Amb la seua firma s’han publicat al Diariet moltes de les millors imatges del IV Centenari de l’arribada de la Relíquia, moltes edicions del Carnaval, la Fira i Festes i altres grans esdeveniments locals. La seua col·laboració, des de 1990 fins l’actualitat, ha augmentat sense cap dubte la qualitat fotògrafica del setmanari.
José Luis Aparicio (Tortosa, 25 gener de 1963) sempre ha estat interessat en la fotografia, durant molts anys com a aficionat. Va estudiar enginyeria técnica industrial, i després de la seua feina com a cap de producció a una empresa del sector del moble, a partir de l’any 2008 va decidir dedicar-se de ple a la fotografia professional en fer-se’n càrrec, juntament amb la seua dona Ana, del negoci actual situat al carrer dels Socors. El seu arxiu s’apropa a les 700.000 imatges.
Com va sorgir l’interès en muntar un estudi fotogràfic?
Com aficionat, des de ben menut em va cridar l’atenció el món de la fotografia. Amb 10 anys em van regalara la primera càmera i des de llavors vaig començar a sentir curiositat per la imatge, fins ara. Guanyar algun concurs de fotografía em va animar a continuar l’afició, i a partir de l’any 1991 vaig fer d’ajudant de fotògrafs de Vinaròs com Xavier Marmaña i Àngel Alcázar, i l’any 2008 em va sorgir l’oportunitat de fer-me’n càrrec de l’establiment on estem, al carrer dels Socors, i va ser el meu punt de partida com a professional.
Com vas aprendre fotografia i els programes d’edició o retoc d’imatges que utilitzes?
He sigut autodidacta. En un primer moment em vaig dedicar a llegir molts de libres sobre la part més técnica de la fotografía i a mirar moltes imatges a revistes del sector pel que fa a la part creativa. A mesura que va aparèixer internet, tot això va canviar molt, i ara tenim al nostre abast un món d’informació per a tot allò que vulguem aprendre de qualsevol aspecte o tècnica. Quant a les eines informàtiques d’edició, tant en foto com en video, he fet cursos de formació online, a més de remirar a la xarxa qualsevol nova tècnica que apareix.
Des de que vas començar a treballar com a fotògraf, en quins aspectes ha anat canviant el sector?
Crec que aquí hi ha dos coses que podem diferenciar. D’una banda, la part creativa, que està clar que va evolucionant i canviant segons les modes del moment, i ara, per exemple, es prioritza a més la immediatesa i la comunicació del nostre treball a les xarxes socials entre altres coses. Per altra banda, la técnica de la feina, que a mesura que van sorgint nous sistemas de captura d’imatge i accessoris s’obrin noves possibilitats de fer coses que abans ni haguerem pogut imaginar. Cal dir a tot això que encara que hi hagi molta innovació i modes, la essència d’una bona imatge estarà més en la visió que aporte el fotògraf i sàpiga comunicar-la al seu entorn.
La pandèmia de Covid-19 està afectant en especial a pràcticament tots els autònoms. En el vostre cas, com ho esteu vivint?
Només cal pensar que el nostre treball principal radica en els esdeveniments de tipus social i durant tota la pandèmia, pràcticament s’han anulat tots aquests actes o s’han posposat per a un futur que és incert i encara no saben quan podrem reprendre les feines. Fem dia a dia miracles per complir amb les despeses que comporta tenir un negoci obert en unes restriccions tan fortes.
Quin tipus de fotografia és la que t’agrada més fer?
El retrat i el reportatge documental d’actes socials, sense cap dubte.
Col·labores al Diariet de manera desinteressada. Com va sorgir esta col·laboració?
Quan era aficionat solia fer fotos d’esdeveniments de tipus esportiu o cultural a Vinaròs i les enviava al Diariet, però ho feia de manera esporàdica. Poc a poc esta col·laboració va ser més periòdica, en gran part degut al carnaval com a festa destacada. I ja, a partir de la etapa profesSional, he col·laborat de manera més regular i a petició de la redacció del setmanari. Quan assisteixo a un acte, envio un resum de les imatges que considero més destacades o aquelles que la redacció considera que són més periodístiques o reflexen millor l’esdeveniment.
Les teues imatges del Carnaval, Fira i Festes i altres actes socials de Vinaròs han augmentat en els últims anys la qualitat de les pàgines del setmanari pràcticament des de quan es va començar a imprimir a tot color. Quantes imatges guardes de Carnaval i Fira i Festes al teu arxiu?
Gràcies als programes de catalogació d’imatges amb els que treballo, puc saber amb molta exactitut el total de fotos. Des de l’any 2008 fins al 2020, només de carnaval disposo de més de 224.000 imatges i de la Fira i Festes 171.000 fotos. A banda, a l’arxiu tinc fotos d’altres grans esdeveniments com la Setmana Santa, el quart centenari de l’arribada de la relíquia, reportatges socials, estudis….en total tinc al voltant de 686.000 fotos.
Unes imatges teues del carnaval fins i tot van protagonitzar una exposició de Renfe als mateixos trens. Com va sorgir esta oportunitat?
Curiosament, me’n vaig assabentar per casualitat a través de la premsa. Pel que sé, la exposició es va muntar amb fotos meues publicades a mitjans de comunicació de tal manera que, sense avisar-me, es van exposar un recull d’imatges del carnaval als trens per promocionar la festa.
T’han proposat fer alguna exposició fotogràfica a Vinaròs?
Sincerament, de moment no. Sí que, en ocasió del quart centenari de l’arribada de la relíquia es va fer una exposició conjunta amb altres fotògrafs professionals del poble i la publicació d’un magnífic llibre. També he col·laborat amb Mariano Castejón en el seu llibre del carnaval, aportant material d’arxiu.
Un esdeveniment que recordaràs de manera especial?
El quart centenari de l’arribada de la relíquia va significar dies de moltes hores de treball de carrer, documentant tota la extensa programació que es va celebrar, a més de ser un esdeveniment irrepetible i que mai oblidaré.
Ara tothom té un smartphone i pràcticament ningú porta una càmara al coll. Tot el món pot fer fotos de manera ràpida i senzilla. Com afecta este fet a la fotografía professional?
És ben cert que la pràctica de la fotografia ha canviat moltíssim i això ens ha afectat al sector. Hem passat de fer fotos en ocasions especials, per dir-ho d’alguna manera, a fer-ne a cada moment del dia i a qualsevol lloc. Si ho miro des de la vessant professional, a pesar de fer-se tantes fotos, com la finalitat no és fer albums o còpies com es feia abans, sino compartir-les ràpidament per les xarxes socials, els fotògrafs ja no som part del procès i per tant ens afecta negativament en el negoci. A més també hi ha molta gent que a l’hora de cobrir algun esdeveniment social ja no requereix al fotògraf com solia fer-se abans i es conforma en unes imatges amb menys visió fotogràfica.
També moltíssima gent està present a les xarxes socials i tenen molt de pes. Com les aprofites com a profesional?
Sempre que podem s’intenta que el nostre treball tingue presencia a les xarxes, per tal de mostrar allò que oferim als potencials clients i quina és la nostra visió i estil. Això fa que li dediquem un bon temps a esta activitat d’actualització periòdica.
Què n’opines del fenomen “selfie”?
Simplement que en els últims anys és com una moda, però que persisteix i potser ha arribat per a quedar-se
Si marxes de viatge, t’emportes la càmara réflex, una digital més petita o només el móvil?
A excepció d’ocasions en que tingue més interés en documentar el lloc, intento anar el més lleuger possible
Si veus una posta de sol, la disfrutes o preferixes capturar-la en la cámara?
Primer la capturo i després la disfruto. En este ordre.
Utilitzes el mode professional o automàtic de la càmara del teu smartphone?
Quasi sempre prefereixo el mode manual. M’agrada exprimir les possibilitats de l’aparell
T’he de fer una foto per a la entrevista. Alguna suggerència sobre com fer-la?
Tal qual, sense pensar-ho massa. Ja saps que els fotògrafs preferim estar darrera el visor que davant l’objectiu.
