerament en aquesta escola. En fem tres edicions per cada curs i ja estem en el número 52.
Disfruten els alumnes en fer-la?
Sí, sí, s’ho prenen amb ganes, se senten motivats perquè saben que després el seu treball es veurà reflectit a la revista i el veurà tot l’alumnat del centre i les seues famílies. Cada aula participa amb diferents treballs i també hi ha un “consell de redacció” format per alumnat de 5è i 6è que preparen pàgines pel seu compte. Els últims números, a causa de la pandèmia, només els hem editat en format digital, però tots els anteriors han sigut també en paper.
Personalment, en què t’afecta el moment de pandèmia en que vivim?
M’ha afectat molt, he perdut un estimat familiar amb una edat jove. A més, no ens hem pogut reunir tota la família des de l’agost passat, ja que el meu fill gran treballa i viu a Madrid. L’adaptació escolar a la pandèmia ha sigut dura, és una autèntica pena tot el que comporta esta situació (no m’acostumo a no poder veure bé la cara dels alumnes a causa de la necessitat de la mascareta). Em vaig haver d’acomiadar personalment dels meus alumnes anteriors molt temps abans del que tocava (al passar a fer la feina de forma online des de mitjans de març) sense poder-los disfrutar com calia. Malgrat tot, estic orgullós del treball que està fent el meu alumnat i el col·lectiu de mestres de l’escola, davant una situació que mai no haguérem pogut pensar que ens tocaria viure.
