Tras dejar unas aguas invernales, la presente semana comenzó con un tiempo clásico de esta estación primaveral, lo que propició el poder faenar bien en todas las modalidades que están operativas.
Las extracciones resultaron normales. Y las cotizaciones se mantenían elevadas.
La pesca de arrastre, los bous vinarocenses están efectuando una veda extra de un mes, ya que cada población puede escoger la fecha de esta parada biológica.
El cerco, el lunes una traíña arribó con 100 cajas (8 kg/caja) de boquerón y 50 de sardina. El martes, dos llums buscaron con el sónar bancos de peix blau, pero no encontraron y partieron hacia otras latitudes.
Eran procedentes de Castellón. La flota artesanal trasmallera, cuatro barquitas calan las redes a la sepia. Conjuntamente pillan también lirio y pulpo roquero. Dos al pagel, mújol y mabre. Tres al lenguado, rombo y raya. Y dos a la langosta, bogavante, cabracho, rape, dentón, corva y brótola.
Y el palangrillo costero, una embarcación atrapó con este arte de anzuelos lubina, dorada, pargo y sargo.
Ecos de Mar; El pescado, un superalimento
Recientemente expertos nutricionistas van dando consejos alimentarios referentes a los productos del mar, al mismo tiempo que están luchando contra la desinformación y bulos, en cuanto a la exageración de la ingesta de metales pesados con los pescados, para recalcar que es irrisorio el perjuicio que ocasiona a la persona una dieta normal o equilibrada de pescado. En el apartado de los beneficios directos que aporta el consumo de pescados, nos dan a conocer unos datos que aunque no lo parecía, los científicos especializados lo han certificado, como el decir que el marisco es una fuente excelente de hierro, efectivamente, pues si 100 gr de carne roja contiene 2 mg de hierro, la misma cantidad de berberechos aportan 24 mg. Y otro símil con el pescado vemos que 100 ml de leche aportan 120 mg de calcio, y tan solo 40 gr de sardinas proporcionan 320 mg de calcio.
Dites de la mar
Aquests fenòmens climàtics posa l’accent sobre com s’expressen poblacions pesqueres del nostre litoral, i que han sigut de molta repercussió en la vida marinera d’antany, com bé ho va narrar el poeta valencià Ausiàs March en els seus versos; Veles e vents….. Sobren paraules per a veure la gran importància que el gran erudit escriptor li donava al vent, perquè ell mateix havia patit en les seues pròpies carns els seus intempestius canvis en navegar en expedicions a Còrsega, o quan combatia per alta mar als pirates al Mediterrani. Ja en el món pescador, com les tripulacions sols disposaven d’uns precaris i fràgils vaixells de fusta, que bé eren propulsats a rem o a vela, per a anar a pescar diàriament havien d’estar condicionats pels vents imperants, ja que aquest aire després porta la maror, la brisa o la calma. Per això, abans si es fes a la mar observaven el clima per a pronosticar la classe de temps que tindrien i no ser sorpresos, perquè amb això es jugaven el jornal juntament amb la vida en cas de naufragi. I heus ací unes quantes més sentències amb mitja rima perquè foren recordades per les gents de la mar;
Si el mestral bufa fort,
tomba molt la vela p’arribar a port
Si bufava amb forta intensitat el vent de mestral o també dit a l’interior cerç, malgrat no alçar ones prop de la costa, ja que prové del nord-oest, és a dir , va des de la terra cap a la mar, si albires la superfície marítima veus les aigües aplanades, però si et trobes amb el vaixell en alta mar i intentes el navegar en contra seua buscant el port, cal tombar molt la vela per a ciar ben escorat, perquè és difícil fer proa al vent i cal anar navegant de costat o amb el velam prou tombat.
Al vaixell desarborat, tots els vents li són contraris
Quan una barca velera estava desarborada enmig de la mar, és a dir, el mal temps o el vent li havia trencat el pal o les veles, qualsevol dels vents que bufaren no li eren favorables per a governar-la, per tant al no poder aprofitar el vent, és com si aquest li fora en contra seua.
El que es promet en la tempesta, s’oblida en la calma
Algun mariner s’ha trobat amb la barca per alta mar atrapat enmig d’una tempesta, i podien prometre moltes coses condicionades a eixir il·lés amb el vaixell (D’àmbit religiós, d’arranjament, canvi o reparacions a bord, pelegrinatges, etc) i després, en aparéixer la bonança i arribes a terra ja no es recorden del promés.
A garbí, pa i vi;
a llevant, fam
El ventet clàssic de bon temps anomenat garbí o que també es diu llebeig, és procedent del Sud-oest, i sol augurar bones captures en la pesca, per a associar-ho al pa i vi com a sinònim de guanyar el jornal per al menjar, i el mal compara amb el vent humit de llevant que procedeix de l’Est, que quan referma obliga les barques a romandre amarrades a port sense poder anar a pescar pel temporal de mar que ocasiona, de manera que el pescador no guanya diners i està famolenc.
Nord tancat, vendaval assegurat.
Quan durant la tardor o l’hivern sentim el aire fred del Nord i el veiem acompanyat de foscos nuvolots, els pescadors saben que no tardaran en rebre fortíssimes ratxes d’aquest vent sec, i que també és sobrenomenat pels mariners Norte, i de ben segur no els deixa pescar a la majoria de barques.
Xaloc, molt mar i peix poc
El xaloc és un vent demarcat en la Rosa dels Vents com del sudest, i pot ocasionar un gran temporal amb forta maror, ja que procedeix de mar endins, i en el seu llarg recorregut fins a la nostra costa l’onatge va agafant molta força. Així, el refrany recordatori diu que quan el xaloc bufa estan les aigües esvalotades, i són poques les captures de peixos efectuades pels mariners.
