Mes: gener de 2022

Bernad Tomás

L’any 2020, Adrià Polo Valderrama va guanyar el prestigiós XIII Concurso de Historia para jóvenes EUSTORY amb un treball sobre la transició a Vinaròs. En aquella edició participaren més d’un centenar d’estudiants de 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat procedents d’Espanya, Portugal i Amèrica Llatina. No fou, per tant, un èxit menor.
Fa uns mesos, l’Associació Cultural Amics de Vinaròs ha publicat este treball amb el títol “Vinaròs i el seu Diariet cap a la democràcia” (número 65 de la col·lecció Mare Nostrum). És el moment idoni per entrevistar Adrià, que fa un minuciós recorregut pel procés de creació del llibre: des del sorgiment de la idea fins a l’edició final, sense oblidar el seu enriquiment personal i intel·lectual, fruit d’este primer contacte amb les eines i els mètodes propis de la investigació històrica.

Hola Adrià, en primer lloc enhorabona pel premi. Actualment estàs rematant els teus estudis de Batxillerat a l’IES Leopoldo Querol, però quan començà el projecte cursaves 4t d’ESO. Com afronta algú tan jove la preparació d’un treball per a este concurs tan important?
El concurs exigia que el treball fora d’història local, però el format era lliure. Podia ser un treball escrit, una presentació multimèdia, una pàgina web, un vídeo, un àudio, una fotografia, una obra d’art… Jo vaig decidir donar-li forma de llibre, que barrejaria l’escriptura de creació amb el rigor científic. Vaig imaginar la història d’un adolescent, el meu alter ego, que mentre visita l’arxiu municipal de Vinaròs a la recerca d’informació per a un treball de l’institut, es troba amb un antic Diariet. Esta troballa fa que s’interesse per la història recent del seu poble i decideix investigar-la a través d’este periòdic municipal. L’adolescent vol conéixer què havia ocorregut a Vinaròs en l’etapa de la transició, concretament entre els anys 1973 i 1980. El Vinaròs o Diariet serà la seua font principal i el fil conductor del relat, que es completarà amb les vivències de José Manuel Palacios Bover, tinent d’alcalde i regidor de l’Ajuntament en democràcia, a més de vicepresident de la Diputació de Castelló i director del mateix Diariet. A més, el protagonista reflexionarà i exposarà les seues opinions personals sobre els fets històrics estudiats.

Ara que ja sabem com va sorgir la idea del treball, conta’ns de quina manera plantejares el projecte. Et costà molt posar-lo en marxa? Vas estar molt de temps treballant-hi?
Este treball el vaig fer l’any 2020, en plena pandèmia, amb tot el que això significa. Abans de la sobtada suspensió de les classes del mes de març, ja havia parlat amb el meu tutor sobre la idea que duia per al treball i decidírem organitzar-lo en diferents fases. La primera era, no cal dir-ho, la de recopilar informació. Després d’acudir a la biblioteca municipal i descobrir que no hi havia cap monografia sobre la transició a Vinaròs, em vaig encaminar a l’arxiu municipal. Allí, l’arxiver em va indicar que d’aquella època tenia poca informació, però va destacar la importància del Diariet. Els mesos de confinament, de març a juny, pareixia que anaven a liquidar el projecte ―la data de lliurament era el 28 d’agost de 2020―, però gràcies al fet que la Universitat Jaume I té un repositori en línia on estan digitalitzats tots els números del Diariet, vaig poder continuar la meua investigació. Perquè després diguen que els diners públics destinants a digitalitzar documentació històrica no serveixen per a res… Posteriorment, vaig contactar amb José Manuel Palacios a través de l’Associació Cultural Amics de Vinaròs; m’interessava omplir un buit cronològic que té la sèrie de Diariets, perquè el setmanari no es va publicar entre el maig de 1978 i el maig de 1979. Les seues vivències em permeteren conéixer detalls que les fonts escrites no solen proporcionar. Vaig passar tot un matí amb ell i em va cedir diferents fotos que tenia guardades de l’època.
Amb tota aquella informació vaig començar la segona fase: la redacció del meu llibre. Vaig començar a escriure’l al juliol i després de dedicar-li moltes hores diàries, vaig aconseguir tindre’l enllestit a principis d’agost. La tercera fase fou la de maquetació, amb la qual vaig donar forma i color al llibre, que va durar fins a mitjans d’agost. Finalment, els inevitables retocs d’última hora i el projecte estava enllestit.

D’entre totes estes fases que descrius, m’agradaria saber més sobre el procés de redacció del llibre. En algun moment vas patir el fenomen conegut com “síndrome del foli en blanc”?
Construir el relat va ser la tasca més costosa, sens dubte. El procés de documentació va suposar la revisió de tots els Diariets des del 1973 al 1980, un total de 351 exemplars, al mateix temps que realitzava un buidatge sistemàtic de la informació. Sovint, el problema de la investigació històrica és que hi ha poca documentació sobre el tema a estudiar, però en el meu cas era al contrari: tenia tanta informació que va suposar un autèntic esforç decidir quina entrava i quina no en el procés de redacció. Una vegada feta esta tria, em vaig enfrontar al problema d’haver de conjugar i posar negre sobre blanc totes les idees que tenia al cap: per una banda, la història de l’adolescent que s’interessa per la transició quan acudix a l’arxiu per a fer el treball de l’institut. Per l’altra, l’exposició coherent i ordenada dels moments històrics més importants, que calia relacionar amb el relat de Palacios. Tot això sense oblidar les reflexions i els punts de vista de caire més personal.

Comentaves a l’inici de l’entrevista que el concurs donava plena llibertat a l’hora de triar el format del treball. Per què et decantares per l’escriptura de creació i no per una altra disciplina?
Al principi anava bastant perdut perquè no sabia exactament com enfocar el meu treball. He d’admetre que em va costar decidir-me, però com que escriure és una de les coses que més m’agrada, em vaig decantar per presentar la transició a Vinaròs en forma de narració. Tal vegada hauria triat un altre format si la pandèmia no s’haguera creuat en la nostra vida, però estic molt satisfet del resultat final.

Quasi per acabar, ens pots comentar què t’ha aportat este treball de recerca en l’àmbit personal? Quines són les teues impressions sobre el període de la transició?
La meua aproximació al Diariet m’ha permés descobrir una font històrica del nostre poble molt completa i sorprenent. A més, la realització d’este treball m’ha donat l’oportunitat de conéixer gent nova i interessant, amb la qual he compartit moments i xarrades sobre diversos assumptes. Tots estos moments m’han enriquit, però ha sigut sobretot parlant de política i de la història de Vinaròs quan més he gaudit i aprés. Malauradament, gran part de la societat veu estrany que estos temes interessen a la gent de la meua edat.
Amb este treball he comprés que en la transició s’intentaren fer les coses el millor possible, però en la meua opinió s’hauria d’haver abordat sense embuts el problema del franquisme, haver fet una ferma condemna del mal produït i haver restituït la memòria de les víctimes republicanes que en el dia d’avui encara continuen escampades per les fosses comunes. Els canvis que posaren en marxa els pares de la democràcia van ser de gran envergadura i ens han conduït a la llibertat de què gaudim actualment, però nosaltres, els joves d’ara, hem de ser crítics amb la problemàtica de la repressió franquista. Crec que és hora d’un canvi, d’una renovació amb els drets humans per bandera, mirant al futur però sense oblidar el nostre passat.

Finalment, conta’ns com coneixes l’Associació Cultural Amics de Vinaròs i de quina forma s’arriba a la publicació del teu treball.
La meua primera aproximació a l’associació va ser a través del seu web Vinapèdia, una espècie de Viquipèdia vinarossenca on vaig trobar informació sobre la vida política de l’època. Després, els vaig conéixer personalment quan vaig acudir a la seua seu perquè em posaren en contacte amb José Manuel Palacios. A partir d’este moment van començar a interessar-se pel meu treball: em van facilitar diferents materials d’aquell temps, sobretot fotografies, i em van dir que volien veure l’escrit un cop acabat, perquè si estava bé, podrien publicar-me’l per entregues en la seua revista Fonoll. Poc després em van trucar per a dir-me que el treball els havia agradat molt i que era suficientment extens per a publicar-lo en la seua col·lecció Mare Nostrum. Em vaig emportar una gran sorpresa. Al mateix temps, el president de l’associació em va dir que, si jo volia, podia proposar-li a Palacios que fera el pròleg del llibre; a mi em va encantar la idea i Palacios va acceptar-ho de molt bon gust. He de dir que el treball original el vaig redactar en castellà, però vaig decidir que el volia publicar en la llengua del nostre poble i el vaig traduir al valencià. Estic molt agraït a Amics de Vinaròs per la confiança que van dipositar en mi i per donar-me esta oportunitat. Actualment col·laboro amb l’associació i escric articles per a la revista Fonoll.