Als seus 25 anys, Guillem Segura ha participat en competicions d’àmbit nacional i també internacional com l’última Copa d’Europa disputada a Liévin, on va aconseguir la 58ª posició. Sempre amb l’agraïment dels qui li han permès arribar on està, Guillem destaca la constància i el sacrifici que requereix un esport com el triatló.
Abans i durant molts anys vas practicar la natació, què et va fer donar el pas i llançar-te al triatló?
Des que sóc menut que em vaig iniciar en la natació, ja que muns pares em van apuntar, a mi em va agradar i vaig continuar nadant. Va ser més o menys en el moment en què vaig fer el pas a la universitat que vaig decidir descansar de nadar perquè necessitava nous objectius i noves metes i vaig començar a córrer. Llavors el que va passar és que corrents ho feia bé i, tot i que havia deixat la natació com a esport principal, seguia nadant i en qüestió de poc temps vaig decidir-me pel triatló.
El triatló és una disciplina esportiva que combina tres activitats, la natació, la carrera i la bici. Quina és la part més difícil a l’hora de competir? I d’entrenar?
Doncs hauria de dir-te que, en general, les tres, ja que és molt important nadar bé per a situar-te en un bon grup en bicicleta i anar a rebuf i finalment, les carreres es decideixen corrent. Tenint això en compte, diria que les dos disciplines més importants al món del triatló són la natació per mantenir-te en les posicions capdavanteres i la carrera a peu perquè és on es decideix la classificació final. A l’hora d’entrenar, la més sacrificada i la que suposa més hores possiblement seria la natació, ja que requereix entrenament continu perquè si s’està un temps sense nadar es perden les sensacions amb l’aigua.
I quina és la part que més t’agrada? Per què?
Les tres disciplines m’agraden, ja que el fet de ser triatleta em permet tenir molts entrenaments diferents: a l’aigua, corrents, en bici o entrenaments de força. Amb això vull dir que, per exemple, si una setmana em noto cansat de cames no passa res si no corro, ja que em puc centrar en les altres disciplines. Si no m’agradessin les tres, no podria disfrutar del triatló, ja que cadascuna m’aporta uns beneficis. A més, tinc la sort que puc nadar en el Club Natació Vinaròs, fer bicicleta en Fandos que m’aporta tota la seva experiència i puc entrenar la carrera a peu amb el Club Atletisme Vinaròs. Per tant, crec que puc dir que soc un privilegiat.
El triatló és una prova de resistència i complexa que combina diferents activitats. Per a tu, quines són les qualitats indispensables que ha de tenir un triatleta?
En primer lloc, una de les qualitats indispensables d’un triatleta és la constància, ja que el triatló és un esport molt sacrificat que fa exigir-te al màxim tant en la natació com en la bicicleta o a peu. Les proves solen durar d’entre uns 20-30 minuts fins a les 2 hores, depenent de la modalitat, i, per tant, la capacitat aeròbica seria fonamental. Ser capaç de nadar, anar en bici i córrer el més ràpid possible sense cansar-se, intentant anar a uns ritmes alts però guardant les màximes forces possibles. Per tant, crec la constància i el sacrifici de sortir a entrenar tots els dies pel matí i per la tarde és la qualitat que a la llarga més rendiment et dona.
D’entre totes les competicions i modalitats que han proliferat (olímpica, sprint, aquathlo…) quina és la teva preferida?
És veritat que en l’actualitat hi ha bastantes modalitats que han evolucionat a partir del triatló olímpic. El que s’està intentant fer els últims anys és fer uns triatlons que donen més suspens i més joc al públic reduint les distàncies amb proves sprints o supersprints que donen més expectació al públic. Per a mi, com més curt millor, ja que soc un triatleta molt explosiu i em van molt bé les distàncies curtes. Seguint aquesta lògica, em quedo amb l’sprint o el supersprint i parlant d’una altra modalitat, l’aquathló perquè s’elimina el sector del ciclisme i únicament se centra en la carrera a peu i la natació, que són les dos modalitats que a mi se’m donen més bé.
Qui és el teu referent dins l’àmbit esportiu?
Si hagués de dir un referent hauria de dir Valentino Rossi pel fet que és o ha sigut un esportista que ha perdurat al llarg del temps en l’elit mundial a base del seu esforç i sacrifici en el dia a dia, cosa que li ha permès tenir una carrera tan exitosa com la que ha tingut. Després, altres referents que pugui tenir poden ser els triatletes espanyols com Mario Mola com Gómez Noya amb els quals he tingut la sort de compartir competicions. El fet de compartir línia de sortida amb campions mundials, medallistes olímpics, ha fet que tot l’esforç i sacrifici que estic fent ho pugui plasmar i tingui uns moments de màxima felicitat i gratitud.
Com es prepara una competició com les que participes?
De normal solc participar en competicions d’àmbit nacional i intentem fer un bon treball de volum a l’hivern. A partir de desembre comencem a entrenar sobretot la carrera a peu i la bicicleta. A partir del febrer és quan la natació cobra un gran pes i hi dediquem moltes més hores. A més, també fem les sèries de màxima qualitat corrent i en bicicleta per tal d’arribar al mes d’abril aproximadament, que és quan sol començar la temporada a nivell nacional. L’última setmana intento baixar molt el volum i fer algun dia puntual de sèries però sense passar-me. Les últimes setmanes abans d’una prova intento descansar el màxim que puc, menjar bé i recuperar el cos i la ment.
Com és el teu dia a dia d’entrenament? Ho combines amb altres activitats?
Actualment, estic treballant com a entrenador en el Club Triatló Vinaròs, el Club Esportiu Vinaròs i el Repte 10k i, a part, també treballo de coordinador d’activitats extraescolars a Benicarló. El fet d’estar treballant no m’impedeix entrenar una gran part del dia i sobretot intento entrenar a primera hora del matí i a última hora de la tarde. Així, el meu dia a dia combina treballar i entrenar.
Quines van ser les sensacions en arribar a Liévin?
Quan vaig estar convocat per participar en la Copa d’Europa de Liévin la veritat és que em va donar una satisfacció i un orgull immens. Al moment de veure el llistat em vaig emocionar molt i va ser una notícia que em va permetre seguir millorant, entrenant i fixar-me un nou objectiu per assolir. Només pots disfrutar d’aquests moments perquè no saps mai quan podràs tornar a tenir una oportunitat com aquesta, intentant aprendre el màxim possible i tenint la cirereta del pastís, ja que moltes vegades entrenes diàriament i competicions com aquestes són una recompensa molt bona a tots els sacrificis.
Ara que acabes de tornar de la Copa d’Europa, una competició internacional en la màxima categoria del triatló europeu, com ha sigut l’experiència?
Competir a nivell internacional contra els millors triatletes et dona una pujada d’adrenalina molt gran, sobretot a la línia de sortida quan veus que al teu costat tens campions del món, campions d’Europa, medallistes nacionals i d’altres països… la veritat és que ho penses i dius: estic jo aquí, al seu costat. És tot un orgull arribar fins on he arribat perquè són estes les coses que et fan que aixecar cada dia i intentar entrenar 2-3 hores cada dia de dilluns a diumenge. Sobretot he d’agrair immensament a tots aquells que m’han ajudat a arribar fins allí, des de ben menudet fins a l’actualitat, ja que és gràcies a ells que puc seguir. Tant a DJ Sports, que em facilita tota la roba i equipament esportiu com a Nova Nutrició, que m’ajuda molt en l’àmbit de la nutrició i a millorar el meu rendiment, a la Clínica Monleón, que contribueix en la meva recuperació física amb massatges, estudis biomecànics, m’ajuda a nivell esportiu i també a Fandos Esports, que sempre que tinc un problema en la bicicleta de seguida vaig i m’ho faciliten de manera impecable. La veritat, puc estar molt content de tenir totes estes ajudes.
Has anat a campionats d’Espanya i també d’Europa, parlant respecte a l’àmbit esportiu, quina és la teva meta?
La veritat, no sabria exactament que contestar. Sé que és molt complicat viure d’aquest món i, per tant, no podré mai viure o dedicar-me 100% a això. Però actualment, gràcies a la feina que tinc i a tanta gent que m’està ajudant puc estar gaudint de competir a aquest nivell. Només alguns privilegiats poden arribar a competir a escala europea o nacional i ara jo tinc la sort de poder-ho fer i l’únic que demano és intentar mantenir aquest nivell un any, dos anys o el temps que sigui. Per tant, la meva meta es seguir disfrutant cada dia, continuar rodejant-me de la gent que tinc i m’acompanya en este llarg camí i el futur mai se sap com arribarà… només espero ser feliç i disfrutant del món de l’esport, això ho tinc clar.
