La canaricultura és una pràctica poc coneguda a Vinaròs, però tant en l’àmbit provincial com autonòmic o estatal es convoquen concursos d’ornitologia a partir del mes d’octubre fins a finals d’any, amb una important participació de criadors.
I a Vinaròs n’hi ha dos que aquest mes de desembre han sigut reconeguts amb la medalla d’or en el 56è Campionat Ornitològic d’Espanya FOCDE, recentment celebrat a la ciutat de Talavera de la Reina (Toledo), que va comptar amb la participació de més de 15.000 exemplars. Es tracta de Juan Manuel Casanova (53) i Juan Francisco Falcó (50), més conegut com “Canito”.
Casanova pertany a l’Associació Silvestrista Vila de Sant Jordi i Canito és membre de la Societat Ornitòlogica Alturana, del Club Amics del Llarguet i del Club del Gloster Comunitat Valenciana.
Casanova, que té en el seu aviari 36 parelles, cria tres races de canari de postura. Una és el canari arrissat del nord amb el qual ha sigut medalla d’or i bronze en el campionat nacional i que té el seu origen a França, destacant pels rínxols en el seu plomatge i la seua talla. També cria la gamma fife fancy, canari de xicotet tamany i que es caracteritza per la seua redonesa. El seu origen és anglés, més concretament del comtat de Fancy. Una altra raça que cria és el canari de raça espanyola, creat als anys 30 a través de la selecció d’encreuament entre el canari silvestre i el timbrat espanyol.
Juan Francisco, per part seua, és criador de la raça de gloster, un peculiar canari amb trossa originari del comtat anglés de Gloucester, amb el qual ha obtingut una medalla d’or en el campionat nacional i ha sigut reconegut amb diversos premis en concursos provincials i en l’autonòmic celebrat en Dolores (Alacant). També cria el llarguet, autòcton de la província de Castelló (originari de Borriana en els anys 50) i única raça de canari de la Comunitat Valenciana reconegut a nivell mundial. La cria del llarguet li il·lusiona especialment. “És un canari que com més el cries i el tractes, més t’enamora”, explica. Com Casanova, també té en el seu aviari 36 parelles, 24 de gloster i 12 de llarguet.
Inicis
Casanova ha tingut tota la seua vida ocells i tot tipus d’animals, però des de fa uns 11 anys, ja es dedica plenament a la canaricultura. “Des de molt xicotet a la meua casa sempre hem tingut tórtores, gallines, coloms missatgeres…i més tard, després de casar-me, vaig buscar una afició que no em llevara tant de temps. Vaig començar amb els silvestres i després vaig començar a tindre algun canari, i a partir de les seues cries vaig iniciar el meu interés en la canaricultura, al principi veient com hauria de ser l’estàndard d’una gamma i comparant-lo amb els que jo tenia”, assenyala. A partir d’aquí va començar a acudir a concursos, on realment va aprendre tot el necessari per a continuar amb la seua afició d’una manera més professional.
Canito, per part seua, havia tingut prèviament ocells, periquitos i agapornis, però la seua afició per la canaricultura va començar quan li van regalar un canari gloster “moña” groc femella. “Me la va regalar fa uns set o vuit anys un conegut. La vaig fer criar i després de tindre les primeres cries vaig començar a interessar-me i aficionar-me. Sense adonar-me’n, ja tenia bastants exemplars i a poc a poc em vaig interessar buscant per les xarxes sobre aquesta mena de canaris”, explica. Al principi, la cria no la realitzava amb l’objectiu de competir, però amb el pas del temps es va animar. “Em vaig decidir un dia a acudir a concursos perquè el meu interés ja era molt gran, i allí és on realment està el nivell i on pots aprendre molt més sobre la canaricultura i les races que cries, veient especialment als que guanyen a nivell provincial, autonòmic o nacional”, explica.
Els concursos
Acudir a un concurs requereix d’un important treball previ en el qual els criadors s’encarreguen de cuidar tots els detalls. Els jutges observen diferents aspectes en un concurs i anoten el puntatge de cadascun d’ells en un full d’anotacions. Després sumen el total de la puntuació que se li atorga a cada exemplar. Tots els concursos tenen la mateixa manera de puntuar als canaris, en els quals es trien als “millors” en la seua raça partint de l’estàndard. Els jutges observen i puntuen la posició, cos, forma, talla, cap-“moña” , ales, cua, potes-cuixa, plomatge-color i condició general.
El caràcter pot jugar en contra d’algunes puntuacions com la posició i el moviment. “El canari ha de posicionar en els graus que mana el seu estandar i mai ha d’estar espantat davant del jutge, ni agarrar-se al sostre de la gàbia perquè no podrien jutjar-lo. Hi ha ocells que s’ajusten perfectament a l’estàndard de la seua raça però que per falta d’entrenament no reben la puntuació que realment mereixerien”, explica Casanova.
Canito considera per això molt important que, un mes abans d’acudir a un concurs, els canaris s’acostumen a la seua gàbia d’exposició.
Tots dos tenen alguns trucs per a poder millorar les aptituds del canari i el seu aspecte abans del concurs. En el cas de Casanova, sol revisar de manera minuciosa el plomatge de cada ocell perquè estiga en perfectes condicions, mentre que Canito assenyala que “en el cas del gloster els rento delicadament amb aigua temperada i sabó específic per a realçar la seua lluentor i volum en el seu plomatge, i en canvi en el llarguet faig el mateix, però a més agrego unes gotes de glicerina perquè el seu plomatge quede una mica adherit al cos ja que és un canari que destaca per la seua finor i la seua talla de més de 17 centímetres”.
Aquests concursos solen ser també d’exposició, i permeten al públic assistent conéixer en viu la gran varietat de gammes diferents que existeixen i les característiques que fan tan diferents als uns dels altres. En aquestes competicions mai es guanyen diners, només trofeus, diplomes i, sobretot, prestigi i satisfacció personal.
Des que es coneixen, Casanova, Canito i un altre gran criador i amic de tots dos, Manel, alternen vehicles per a acudir junts sempre que poden als concursos, una mesura que els permet disminuir les despeses i gaudir més de la jornada.
Cada ocell té la seua pròpia identificació, el seu DNI, que consisteix en una anella d’alumini que se li col·loca als 7 dies de vida en una de les seues potes. En aquesta anella està anotada la federació , l’any de naixement de l’exemplar, el número de criador i finalment el número d’anella, que és sempre correlatiu. Gràcies a aquesta informació, els criadors poden seguir els creuaments i el “pedigrí” de cada línia, com explica Canito.
L’afició
Quant a si es tracta d’una afició cara, Casanova assegura que “tot depén de fins a on vols arribar, però en principi no ho és, perquè mantindre cinc o sis parelles de canaris no costa molts diners. Ara bé, si en vols tindre centenars, la despesa llavors sí que seria important, perquè a part de les cures es requeriria d’un gran espai on tindre’ls. Però una persona que vol començar, amb pocs diners pot fer-ho perfectament”. Canito considera que “això és com totes les aficions, no hi ha cap que no et coste alguna cosa. En aquest cas, cal cuidar ocells de la millor manera, i això et porta temps, però alhora et dóna tranquil·litat i pau, i per descomptat que diners també, però com qualsevol altra afició a la qual se li dedica temps i esforç”.
Precisament el temps invertit en aquesta afició és d’aproximadament una hora diària, un temps que es doblega durant l’època de cria, com explica Casanova. “M’agradaria que cresquera l’afició a la canaricultura a la comarca i a Vinaròs, sobretot en gent més jove. Estaria encantat de poder ajudar amb la meua experiència”, conclou.
Canito, a part de la dedicació que requereix cuidar als seus canaris, inverteix també molt temps, ara durant el mes de desembre, en la selecció de les parelles. “Triar els aparellaments crec que és el més complicat, i em dedico molt a la precria. Ara arriba el moment més important, perquè el aparejllament serà al gener-febrer, després vindran les cries i després un altre moment delicat, com és la muda. Finalment, quan acabe l’estiu arriba la preparació per als concursos. És realment una afició que et manté sempre ocupat”, explica.
Un concurs a la comarca per a 2022
Juan Manuel i Canito estan treballant ja per a poder celebrar l’any vinent 2022 un concurs ornitològic a la comarca. És un repte que s’han marcat amb el suport d’alguns companys canaricultors. “Tenim ilusió en poder dur a terme aquest repte. No serà fàcil però intentarem que el Baix Maestrat puga veure i gaudir d’aquest esdeveniment”,assenyalen.
A més, aquest pròxim mes de gener tenen previst participar en el Campionat Mundial d’Ornitologia que se celebra a Alacant, un esdeveniment que en la seua última edició va comptar amb més de 25.000 visitants de tot el món.
