El fotògraf Xavier Marmaña va parlar a la Fundació Caixa Vinaròs sobre la seua relació professional i d’amistat amb el músic Carles Santos, sent entrevistat pel seu fill, el periodista Pau Marmaña.
Va explicar Xavier Marmaña com va sorgir aquesta amistat i col·laboració amb Santos. El primer contacte que va tindre amb el músic va ser durant la gravació del video “Minimalet sur mer”, al port de Vinaròs. “Jo no el coneixia encara personalment, però vaig agafar la càmara de video i vaig anar-hi. La gravació la feia TV3, però li vaig mostrar el que vaig enregistrar personalment i vam intercanviar opinions”, explicava. Després, en ser Santos un gran aficionat a la fotografía, i tenir Marmaña la botiga de fotografia, van anar poc a poc establint una bona amistad. “Ell era un artista amb les idees molt clares i creativament podía fer el que volia, la qual cosa em produïa una enveja sana”.
Una de les primeres col·laboracions professionals entre els dos va ser durant la gravació dels assajos de “Belmonte”, l’any 1991. “Anàvem a l’auditori d’Amposta a enregistrar amb magnetòfon aquests assajos i ell després se’ls emportava a Barcelona”.
Una altra de les col·laboracions va ser la fotografía de “Figasantos-Fagotrop”, de 1996. “En este cas van vindre dos persones de maquillatge i mentre treballaven jo anava fent fotografies. Amb el Photoshop vam arribar al resultat final que ell volia. El sempre tenia les idees molt clares sobre allò que volia”., explicava Marmaña
Un any després, al 1997, van col·laborar en la imatge per “La pantera imperial”. Una fotografia feta a Barcelona que tenia molta dificultat que també va requerir de muntatge posterior. Al 1998, la imatge de “Ulls dels fills de Bach”, va ser feta al xalet del músic. “Ell agafava la gallina o el pato i jo fotografiava fins aconseguir el que pretenia. Vam fotografiar moltes aus, no només en un día, sino en varios”.
L’any 2000, a l’assaig de “Ricardo i Elena”, la dificultat per plasmar les imatges va ser gran per la mobilitat dels artistes i la poca llum. “Havies de calcular les velocitats, encertar-ho per a que la foto no sortís borrosa”, explica.
Les imatges de “L’adéu de Lucrecia Borja”, van generar polèmica, va recordar Marmañaque també va fer el muntatge de les de “Lisistrata” o “Creu Borja”. També van causar polèmica i van ser censurades a Lleida les imatges de “Crits de Crist al Crist de crits”, d’excrements del propi Santos, “fotos que es feia el mateix músic i amb les que havia de fer un muntatge al seu gust” per exposar-les a una antiga capella.
“Ebrofàlia copulativa”, “La porca i vibriàtica Tecluria”, i “La filla del farero” o el cartell del desè aniversari del Cicle de Curtmetratges Agustí Comes van ser altres de les moltes col·laboracions entre Santos i Marmaña.
