Una pandèmia ens ha marcat i una recessió li ha vingut darrera. Pel mig, una crisi de govern inesperada. Els últims anys han estat difícils, per moments incerts, però Vinaròs no s’ha aturat. Amb algunes alegries, com el col·legi Jaume I, i també complicacions, com la situació sanitària o les incògnites del Centre Social i l’ampliació de l’IES Vilaplana. De l’actualitat municipal, en parlem amb l’alcalde, Guillem Alsina.
Podria definir aquesta legislatura en una frase?
Quatre anys realment dificils, on els moments complicats causats per fenòmens meteorològics, van quedar en una anècdota amb la virulent aparició de la Covid-19 que ho va canviar tot.
Com va afectar la Covid 19 a la gestió municipal
Durant les primeres setmanes es va paralitzar la vida tal i com la coneixiem, de la mateixa manera que va afectar abruptament la gestió administrativa, contractual…etc. Vam haver de mudar d’un model presencial a telemàtic, laboralment parlant. També modificar diverses partides pressupostàries per fer front als costos derivats de la mateixa. Les prioritats van canviar. D’un dia per a l’altre, vam haver de mentalitzar-nos que estavem preparant-nos per a una mena de gestió i economia de guerra no bèl·lica.
I ara, una crisi global, inflació…en què afecta a un ajuntament com el de Vinaròs
L’augment de costos ha afectat en licitacions i projectes que de vegades queden deserts. Tot i que ara ja s’estan començant a moderar els preus, hem tinguts mesos on un projecte redactat a principis de mes, tenia el preu desactualitzat al final del mateix. Encetar processos de licitació d’obra pública en aquestes condicions és difícil per a les empreses que opten, i això ralentitza l’activitat i l’agenda municipal.
El col·legi Jaume I, assignatura pendent des de feia més d’una dècada, per fi una realitat
Han estat 14 anys on s’han realitzat tota classe de declaracions anunciant la inminent construcció del centre. Massa anys on les famílies del centre vam haver de veure els nostres fills estudiant en llaunes de ferro passant fred, calor, i sense tenir els espais ni equipaments mínims que requereix una instal·lació educativa. Més d’una dècada on els governs de la Generalitat del Partit Popular, fins la creació del Pla Edificant per part del govern del President Ximo Puig, van dilatar la creació del centre donant massa vegades falses esperances a tota la comunitat educativa del Jaume I. La construcció i posada en funcionament del nou Jaume I és una gran fita per a tota la ciutat. Almenys, encara que a vegades sembla el contrari, és el que vull imaginar perquè no entendria que alguns haguessin preferit que no es posara en funcionament per pur redit electoral.
L’Arxiprestal i la capella de Santa Victòria, amb les arquitectures fingides restaurades…
Estem davant d’una de les oportunitats patrimonials de la nostra ciutat més importants des de l’enderroc del Convent Sant Francesc o la negligent restauració de la Llum de les Imatges de l’any 2014 baix el mandat del Partit Popular. Tenim l’oportunitat de passar de sentir vergonya per la gestió del nostre patrimoni a sentir orgull. Per això hem de seguir apostant per l’arquitectura fingida com un element artístic, patrimonial, cultural i turístic de primer ordre a la nostra ciutat.
El repte és ara recuperar en un futur les pintures policromades a 58 habitatges del centre històric?
Entrar en terreny privat complica més les coses. Però sóc conscient i estic al dia que des de la regidoria de patrimoni s’està treballant per establir un canal de comunicació i de sol·lucions satisfactòries amb la direcció general de patrimoni per assolir positivament aquesta fita i que no sigue una despesa extra per als propietaris dels immobles.
El Ministeri de Transports ha adequat per fi l’accés al centre comercial Portal del Mediterráneo
Tot i que estem contents per aquesta actuació, no ens conformem amb ella. Tal i com vam acordar amb el ministeri, en aquest enclau ha d’anar una rotonda que done una sol·lució definitiva a un punt de perillositat elevat. Des de l’any de la seva inauguració l’any 2003, han estat massa els accidents que s’han produit en aquell accés. Aquesta legislatura hem mantingut diverses reunions amb la demarcació provincial de carreteres i el mateix Ministeri fins aconseguir el seu compromís de la construcció de 6 rotondes en els encreuaments més complicats i una major implicació en el manteniment de l’antiga N-340 fins la seva reversió a l’Ajuntament.
S’ha arribat a un acord per a l’antiga N-340. Ens pot recordar en quins termes i quan es faria efectiva la titularitat municipal del vial?
L’acord que es va arribar amb el Ministeri a mitjans de l’any passat, suposa que les obres programades suposaran integrar l’antiga carretera nacional amb la ciutat; inclouran la construcció de sis rotondes i la creació d’un carril per a ciclistes i vianants. El projecte també inclourà la millora de l’asfalt en els trams més deteriorats i l’adequació del drenatge per a garantir l’evacuació correcta de l’aigua de la pluja. En total, la inversió esperada serà de 7 milions d’euros que assumirà el Ministeri amb la redacció del projecte, licitació i execució de totes les obres.
Els temporals estan sent especialment virulents en els últims anys. Han arribat totes les ajudes promeses de Diputació, Generalitat i Estat?
Les ajudes van arribant però no a la celeritat que requereix qualsevol ajuntament per fer front a les destrosses provocades per tots els temporals i tempestes que venim encadenant des de 2018. Tota la tramitació administrativa i la seva resolució final és un tràmit que es fa realment farragós.
Què queda per reparar dels últims temporals?
Des de la brigada municipal s’han anat reparant i contractant les feines per reposar les deficiències més importants que afectaven directament al normal funcionament de la ciutat. La destrossa més gran que tenim pendent de reparar és a la zona de Cala Puntal, on ens va caure un tram de vial i encara no tenim l’autorització de Costes per a reparar-ho, encara que ja ens han comunicat de Costes Castelló, que en breu la tindrem.
Han treballat en la millora de la xarxa de pluvials (Maria Auxiliadora, Avda Barcelona, Camí Fondo…) per minimitzar els riscos d’inundació al casc urbà. Quines són les actuacions que falten fer en aquest sentit?
Actualment, queden dos grans actuacions per fer en aquest sentit. Una és la de la de la xarxa de pluvials als carrers Remei i Sant Pascual, fet que ens permetria redireccionar de manera subterrània les aigües que actualment van a la Plaça Sant Valent i desemboquen a l’antic Sant Sebastià, per passar-les directament a la desembocadura del Cervol junt a fora del Forat. L’altra és la d’intentar minimitzar la baixada d’aigües des del C/Pilar al centre de la ciutat.
A les costes nord i sud. Quines millores s’han fet en els últims anys i quines fan falta encara?
La instal·lació d’enllumentat solar a la Costa Nord en el tram de c/Donzella, també amb el canvi de faroles sense connexió a la xarxa per aquest sistema. L’asfaltat de Donzella, Puntal H, Melva, Fco José Balada, Cala Puntal R, M y N, Illa Grossa, Illa d’Eivissa, Orla, Donzella, Batallola, Salines A o Llúcera entre d’altres. S’ha implementat el carril lúdic de la Costa Sud, amb reasfalt també dels trams de Pau Bèjar i altres vies d’aquesta zona. Queda un gran treball amb l’enllumenat en les dos zones, però es segueix invertint com ho vam fer en l’anterior legislatura i de manera decidida en la Colònia Europa.
Estan satisfets del contracte amb Elecnor de gestió de l’enllumenat del municipi?
És un contracte complicat que es va gestar en la legislatura del 2011-2015, i que ens amarra contractualment amb l’empresa fins al 2027. No ens agrada tota la qüestió de la reducció de la potència lumínica a partir de la primera hora de la nit , així com el fet de no haver inclós la renovació del cablejat en les zones més conflictives del municipi. També s’està exigint a l’empresa amb diferents requeriments per a millorar el compliment de les diferents obligacions contractuals. Per part del responsable del contracte, s’ha obert un expedient respecte aquestes deficiències que es resoldrà en les properes setmanes.
I del nou contracte de neteja viària?
S’està implantant i ja podem observar moltes de les millores incloses en aquest nou cicle, com per exemple maquinària de neteja elèctrica, papereres de gestió de residus o l’ampliació del nombre de treballadors. També per part del responsable del contracte es fa un seguiment diari de les obligacions de l’empresa per fer el seguiment del grau de compliment de les seves feienes.
L’Escola d’Art començarà el curs vinent en noves instal·lacions?
El curs vinent, l’Escola d’Art i la ciutat de Vinaròs ja sabrà quin és el nou local que l’Ajuntament comprarà per a aquesta finalitat, ja que el procés de licitació, ja haurà acabat.
Nou local per a la OIAC. Quan està previst el trasllat?
Actualment estem en procés de redactar el projecte d’adequació interior. Un cop estigue enllestit, licitarem les obres.
Van tindre una crisi de govern que va ser primera pàgina a molts mitjans de comunicació a nivell nacional. Amb perspectiva, sent que es podria haver resol d’una altra manera que no fora una ruptura amb TSV?
La voluntat general, per part de tots els partits i de les direccions corresponents, era de poder reconduir la situació d’una manera global, transversal i madura. Finalment, per diferents motius, no es va poder portar endavant aquesta sol·lució. No enganyem ningú si afirmem que no han estat uns mesos fàcils al capdavant de l’Ajuntament, ja que actualment l’equip de govern està en una clara minoria. He d’agrair la responsabilitat i la capacitat de negociar que han tingut certs grups de l’Ajuntament, com son TSV, Ciudadanos i el regidor Carlos Ramirez. Han sapigut avantposar els interesos generals per sobre del interesos personals o de partit. Som conscients que som un equip de govern de 8 i en minoria, amb suports puntuals externs, però estem més forts, més cohesionats i amb més ganes que mai.
Què se’n sap de les reivindicades millores al recinte portuari i del Pla d’Usos del Port?
Des de la Direcció General de Ports, ens han confirmat una sèrie d’inversions a realitzar en el port de Vinaròs que es resumeixen en la instal·lació de punts de llum i aigua en el moll de la zona pesquera, en la licitació en aquest any del projecte de l’adequació del moll de Llevant.
També s’ha reclamat una major incidència sobre els contractes que la GVA té en vigor i que afecten a la zona portuària com el de neteja, conservació de zones verdes, instal·lacions elèctriques, senyalització marítima, conservació i de calats. Tot això, suposa per al pressupost de 2023 de la GVA per al port de Vinaròs, una inversió d’1.053.931,02€.
L’oposició, concretament el PP, us acusa de fracassar tant en la gestió diària com en els grans projectes. Què ha passat amb els retards de les escoles esportives EMIARE i l’aula de teatre?
Pel que respecta a l’EMIARE, el servei es va licitar de forma normal i corresponent. El problema que tenim és que les empreses que s’han presentat, han anat retirant les seues ofertes a mesura que l’empresa de davant anava declinant l’adjudicació. Pel que respecta a l’aula de Teatre, el servei ja es va licitar, adjudicar i a hores d’ara es presta el servei de manera normal. El PP prefereix veure un Vinaròs en blanc i negre. Quan un partit i un candidat es presenten per a gestionar la ciutat on vivim, no poden fer-ho desitjant el fracàs col·lectiu. Això no és estimar la nostra ciutat.
Parlem dels projectes EDUSI pendents que han d’estar conclosos abans del termini límit del 31 de desembre de 2023. Què passarà amb el centre social?
És el projecte de l’Edusi que més ens preocupa respecte al compliment dels terminis. Actualment estem a l’espera de si el Ministeri obri la porta a alguna modificació de l’estratègia que ens permiteixi justificar la despesa en base a les recepcions parcials d’obra. És una infraestructura molt necessària per reubicar als Serveis Socials de l’Ajuntament i guanyar espai per altres activitats.
La passarel·la del Cervol continua pendent de construcció
A principis de febrer vam rebre l’autorització definitiva d’ocupació dels terrenys afectats per la construcció de la passarel·la en la desembocadura del Cervol per part de la Direcció General de Costes. Aquest és l’últim tràmit que depenia d’una altra administració, a partir d’ara l’empresa adjudicatària té quinze dies per a presentar el projecte constructiu, per a després l’Ajuntament licitar la direcció facultativa de l’obra.
Tenim la previsió de que si tot va bé, els treballs de construcció puguin iniciar-se a principis d’abril.
La via litoral requerix de prèvies expropiacions. Hi haurà temps?
El principal problema del projecte de la via litoral, és que Costes no ens ha donat el vist i plau per a l’ocupació dels terrenys en zona de domini públic maritim terrestre. Les expropiacions es realitzaran o no depenent si la Direcció General de Costes ens concedeix l’autorització.
El centre d’inspiració turística també ha tingut el contratemps de quedar-se amb la licitació deserta…
És el projecte que està més avançat actualment. La primera fase està conclosa, i la segona, que es va licitar, va quedar deserta per l’increment dels preus que comentàvem anteriorment. L’objectiu és aprovar el nou pressupost per tal de fer front a l’actualització del preu de licitació i tornar a llançar-la.
Ampliació de l’IES José Vilaplana. L’increment de costos de construcció obligarà a l’Ajuntament a retornar les competències a la Generalitat per adaptar el projecte a la realitat actual? Quin retard suposarà en l’inici i conclusió de les obres?
L’empresa ja està reactualitzant i recalculant el projecte, que s’encarirà gairebé 4 milions d’€ respecte als 12 M d’€ inicials. El retorn i l’acceptació de competències, no és un procés llarg, ja que es pot fer en un mateix plenari. El prioritari ara serà la urbanització exterior per deixar-ho tot encaminat per a comneçar les obres interiors. La urbanització exterior ascendeix a 663.000€, el projecte ja està redactat i anirà a càrrec del pressupost municipal.
El dèficit d’especialistes a l’hospital, denunciat reiteradament pels mateixos professionals, ha sigut o encara continua sent un maldecap?
Ha sigut un maldecap, però des del 27 de gener comença a no ser-ho. L’aprovació del decret de places de difícil cobertura per part de la Generalitat Valenciana, ofereix als professionals que vulguen vindre a treballar a aquesta zona, millors condicions econòmiques, laborals i formatives, respecte a altres departaments i hospitals no perifèrics. De la mateixa manera, s’han buscat fórmules per intentar que els professionals que tenim actualment al departament, veiguen les seves places com una oportunitat i no es veiguen abocats a buscar millors condicions fora de la nostra comarca. Era el que veníem reclamant de feia temps, i pensem que és la pedra angular de tot aquest procés.
A pesar de no ser una competència municipal, perquè l’equip de govern no ha fet cap declaració pública per explicar la problemàtica sanitària de l’àrea de salut, les seues gestions per millorar-la i les solucions que es proposen des de la Conselleria?
Des de principis de legislatura, han estat diverses les reunions que hem mantingut amb Conselleria i els responsables en matèria de sanitat per traslladar-los els problemes que tenim a l’àrea de salut. Sempre ens han explicat tots els passos que s’estaven fent per millorar la situació del departament, on des de l’arribada del president Ximo Puig, s’han creat 194 places més al departament de Vinaròs des de 2015: 18 facultatius en atenció primària, 31 facultatius especialistes en l’hospital , 13 infermers/es en atenció primària, 54 infermers/infermeres en l’hospital, a més d’administratius, informàtics, zeladors, etc. També hem de destacar la creació de 30 places per tal de ficar en funcionament en caràcter permanent la tercera planta de l’hospital i que fins llavors estava tancada per no haver-la dotat de personal. A part d’aquestes places creades, també s’ha de resaltar les inversions en equipaments, des del 2016 a 2018 quasi 2.000.000 €, inclòs la ressonància i nous llits de l’hospital, ja que fins llavors, els llits encara eren manuals de manovella. Des de 2019, les inversions realitzades a l’àrea de salut en equipaments, és de quasi 3.000.000 €. La problemàtica no ha estat una falta d’interés ni de voluntat per part del govern del Botànic, per què les dades són incontestables, però si que hem de ser conscients que fins l’arribada del decret per cobrir les places de difícil cobertura, ha passat massa temps on la gent de la comarca ha vist perjudicada la seva atenció sanitària respecte a altres zones del País. Ha faltat celeritat negociadora per part de tots els actors implicats.
És necessari fer memòria i hemeroteca, sobre tot per aquells que han passat de gestionar durant més de 20 anys la sanitat valenciana i ara s’escuden darrere d’una pancarta.
El segon centre de salut integral projectat a l’avinguda Leopoldo Querol, quan es preveu que siga una realitat?
La Generalitat ja ha redactat el projecte i ha demanat la llicència d’obres i d’activitat. Es licitarà aquest primer trimestre, així que per al primer semestre de l’any ja veurem iniciades les obres si tot el procés va complint els plaços establerts.
De què depén la reobertura del JJ Cinema? És inviable el conveni a 10 anys que demana l’empresari?
Respecte a què el temps de conveni sigui a 10 anys, cal dir que és inviable, atès que la naturalesa de la subvenció nominativa, igual que el pressupost en el qual es recull, té una limitació temporal a un any, segons la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. D’aquesta manera, transcorregut l’exercici i acabat l’efecte del pressupost ja no es pot concedir la subvenció, perquè el Pressupost ha deixat de tenir vigència.
S’han estudiat altres vies que facin atractiu per a l’empresari i la propietat el posar en funcionament el cine, espero que no en molt de temps puguessim tenir una resposta definitiva.
Quan es presentarà el pressupost 2023?
Estem ultimant el borrador difinitiu per poder fer entrega als portaveus de l‘oposició, està sent complicat quadrar els comptes amb tots els increments de preus que afecten directament als grans contractes de l’Ajuntament, com són els d’enllumenat, neteja viària o recollida de residus.
Ara, carnaval. Últimament ha de ser una gestora qui se’n face càrrec. Perquè creu que en una festa tan estimada i esperada a Vinaròs no hi ha gent que vulga organitzar-la?
Els vinarossencs som gent que ens sentim orgullosíssims de ser d’on som i de les nostres festes. Som els millors ambaixadors, però amb el Carnaval, podem ser els més destructors amb nosaltres mateixos. És dificil que alguna persona done el pas cap endavant, quan saps que rebràs majoritàriament crítiques, destinant temps de la teua vida personal, laboral i familiar sense cap contraprestació econòmica. Després de 40 anys, i d’un model que mostra signes de fatiga, ha arribat el moment que el Carnaval encare una transició que el faci consolidar-se com la gran festa que és, on l’Ajuntament ha de tindre un paper clau, però no únic i solitari.
Per acabar, d’aquests més de tres anys i mig com alcalde, de què se’n sent més satisfet i de què menys?
Està sent una legislatura molt dura, marcada absolutament pels desastres naturals com Glòria o Filomena, i com no, per la pandèmia sanitària del Covid 19. Ens ha tocat gestionar escenaris totalment desconeguts per a tots, que han comportat un desgast personal i familiar de les persones que estàvem al capdavant, del qual encara ens estem recuperant. Sense cap mena de dubte, veure com hem estat capaços de gestionar en situacions límits, és motiu per estar ben orgullós de tot l’equip. Per altra banda, totes les millores en les infraestructures educatives enmarcades dins del Pla Edificant, coronades amb la posada en funcionament del nou Jaume I, i la posada en funcionament de la residència de la tercera edat, és personalment el que més satisfet em fa estar de la gestió dels últims 4 anys.
Però hi han moltes accions de govern que podria resaltar que em fan sentir satisfet d’aquests darrers 4 anys, com el segellat de l’antic abocador acabant en un perill mediambiental del qual ningú es volia fer responsable; el nou parc projectat a l’avinguda Joan XXIII; l’ampliació de la xarxa de recollida de pluvials a l’av. Maria Auxiliadora i Barcelona per evitar inundacions en la zona baixa del municipi; hem asfaltat més metres quadrats de terme municipal que mai; l’acord amb el Ministeri per la reversió de l’antiga N-340; la remodelació de la N-238 o carretera d’Ulldecona; els més de 12 milions d’euros que hem rebut per part d’altres administracions; les rebaixes fiscals enmarcades dins del Pla €CO: el projecte del segon centre de salut…
I el que més em fa sentir orgullós d’aquest equip és que, a pesar del que hem viscut, hem seguit treballant per treure endavant a la nostra ciutat, Vinaròs, amb un somriure i amb el positivisme per bandera. Vinaròs es mereix oportunitats i una actitud positiva que cal que seguim defensant.
