L’Ajuntament de Vinaròs atorgarà el pròxim 29 de setembre en un acte a l’Auditori Municipal la Menció Especial Grinyó Ballester a la professora Marian Fonellosa Torres en reconeixement al seu treball en la promoció i difusió de la història de Vinaròs. La segona dona que rep aquesta distinció, ha exercit 42 anys com a professora a Primària i Secundària i ha estat directora del Setmanari Vinaròs. L’any 2015 va rebre el premi d’investigació Històrica Borràs Jarque i és també autora de nombroses publicacions, articles i ressenyes als mitjans escrits sobre la nostra història i sobre els noms dels carrers de Vinaròs.
Què va sentir Marian Fonellosa quan li van comunicar que rebria la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Vinaròs?
Sorpresa. I després agraïment per haver pensat en mi, i que la meua aportació hages estat valorada.
Rosa Landete va ser la primera dona en rebre-la de forma individual, i va ser l’any 2002. La resta, a banda de reconeixement a diferents entitats, han sigut homes. Significa alguna cosa especial per a tu aquesta dada o la consideres anecdòtica?
Bé, confio que no sigue una dada anecdòtica. Per desgràcia, sembla que a les dones ens falta fer sempre alguna cosa més per ser tingudes en compte, en tot tipus d’àmbits.
Quan es publicarà aquesta edició encara no s’haurà entregat el guardó i no hauràs pronunciat el discurs. Ens pots avançar alguna cosa del teu parlament?
Posaré èmfasi en allò que significa per a mi i per qualsevol amant i interessat en la història endinsar-se en els arxius per conèixer el passat de la nostra ciutat.
42 anys com a professora de Primària i Secundària. Què destacaries de la teua trajectòria professional?
Ha estat la meua feina, com la de tants professionals de l’educació. En general diria que han estat molt més les satisfaccions que les decepcions. Ensenyar a caminar per la via del coneixement i la formació als i les alumnes és una tasca agradosa.
Recordo els primers anys com a mestra a pobles del Baix Aragó, a Alcanar, l’arribada a Vinaròs i con no, el haver iniciar el camí del CEIP Manuel Foguet, en uns companys i companyes extraordinaris, on vam encetar projectes novedosos en aquell moment, com l’ensenyament de la lectoescriptura en el pla d’Immersió Lingüística. Precisament aquest pla va ser premiat a 1992, amb 500.000 ptes. per la Fundació Carulla (premi Baldiri Reixac), que vam anar a recollir a Barcelona professors i pares/mares. També al centre vam encetar per primera vegada a Vinaròs una Escola de Pares, que posteriorment la va estendre a nivell municipal.
I per suposat, la que ha estat la meua última etapa professional, fins la jubilació, a l’IES Leopoldo Querol, on he tingut la oportunitat d’ensenyar Història, sense oblidar que sempre que ho requeria els alumnes conegueren des de els fets històrics generals fins als locals que jo els anava incardinant.
Com et vas decidir a estudiar una altra carrera, un cop ja estaves laboralment estable com a professora?
Sempre he tingut clar que la formació ha de ser continua. Que cada dia estem aprenent, i això no té data de caducitat, si es tenen les inquietuds. I no sols per millorar professionalment, sinó també personalment. Per tant , per mi era un pas que havia de donar. Compaginar treball i estudis no va ser fàcil. I la meua estima per la història em va portar a llicenciar-me en Geografia i Història. Com posteriorment fer cursos de doctorat. I el camí següent era aplicar aquests últims aprenentatges a la investigació de les fonts arxivístiques i la bibliografia més adient.
Vuit anys directora del Setmanari Vinaròs, El Diariet. Què destacaries d’aquesta etapa i com compaginaves la feina a l’escola amb la teva responsabilitat a un mitjà de comunicació?
Una etapa interessant. Mai m’ha amoïnat la feina i les tasques noves. Era un repte ( i era la primera dona al càrrec). Vaig agrair als responsables polítics que m’ho van proposar i vaig procurar no decebre ni al ells ni als lectors. Però he de dir que el meu treball consistia en coordinar. El pes de la publicació el portaven els professionals del periodisme que feien un treball immillorable.
Com he dit la feina no em fa por, i per compaginar, dedicant hores, si es vol es pot.
Abans ja havies col·laborat en publicacions a diferents mitjans.
De fet quan estava treballant al CEIP Manuel Foguet, em vaig plantejar que seria bó que el centre informés de les moltes iniciatives i activitats que es feien. Vaig convèncer a Emili Fonollosa, que va estar un temps allí com a mestre. I així cada setmana enviàvem un article al Setmanari Vinaròs, El Diariet.
I ja en temps posteriors he publicat articles sobre la història de Vinaròs a altres mitjans locals escrits i digitals. Entre ells, des de 2016, sobre els noms dels carrers de Vinaròs dedicats a personatges vinarossencs. Em van proposar de recollir-ho en un llibre, però al final no va poder ser.
Vas rebre el setè Premi d’ Investigació Històrica 2015 JM Borràs Jarque amb l’obra “El mite del liberalisme a Vinaròs”. Com, en el teu cas, la passió per la història es converteix en decidir analitzar i difondre aquesta part de la història de Vinaròs?
Quan vaig fer els cursos de doctorat a la Universitat de València, vaig plantejar-me fer una tesi sobre una part del segle XIX a Vinaròs, concretament al període del govern de la reina Isabel II. I entre les temàtiques que podia encetar, hi havia una que sempre em rumiava, des de que sempre s’havia dir que Vinaròs era liberal, en contraposició a les poblacions veïnes. I així vaig plantejar aquesta investigació que va donar com a fruit els llibre que has nomenat.
També eres coautora del llibre sobre la historia de de l’IES Leopoldo Querol, com va ser?
A una amiga en la qual editem, des de fa 6 anys, una revista digital, El Fortí, li vaig proposar que amb motiu del 50è aniversari estaria bé investigar i donar a conèixer la trajectòria de l’IES en tots aquests anys. Va ser molt interessant. A més vam contar en la col·laboració de persones relacionades en el centre que van facilitar la feina.
Voldria afegir que a la revista El Fortí que acabo de citar , entre altres temes, durant aquest temps , mensualment, he publicat articles de la història de Vinaròs de l’època d’Isabel II (segle XIX).
Estàs treballant en algún altre projecte cultural o tens previst publicar algún altre llibre?
Potser em plantege editar en paper tots aquests articles del Fortí sobre Vinaròs perquè arribe a més gent, ampliat en alguna informació que tinc de l’Arxiu Municipal.
