És vinarossenc, vivia i treballava a Barcelona però la necessitat de viure una experiència única feia temps que li anava per dins. Era un viatge, però no un qualsevol. Un viatge en bicicleta per Europa en el que, com ell mateix reconeix, cada decisió que ha pres durant el recorregut, ha marcat tota una sèrie d’esdeveniments que han sigut únics.
8.000km recorreguts en solitari, moltes aventures i noves amistats pel mig, en un trajecte inoblidable a través del continent europeu.
Què et va impulsar a iniciar esta aventura?
Crec que tots tenim alguna idea una mica boja al cap, que està esperant fer-se realitat. Un gran viatje en bicicleta i arribar a Nordkapp eren algunes de les meues. No era un viatge per fugir ni per arribar. La destinació no ha sigut lo més important. Ho ha estat tot el recorregut. Arribar a Nordkapp o a Ítaca és una petita glòria, però el que de veritat importa són les experiències, els paisatges, la gent, les dificultats i les pors superades.
En quin moment personal estaves? Vas haver de deixar la feina?
Ja feia molt temps que m’anava pel cap fer aquest viatge amb bicicleta. Evidentment, quan vols fer una cosa així, disposar del temps i uns estalvis és sempre lo més complicat. Has d’estar disposat a renunciar a coses. Sortir de la zona de confort. Realment estava en un bon moment, portava 6 anys vivint a Barcelona. Uns anys molt intensos, però sense tenir clar on em veia a llarg termini. Els últims anys treballant en projectes d’envelliment actiu de Creu Roja Barcelona, molt content amb la feina però amb necessitats de repensar algunes coses. Quan vaig parlar amb la meua cap per deixar la feina, em va proposar que demanés excedència per tindre l’opció de tornar, i així ho vaig fer.
Tenies experiència anterior en viatjar en bicicleta per altres països?
Viatjar amb bicicleta sí. A altres països, poca. Només el sud de França i a Lituània quan vaig estar d’Erasmus.
Perquè vas fer-lo a soles i en bicicleta?
En realitat no volia viatjar a soles. Sempre he preferit viatjar en companyia, si és bona. En principi anava a fer-ho amb un amic amb el qual he fet més viatges junts, i sé que ens entenem. Però finalment, no es va decidir. Quan tens una feina i una parella que vols conservar, evidentment no és fàcil. I jo tampoc podia passar la vida esperant una companyia per fer-ho. Perquè en bicicleta? perquè desde que vaig fer un primer viatge amb bicicleta al 2010, he tingut clar que és una de les millors maneres de viajar.
Tenies algun altre objectiu que no fos només viatjar i conèixer altres cultures i països?
Viatjar així també suposa un repte. És una distància molt llarga i evidentment en algun moment saps que patiràs. Tenia ganes de viure una experiència potent. També és una qüestió de principis. És com més a gust em sento. No només per tot lo bonic que comporta viatjar en bicicleta, sinó també perquè penso que cal un canvi de paradigma. Viatjar s’ha globalitzat i sovint ho associem a agafar un avió i anar a passar uns pocs dies a qualsevol destinació, fer el circuit turístic que ofereix o hem llegit als blogs i tornar amb un bon grapat de fotos i les xarxes socials farcides de likes. S’ha convertit en una cosa massa ràpida i superficial de vegades. Una mica com el món en què vivim. No sabem quant de temps ens queda per gaudir d’aquests privilegis del primer món, per viatjar així. Jo també ho he fet, pero definitivament, les millors experiències viatgeres, les millors històries i aventures les he viscut viatjant d’una altra manera.
D’una altra manera i a un altre ritme…
M’agrada pensar que és una prova de que es pot viatjar diferent, que si he arribat fins al punt més al nord del continent en bicicleta, potser algú reflexionarà sobre la movilitat. Pot ser no cal agafar el cotxe per anar a comprar 4 coses al costat de casa o anar a buscar als xiquets a l’escola. Quins valors els transmetem fent això? Quan estic a Vinaròs no deixa de sorprendre’m que a les hores que surten els xiquets d’escola es fan embussos de cotxes. Quan és lo màxim que es pot caminar a Vinaròs per creuar la ciutat, sense tenir en compte costa nord i sud? Vint minuts? En bicicleta costaria menys de la meitat. En cotxe, tenint en compte que has d’aparcar, no és molt més ràpid. I per què tenim tanta pressa sempre? Després ens posem el xandall i anem al gimnàs o sortim a caminar. No té sentit. Aprofito per mencionar accions com els ‘bici bus’ que s’estan fent a moltes ciutats. Són vies segures que es fan per anar en grup en bicicleta a l’escola. Vaig colaborar una mica amb el bici bus del barri on vivia a Barcelona i puc dir que no he vist xiquets anant més contents a l’escola com els divendres de “bici bus”. Moltes vegades també he sentit que les bicicletes som un perill a les carreteres. I això també em deixa contrariat i trist. Hi ha una especie d’egocentrisme dels cotxes a les carreteres. Què fem si volem moure’ns en bicicleta en distàncies llargues? En aquest viatge per exemple, quan he transitat carreteres on circulen cotxes a velocitats altes, he vist molts animals morts; gossos, gats, ocells, raboses, conills, granotes i fins i tot una tortuga entre d’altres. Ara jo li pregunto a la gent que pensa així, quants d’aquests animals han estat morts per una bicicleta? Al final, l’element perillós a les carreteres no és la bicicleta, és el cotxe. Quan conduïm tenim una responsabilitat molt gran. Quan he estat a ciutats on la bicicleta és el mitjà de transport principal sento enveja i admiració. La mobilitat a peu o bicicleta, fa que la ciutat estigue més neta, més segura pels xiquets que caminen o juguen al carrer (si es que encara ho fan), menys sorollosa, més sana, en definitiva, més amable.
Quan ho vas comunicar a la familia i amics, quina va ser la seua reacció?
Suposo que qui em coneix no es va sorprendre tant. De totes formes, jo m’havia plantejat arribar a Berlín com a primer objectiu per no agobiar-me. Una vegada allà, si les sensacions eren bones i em sentia amb forces, seguiria cap a Nordkapp. O bé per la ruta de l’oest (Dinamarca, Suècia, Noruega) o per l’est que és el que finalment vaig decidir; a través de Polònia, Lituània, Estònia, Finlàndia i Noruega.
La societat o la familia, potser el treball, podria frenar a moltes persones d’emprendre iniciatives com la teua. A què has renunciat per complir este somni?
A l’estabilitat, bé sigue en temes laborals o de parella, a la seguretat de la rutina, a estar prop de la gent que més estimo per un temps. Però he guanyat molt a canvi. I sempre es pot tornar. Qui no arrisca, no pisca.
Com vas preparar el viatge?
Tenia material per viatjar amb la bicicleta però prou obsolet. Així que vaig buscar material que tinguera una bona relació qualitat-preu. Una bicicleta Megamo reacondicionada, ja que volia fer el viatge amb una bicicleta local, i aquestes les fan a Vilablareix, Girona. De la gama de MTB bàsiques, no era cap superbici. Li vaig fer els ajustos necessaris per poder viatjar amb l’equipatge. Li vaig canviar rodes aprofitant les d’una altra bici que tenia, per fer-la més lleugera i rodadora. També un aparell GPS d’una bona marca, ja que em donaria molta més autonomia i seguretat en les rutes. Una tenda de campanya del que es diu “3 estacions” i lo més lleugera possible dintre del meu pressupost. El sac, també en la línia. Així com també l’equipament bàsic per poder cuinar amb camping gas, frontal, etc. També és important portar eines per poder fer les reparacions bàsiques de la bicicleta. I brides de mides diferents, importantíssim!
La ruta s’ha anat definint sobre la marxa. Tenia clars alguns llocs pels que passar i algunes travesses tipus la “via Rhôna” a França, però s’ha anat formant durant el dia a dia. M’he inspirat una mica en les Eurovelos, que són grans recorreguts europeus per a bicicletes. Per Vinaròs passa la número 8 per exemple, que connecta el Mediterrani des de Cadiz amb els Balcans i fins a Atenes. Però no a tots els territoris són la millor opció. He intentat ser creatiu i planificar lo just per poder ser flexible. Òbviament m’he equivocat, m’he perdut i he fet trams per rutes terribles. Tot i això, estic content perquè no m’he cenyit a cap “track” eternament. He intentat fluir amb el que sentia a cada moment.
Tens coneixements de mecànica?
De mecànica bàsica sí, però no sóc cap expert. Per sort, per Europa és relativament fàcil trobar tallers de bicis en cas de necessitat. També cal ser creatiu.
Et va donar algun problema la bici?
El major problema que vaig tindre va ser quan me la van robar, a Plzen. Em vaig quedar el cap de setmana per descansar, visitar la cervesera Pilsener Urqüell sense pressa, veure la final de la Champions League…i desafortunadament l’última nit algú es va endur la meua bicicleta. Per sort, tenia l’equipatge dins la tenda de campanya i no es van endur res més.
Què vas sentir?
Per moments em vaig sentir perdut, despullat, frustrat, idiota. Però ho vaig enfocar de la forma més positiva possible i de seguida em vaig posar a buscar solucions. Afortunadament, a través d’una noia que vaig conèixer l’estiu passat fent una travessa pel pirineu, vaig conèixer un home a Praga que em va voler ajudar, regalant-me una bicicleta vella però decent. Vam quedar, vam beure unes cerveses (com no podia ser d’una altra manera a República Txeca) i em va donar la bicicleta, que òbviament necessitava una posta a punt.
També hi ha bona gent…
Crec que lo interessant de tot això és com d’una de les pitjors coses que et poden passar quan viatges així, va acabar passant una cosa meravellosa, com que una persona que ni tan sols em coneixia, em regalés una bicicleta. Va quedar demostrat que la bicicleta té una dimensió social i és capaç de treure el costat més lluminós de la gent.
Alguna avaria?
Amb la primera bicicleta, el soport per portar les alforges es va desgastar pels rebots constants i el pes als trams de camins més tècnics. A Karlsruhe vaig conèixer un noi que tenia un petit taller a casa i ho vam poder solucionar, perquè jo anava aguantant a base de brides. La segona bicicleta era vella i de primeres va necessitar una posta a punt i després durant el trajecte vaig anar fent-li millores. Vaig inventar un soport amb càmares de bici velles per la bossa del manillar, canviar cobertes, pedals, cables desgastats…
És imprescindible un bon telèfon per fer un viatge així?
En realitat crec que no. Si no tens navegador GPS, llavors sí que millor que tingues un telèfon que aguante per utilitzar aplicacions de navegació. També per les fotos. Jo les he fet totes amb el mòvil. No he portat càmera de fotos.
Cal estar molt en forma?
Diria que lo més important és que t’agrade la bicicleta. En forma et pots anar ficant sobre la marxa si el viatge és tan llarg. Caldrien uns bàsics, però al final el ritme el poses tu. Jo no anava a fer cap rècord, sino a gaudir del trajecte al màxim, així que he fet dies més llargs i dies més curts segons com he sentit en cada moment.
Quants dies portes en aquest moment de viatge i on estàs ara ?
Cinc mesos de viatge, dels quals han sigut 91 dies de ruta / pedalar per arribar fins a Nordkapp i 12 dies de ruta / pedalar per tornar a Rovaniemi, a la Laponia finlandesa, on estic ara. Ja vaig passar per aquí de camí a Nordkapp. Una vegada allà vaig conèixer a Piter i Micha que viatgen amb les bicicletes i tables de surf recorrent llocs de costa per poder surfejar. Em van parlar de la ruta ”Artic Post Road” i vaig decidir tornar fins a Rovaniemi aprofitant la ruta i allargar una miqueta més l’aventura. Durant el meu recorregut per Finlàndia, vaig sentir una curiositat molt gran per experimentar l’hivern àrtic i Lapònia em va agradar molt. A més tot el món em parlava meravelles, també del fred que pot arribar a -30ºC i la manca de sol, però tot i així he decidit quedar-me. Si tot va bé amb alguna feina de temporada.
Quants km portes recorreguts ?
En total 7244 km recorreguts en ruta de Vinaròs a Nordkapp. No conto altres rutes de bicicleta que he anat fent durant el viatge als llocs pels que he passat. Després uns 700 km per tornar de Nordkapp fins a Rovaniemi, així que en total uns 8000 km.
Està sent tot com t’imaginaves ?
Molt millor. En un viatge així és difícil saber què pot arribar a passar i m’ha encantat conviure amb aquesta incertesa.
T’has posat malalt algún día?
A meitat del viatge se’m va saltar un ‘empaste’ que tot just m’havia fet abans de marxar, pensant en evitar problemes de dentistes durant el recorregut. A Berlín vaig aprofitar per anar al dentista. A Polònia també vaig tenir una especie infecció de gola que no em deixava menjar bé i vaig anar al metge, que em va receptar antibiòtic. Era molt frustrant estar mort de gana i no poder gaudir de menjar. Durant el viatge he menjat com un animal però tot i això he perdut més de 5 kg.
Com i on solies pernoctar?
Per dormir, sobretot tenda de campanya. La majoria de vegades intentant buscar un lloc discret, no molt allunyat de la ruta. A les zones boscoses sempre és més fàcil i interessant. De vegades, acabes anant a un camping o si vols visitar una ciutat, un hostel pot ser una bona opció. He passat nits a llocs curiosos, com el parking d’una central nuclear a França, a una granja a les faldes de les muntanyes del Jura (Suïssa) amb un grup d’escaladors i escaladores, a un estable de cavalls on vaig estar uns dies ajudant a la família que estava arrencant el negoci o al patí d’un bar a una zona rural de república txeca on a la nit vam veure a porta tancada la final de la Conference League que es jugava a Praga amb el propietari bevent cervesa i sense parlar ni una paraula d’anglés o castellà. Als països nòrdics és relativament fàcil trobar refugis oberts o zones habilitades on passar la nit a llocs preciosos, en especial a Finlandia. Per sort, també m’ha acollit molta gent durant el camí a les seues cases. He adaptat el recorregut per fer les visites pertinents a la gent coneguda, com per exemple a Berlín on vaig estar 10 dies. M’han acollit amics d’amics i gent que he conegut i ho han fet espontàniament. En alguns moments, també he utilitzat la plataforma «WarmShowers», orientada a posar en contacte gent que fa viatges amb bicicleta. A més, és una forma conèixer gent local amb interessos semblants i compartir experiències. Sempre s’aprèn.
Què ha canviat en la teua manera de ser des de que vas marxar fins ara ? Ets una persona diferent?
Sóc el mateix, amb les mateixes virtuts i defectes. És veritat que m’he pogut enriquir molt de tots els llocs pels que he passat, tota la gent amb la que he compartit moments únics. Crec que quan algú té alguna acció bonica per tu, sempre et fa una mica millor persona i més humil. També he superat el que pareixia un gran repte, m’he sentit molt autosuficient i capaç de fer coses que pot ser, abans del viatge veia diferent. Crec que tots som capaços de moltes coses, la verdadera dificultat és trencar les barreres mentals.
Com es porta estar tant de temps en un mateix?
T’acostumes. Més ràpid del que ens imaginem. És interessant tenir més temps per escoltar-se a un mateix. Quan estem ficats a la roda de la rutina ens oblidem. O estem constantment consumint material audiovisual que ens evadeix. Però el més bonic de viatjar així és que mai et sents sol. Sempre hi ha algú disposat a compartir alguna cosa amb tu, un paisatge que gaudir, algun petit problema a solucionar o un nou context per descobrir. De vegades també t’abstraus en pensaments profunds i el temps passa a una velocitat diferent.
Has tingut por en algún moment?
Al principi acampar sol al bosc o passar la nit depèn a quin lloc pot fer respecte, però t’acostumes molt ràpid. Són coses irracionals que acabes controlant. Si he tingut por d’alguna cosa real durant el viatge ha sigut dels cotxes, especialment als llocs on la gent no respecta les bicicletes.
I algún moment baix de moral, de ganes de tornar o d’arrepentir-te?
Arrepentir-me mai. Ganes de tornar tampoc, ni quan em van robar la bicicleta.. Però si que he trobat a faltar en algun moment el confort de tornar a casa, d’estar segur de les inclemències del temps o veure a la gent que estimo.
En tants de paisatges recorreguts, en quin et quedes ?
És molt difícil escollir. Cada lloc ha tingut les seues particularitats. Vaig gaudir molt de pedalar per La Camarga, un entorn molt humit ple d’aus. Però també la selva negra, la zona muntanyosa de la Bohemia Suïssa, els boscos nòrdics plens de llacs o vorejar els fiords també és tota una experiència. Inclús les aproximacions a les grans ciutats que normalment son horroroses, per zones industrials i amb molts cotxes estressats, son part de la diversitat del viatge i també les recordo amb cert carinyo.
Hauràs conegut a moltes persones. Alguna que t’hagi marcat o amb qui hages fet una amistad de per vida?
He compartit parts del trajecte amb altres persones viatgeres amb qui he conectat molt. També he tingut la gran sort de rebre molta hospitalitat i en molts casos de manera molt espontània, que encara ho fa més especial. Són moments que no oblidaré mai. Gent que ja coneixia i la que he anat coneixent. He sigut el primer convidat estranger a algunes cases, lo que en alguns casos es va convertir en tot un esdeveniment per la família. Per exemple, prop de Varsòvia, una familia que al veure que anava a acampar vora la seua casa, a una zona on no hi havia res a part de camps de cereals i mosquits, em van convidar a fer-ho al seu jardí. Crec que les úniques paraules amb les que ens vam entendre és quan jo vaig dir “Barcelona” i el senyor va contestar “Tak! Lewandowski!”. Després va venir el fill i ens vam poder entendre millor. Vam sopar junts i al matí van preparar una espècie de pancakes típics. Era molt interessant i bonic al mateix temps la curiositat que tenien pel que estava fent o com era la meua vida. Va ser molt humà.
Com definiries aquesta experiència?
Irrepetible. De vegades penso, que vaig començar el viatge un dia després del que tenia previst, per un tema de logística. Segurament, si hagués començat el viatge el dia que tenia pensat, hagués sigut un viatge totalment diferent. Per tant, cada decisió que he anat prenent durant el recorregut, ha marcat tota una sèrie d’esdeveniments que han sigut únics i no ho canvio per res.
Quan tens previst la tornada a Vinaròs…si és que tens previst tornar
No ho sé. De moment vull experimentar l´hivern Àrtic i després ja veure’m si torno en bicicleta per l’oest…o amb un reno.
Quins plans de futur tens ?
Ara mateix, gaudir del moment.
