Vinaròs, un clam contra la guerra i de suport al poble ucranià
Vinaròs va omplir divendres 4 de març la plaça Parroquial en una concentració que va ser un autèntic clam contra la guerra i en solidaritat amb el poble ucraïnés. Famílies senceres de moltes nacionalitats van assistir a aquesta concentració, en la qual Ignasi Gelabert, vinarossenc casat amb la ucraïnesa Irina Yarosh, va llegir un manifest i també van participar amb emotius discursos part dels ciutadans ucraïnesos residents en la localitat (entre ells la pròpia Yarosh, i també Anastasia Yakovchuk, nascuda al nostre país però filla d’ucranians, entre altres). Tots ells van expressar públicament el seu dolor i indignació per la invasió del seu país i les morts de població civil innocent i van explicar alguns dels seus casos de familiars que encara estan a Ucraïna i uns altres que arribaran a Vinaròs pròximament, demanant l’ajuda i solidaritat dels països europeus. La concentració va concloure amb la cançó “Imagine” de John Lennon i un clam unànime de “No a la guerra”.
Aquest és el manifest que es va llegir:
Vinaròs i la seua ciutadania, davant la declaració de guerra de Vladimir Putin i la posterior invasió contra Ucraïna, amb la violació flagrant de tota legalitat internacional, la sobirania nacional d’un estat lliure i sobre tot del principi de Pau humanitària,
MANIFESTEM:
QUE aquesta acció ens involucra a actuar i a intentar frenar aquesta invasió, com front qualsevol altra agressió violenta i il·legal contra el dret de tots els pobles del món a viure en pau i llibertat,
QUE LA POBLACIÓ de Vinaròs s’ofereix a prestar tota l’ajuda i refugi que calgue per donar resposta a la vessant humanitària dels conflictes, atenent en aquesta ocasió a la ciutadania ucraïnesa.
QUE Vinaròs es compromet amb la defensa de la PAU, apostant pel dret internacional i la via diplomàtica en el marc de les Nacions Unides per posar fi a tots els conflictes bel.lics i, ara, a aquesta acció d’un megalòman que ningú de nosaltres pot recolzar.
Per això Vinaròs “Condemna la invasió a Ucraïna, manifesta el seu suport i solidaritat amb la població ucraïnesa, ofereix tota l’ajuda i col·laboració de la seua població i condemna totes i cadascuna de les guerres que al món se produeixen”
Perquè les guerres no les declaren els pobles, les declaren individus per motius que mai son justificables com aquest és el cas d’Ucraïna.
Per això…..
NO A AQUESTA GUERRA!!!!
NO A LES GUERRES!!!!!!
Les primeres famílies de refugiats ucraïnesos arriben a Vinaròs
Moltes són les famílies que tracten de sortir d’Ucraïna fugint de l’horror de la guerra. Els primers refugiats ja han arribat a Vinaròs. Tres d’ells són Oksana (52), Christina (32) i Nikita (14), àvia, mare i fill, que van arribar diumenge passat procedents de Kíev, on residien. El trajecte fins a Espanya ha sigut llarg i difícil. Després de passar dies molt durs a Kíev, on les sirenes sonaven constantment, sentien les bombes de prop i dormien en sòtans, van decidir deixar-ho tot i anar-se’n. “La situació es va convertir en insotenible molt prompte. Així que només vam tancar el pis amb clau i vam marxar amb el mínim dins una motxila”, explica Christina. Des de Kíev van poder arribar a Lviv, ciutat ucraïnesa pròxima a la frontera amb Polònia, on van estar dos dies. Després de poder finalment creuar fins a Polònia, es van dirigir a Hongria i a Budapest van poder aconseguir un bitllet fins a França, i des d’allí van arribar fins a Espanya. El diumenge van arribar a Sant Sebastià, on els va recollir un familiar per a portar-los fins a Vinaròs.
“Vull donar gràcies per la solidaritat i comprensió que han mostrat els ciutadans dels diferents països que hem hagut de creuar en sortir del nostre país. L’ajuda ha sigut màxima en tots els aspectes i gràcies a aquesta solidaritat hem pogut menjar i arribar fins aquí. Estem molt agraïts”, indica Christina.
Ells poden dir que han tingut sort. Tenien un familiar i amics a Vinaròs que han pogut acollir-los. Però arrere han deixat tota una vida, les seues amistats, el treball, el seu entorn i la seua ciutat per a iniciar una nova vida amb un incert futur. Encara commocionats, els nouvinguts tenien aquests dies, com és lògic, molta necessitat de sentir-se segurs i descansar. Tractar de digerir el trauma i normalitzar la situació per a no espantar als seus fills és ara la prioritat d’aquestes famílies ucraïneses.
Confien que la normativa europea permeta un acolliment eficaç i que la burocràcia no siga un impediment perquè tinguen accés a l’educació i l’escolarització dels menors, a la sanitat i, quan es puga, al mercat laboral si tornar a Ucraïna continua sent un impossible a curt i mitjà termini. “No sabem què ens depararà el futur. Voldríem tornar a Ucraïna, però no sabem si la nostra casa estarà en peus i tampoc com podrem guanyar-nos la vida de nou. Ho hem deixat tot, i com nosaltres, molts dels nostres compatriotes. La nostra vida ha canviat d’un dia per a un altre i ara, de moment, només hi ha present, però tenim esperança en el futur”, conclou Christina.
