Diumenge passat es va celebrar la ja tradicional trobada de puntaires. Hi van participar unes 150 persones de diferents pobles del voltant, i de llocs més llunyans com Vic, Mirambel o La Iglesuela del Cid. També hi havia paradetes de venda de materials específics per al treball dels boixets i altres labors.
El passat dissabte, el CBM Vinaròs va fer el merescut partit homenatge a l’exjugador del club que, malaudament, ens va deixar: Jose Ramón Delhom.
El dissabte dia 24 de setembre va tenir lloc a la sala Nacar de Vinaròs la convocatòria de la generació del ‘72, va haver-hi un gran nombre de participants, van anar 114 persones, que van recordar el seu pas pels seus respectius col·legis, El Quijote, El Sanse, La Mise, L’Assumpció, La Consolació i La Divina
La Rondalla Vinarossenca “Mar i Terra” ha oferit, el passat dissabte 17 de setembre, un concert de música i balls tradicionals junt amb el Grup de ball “L’U i Dos” de Torrent, emmarcat dins de la XIX Campanya de Concerts d’Intercanvis 2022 que promouen les Federacions Musicals de la Comunitat Valenciana.
En primer lloc ha participat el grup convidat de Torrent oferint un variat repertori de danses, interpretades, unes voltes, amb música de dolçaina i tabal i d’altres amb la música de la Rondalla que l’ acompanyava. Hem pogut escoltar entre d’altres les següents cançons :
La Dança, Fandango de Ayora, l’U i Dos de Torrent i la Danza del Caracol.
Per part de la Rondalla Vinarossenca s’ha estrenat Jotilla de Vinaròs amb lletres tradicionals en llengua valenciana junt amb d’altres peces del seu repertori com La barca se’n gronxa, Els nois de la garrafa i Marineries de Castelló.
Després s’ha ballat conjuntament la Jota dels Tarongerals.
Per finalitzar l’acte s’ha requerit la presència del regidor de Cultura qui ha fet entrega d’un obsequi a les dues entitats participants.
Els nostres agraïments al públic i regidors assistents, al tècnic de so, a la brigada de serveis i al Magnífic Ajuntament pel suport rebut.
Más de 500 personas de muy diversas poblaciones, sobre todo de las provincias de Castellón y Tarragona, pasaron entre las 10 de la mañana y las 20 horas de la tarde por el local de la calle San Pascual donde tuvo lugar el evento. Allí, los muridíes, o seguidores de Ahmadou Bamba, comieron, recitaron el Corán y diversas canciones religiosas para recordar el exilio que vivió su líder espiritual durante la colonización francesa de Senegal. En Touba, la ciudad senegalesa que fundó Ahmadou Bamba en 1887, centenares de miles de personas le rindieron también ayer homenaje frente al mausoleo donde está inhumado.
La fiesta, que duró hasta bien entrada la tarde, estuvo preparada desde la federación que agrupa a un total de siete asociaciones de senegales de Tarragona y Castellón y que cada domingo celebra reuniones de convivencia.
Esta celebración en estas comarcas se celebra cada año en una de las principales localidades entre Tarragona y Castellón y esta vez se escogió Vinaròs.
El alcalde, Guillem Alsina, asistió por la mañana a este acto y saludó a Abdoulaye Faye, vicepresidente de la Federación de Tarragona y Assane Dieye, presidente de la asociación senegalesa de Vinaròs.
Cheikh Ahmadou Bamba nació en 1853 y predicó el islam en una sociedad senegalesa atravesada por la colonización francesa. A pesar de predicar una doctrina pacífica, los franceses lo vieron como una amenaza a su dominación y lo sentenciaron al exilio en Gabón (1895-1902) y más tarde en Mauritania (1903-1907). Después de 1910, las autoridades francesas se dieron cuenta de que no quería la guerra y se deciden a colaborar con él. Su movimiento ganó impulso en 1926, cuando la construcción de la Gran Mezquita de Touba, donde está enterrado, comenzó. Su tumba es un lugar de peregrinación.
Cada año se celebra el Gran Magal de Touba, coincidiendo con la fecha de comienzo del exilio de Cheikh Ahmadou Bamba, una misión que le fue ordenada. Esta celebración se lleva a cabo también en los países donde hay migración senegalesa, y es un momento para recordar al profeta y compartir con todas las personas de la comunidad en donde se asientan.
Vinaròs i Sant Jordi es coordinen davant la campanya de recol·lecció.
El dron de la Policia Local es destinarà per previndre robatoris al camp.
Carreteres ha iniciat, un any després, la reparació dels desperfectes ocasionats per les pluges de setembre del 2021 al barranc del Triador, a la costa nord, a l’altura de la N-340a, en un punt que ha demostrat ser problemàtic i perillós quan hi ha fortes precipitacions, ja que cal tallar la circulació, com va passar aquest dia. Un temporal el del passat mes de setembre que va causar danys en el municipi, xifrats en 3 milions d’euros, que van afectar especialment la part nord de la localitat.
L’espectacle d’Eurovisión 2022 al Vinaròs Arena, és el que ha protagonitzat l’Acadèmia de Ball Locura del 16 al 19 de setembre. Una espectacular i molt treballada posada en escena que ha encandilat al públic assistent i la recaptació va destinada a la Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). El día 16 va ser el torn de la primera semifinal, el 17 la segona i el 18 la gran final. La guanyadora va ser Chanel i Vinaròs i Locura es van endur 12 points en una meravella d’espectacle
Fotos Juanvi Gellida i Emili Fonollosa
Vinaròs va viure diumenge 11 de setembre la 43ª edició de la iniciativa comercial “Les Botigues al Carrer”, esdeveniment que ja és un clàssic a la ciutat ja que se celebra des de fa 21 anys sota l’organització de l’Associació de Comerciants i la col·laboració de la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Vinaròs.
Els comerços participants, una trentena, es van situar des de primera hora del matí repartits pel carrer Major, plaça Sant Agustí i part de la Travessia Safont, en ple centre de la localitat, i fins a passades les 20 hores. Va ser una gran jornada comercial, amb molta assistència de clients de poblacions veïnes del sud de Catalunya a l’ésser en aquesta comunitat la Diada. A més d’una gran varietat de calçat, roba i complements de tota mena, va haver-hi també una promotora immobiliària, un comerç de productes i conserves bio, una empresa local de comunicacions i accés a internet i un establiment d’entrenament, atenció i rehabilitació canina i altres serveis.
El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Marc Albella, i l’arquitecte Carlos Escura, van presentar dilluns l’estudi d’execució per fases del futur centre d’arts escèniques de Vinaròs que es planteja construir en la parcel·la situada entre les avingudes Tarragona, Jaume I i Mediterrani i el carrer de la Mar Càspia. Un projecte que, sota el nom de “Ball de màscares” va guanyar el concurs d’idees convocat per a construir el nou auditori fa ja 15 anys, al 2007. L’empresa guanyadora va ser Adi Arquitectura, i la seva execució va ser pressupostada en el seu moment per 12,5 milions d’euros. La nova infraestructura cultural planteja la construcció d’un gran edifici amb una aula simfònica amb capacitat per a 645 persones (7 places de les quals serien accessibles), una sala de cambra amb 250 butaques (3 accessibles) una escola de disciplines escèniques i musicals, cafeteria, despatxos per a entitats i dues plantes per a aparcament amb capacitat per a unes 370 places en total.
Ja des del principi, segons va explicar Albella, l’execució d’aquest auditori es va plantejar per fases per a abaratir la seva materialització, amb la previsió de poder executar el que a cada moment fos necessari i assumible, opció aquesta que ara torna a ser valorada.
El cost d’execució de l’obra va ser actualitzat l’any 2021, sent valorat en 15,7 milions (3,2 més que inicialment) encara que actualment el cost dels materials varien constantment a l’alça i hauria de tornar a revisar-se. “L’important és que disposem ja d’un projecte bàsic i d’execució el que facilita que s’obri una via perquè pugui ser finançat amb els fons europeus Next Generation. Partim amb l’avantatge d’haver fet molta feina prèvia”, va assenyalar Albella.
D’altra banda, el regidor socialista també comentava que «la decisió respecte als aparcaments és molt important, ja que actualment el solar té una alta demanda durant l’any com estacionament per als veïns i comercial, a més de ser una bossa d’aparcament per a la temporada estival». L’edil també apuntava que «la zona està començant a omplir-se d’edificis i la mateixa infraestructura generaria una atracció encara més gran de veïns, visitants i vehicles a la que caldria donar resposta per evitar una situació de mobilitat deficitària o de saturació i embús. Per això, segons remarcava, “no es pot desestimar i prescindir de l’opció de l’aparcament soterrat tan ràpid.
Les opcions d’execució
L’estudi d’execució recentment actualitzat planteja fins a cinc fases o escenaris diferents.
El primer seria la construcció de la sala simfònica d’aquest auditori, prescindint de les dues places d’aparcament. Això tindria un cost de 7,1 milions.
Un altre escenari que planteja és la construcció de la sala simfònica i la primera fase de l’aparcament soterrat, la qual cosa costaria 9,9 milions.
Una altra opció que es planteja és la construcció de la sala simfònica la sala de cambra, al costat de la primera fase d’aparcament, obra que suposaria un cost de 11,2 milions.
Una altra opció és la possible construcció de la sala simfònica i la completa execució de l’aparcament soterrat (12 milions).
Finalment, l’últim escenari que es planteja és la erfectament de sala simfònica i sala de cambra i la completa execució de l’aparcament soterrat (13,3 milions).
Totes aquestes opcions contemplen com a última fase d’execució l’escola de disciplines escèniques i musicals.
L’arquitecte Carlos Escura va assenyalar que la manera de plantejar el projecte permet desenvolupar-lo erfectamente per fases.
Estudi de viabilitat
Albella ha explicat que la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vinaròs ha sol·licitat la contractació d’un estudi de viabilitat econòmica per a saber els costos de manteniment d’aquesta infraestructura una vegada construïda, les opcions de gestió de l’aparcament (pública o privada) i la gestió dels espais.
Consens
El primer tinent d’alcalde va considerar necessari un consens per a triar la materialització d’aquest projecte. “La decisió final no correspon només a l’equip de govern. Crec que és una decisió que ha de consensuar-se amb tota l’oposició, i durant els pròxims dies facilitarem tota la informació a la resta dels grups i convocarem una reunió tècnica amb l’estudi d’arquitectura per a solucionar tots els dubtes que tinguin”, va explicar el regidor socialista, per a qui ”estem davant un dels temes més importants de la ciutat, a l’ésser una de les manques més importants que tenim a Vinaròs i això requereix anar de la mà tots junts”.
Els alumnes del Jaume I comencen el curs al nou col·legi
Vinaròs va viure diumenge 11 de setembre la 43ª edició de la iniciativa comercial “Les Botigues al Carrer”, esdeveniment que ja és un clàssic a la ciutat ja que se celebra des de fa 21 anys sota l’organització de l’Associació de Comerciants i la col·laboració de la regidoria de Comerç de l’Ajuntament de Vinaròs.
Semana de nuevo con una mar calmada sin oleajes nocturos, exceptuando el clásico garbí de la tarde y el ‘vent d’en terra’ a la madrugada. Las capturas van siendo normales al operar la flota arrastrera después de dos meses de parada biológica, la llum lleva a diario peix blau y la flota xarciera junto a la de artesanales faena a diversas pesqueras. Y las cotizaciones han bajado respecto al pasado mes.
La pesca de arrastre, los siete bous desembarcaron todas las jornadas buena variedad de pescados y mariscos, como calamar, choquito, pescadilla, salmonete, pez de S. Pedro, peluda, rape, caracol, galera, caballa, jurel, raya, canana, pulpo blanco y morrallas. El cerco, el lunes dos traíñas pillaron 900 cajas de boquerón (8 kg/caja) y 50 de sardina. El martes entre las dos atraparon 850 de seitó y 100 de sardina. El miércoles, de nuevo las dos subastaron 800 de ‘oro azul’ y 200 de sardina. Y el jueves, dos vendieron 600 de boquerón y 50 de sardina. La procedencia era; 1 de Vinaròs y 1 de Castellón.
Los artes menores, tres barquitas trasmalleras pillan langostino. Una sepia. Otra mabre. Dos pagel. Otras dos lenguado y rombo. Y una langosta, cabracho y corba. El palangrillo costero, una pilló con anzuelo lubina, dorada y sargo. Y otra pescó ejemplares de 7 kg. de bacoreta. Un barco pilló con anzuelo tres atunes rojos de 70 kg. Y la recolecta de pulpo roquero con cadufo, tres barcas (1 de Benicarló) subastaron piezas de 1 a 2 kg.
por Alfredo Gómez
El pasado lunes 8 de septiembre se inauguró en el Auditorio Municipal la exposición dedicada al director de cine German Lorente, fallecido hace unos pocos años y que puede contemplarse hasta el dia 22 dentro de los actos organizados por la Regidoria de Cultura.
Germán nacía en Vinaròs un 25 de noviembre de 1932, hijo de German Lorente Doñate, funcionario del juzgado y de Filomena Guarch García. Tras la guerra marcharon primero a Tarragona y después a Barcelona donde cursó estudios de Ingeniero lndustrial y más tarde se licenció en Derecho.
En su etapa estudiantil comenzó ya a escribir sobre cine en diferentes revistas como Fotogramas, Cine Mundo, Arcinema, Arte Nuevo, Imágenes y Otro cine, al tiempo que frecuentaba los círculos cinéfilos de la capital catalana. Epoca (finales de la década de los años 1940 y mediados de los 50) en la que escribe una serie de novelas como Rincón, Un alma en el infierno, Luz en la distancia, No esperes la noche, Las máscaras, y Se gana y se pierde, al tiempo que empieza a colaborar laboralmente con la productora Este Films, creada por Enrique Esteban Delgado expresamente para beneficiarse de las cuotas de las licencias de importación de films extranjeros y que funciono hasta 1964, desarrollando labores de producción y guionista (su primer guión estaba coescrito con Alfonso Paso) de títulos como Un tesoro en el cielo (Miguel Iglesias, 1956), Su propio destino (Giuseppe Vari, 1958), Un vaso de Whisky (Julio Coll, 1959), A sangre fría (Joan Bosch, 1959) Altas variedades (Francisco Rovira Beleta), etc.
Por un lado Esteban y Lorente fueron los creadores de un estilo policiaco propio, del cual German era un apasionado experto, siendo el que fichó para este tipo de películas al que sería nuevo galán, un joven Arturo Fernández, para hacer papeles de policía duro.
Por otro lado, Esteban y Lorente fueron los iniciadores, a principios de los años 1960, de un tipo de cine turístico de sol y playa, como resultado directo de la política de Manuel Fraga Iribarne , donde la juventud, los primeros turistas y los lugares de moda eran los protagonistas. Torremolinos, la Costa Brava o Mallorca fueron localizaciones privilegiadas para mostrar a la alta burguesía en busca de paraísos artificiales.
En el año 1962 se desliga de esa productora donde había colaborado en un centenar de películas para dirigir su primer film, coescrito con Joaquin Jordá: Antes del anochecer,
El proyecto original contenía tres historias independientes, de las cuales de la primera salió el guión de la película y de la segunda el argumento de Donde tu estés, su segundo film como director.
A ella le seguiría Playa de Formentor (1965), ambientada en Mallorca.
Tras dirigir Vivir al sol (1966) protagonizada por Dominique Boschero, Giancarlo del Duca y Gemma Cuervo se vincula a la productora Filmco para la que dirige los melodramas Su nombre es Dafne (1966), Un día después de agosto (1967) y Cover Girl. En 1968 da el salto a EEUU y dirige Sharon vestida de rojo para la Metro, donde encontramos una mezcla de cine negro con melodrama, que hallamos también en sus posteriores La chica de Via Condotti (1974) y Hold-up, instantánea de una corrupción (1978). Entre medias había rodado Las nenas del Mini-mini (1969), un melodrama con final feliz escrito y producido por Pedro Masó.
Su cine empezaba ya a reorientarse poco a poco hacia la comedia de enredo, como podemos entrever en Coqueluche (1970) y en Una chica casi decente (1971), interpretada por Rocío Jurado, una comedia policiaca donde narra los sinsabores de una banda de estafadores y los mezcla con elementos folklóricos y el cosmopolitismo característico de sus films. En la misma linea puede situarse ¡Qué cosas tiene el amor! (1971) protagonizada por Peret. Tras esta película se introduce en la productora 5 Films de Bautista Soler Crespo y, de nuevo, de Enrique Esteban, para meterse de lleno en el cine de erotismo. Con ellos filma Sensualidad (1975), Striptrease (1976), La violación (1977) y con Arte 7 Productions, Venus de fuego (1979).
Ya en la década de 1980 rueda Tres mujeres de hoy, Adolescencia y la comedia erótica La vendedora de ropa interior (1981) Aunque no rueda más películas su carrera en el cine no termina aquí. Continua como productor en Bajo en nicotina (Raul Artigot, 1985) y Requiem por un campesino español (Francesc Betriu, 1985).
Auténtico maestro del melodrama, la obra de Germán Lorente ha pasado muy desapercibida tanto por la critica como por el mundo del cine. Destaca sobre todo por sus puestas en escena, en muchos casos muy por encima del guión, destacando su cosmopolitismo que para ello encabeza con un reparto de figuras internacionales y unas coproducciones extranjeras, sobre todo con Italia y Francia.
Por último apuntar que quiso rodar una película en Vinaròs, y en el año 1978 escribió un guión titulado La dama de la noche. Se hizo un primer tratamiento con Miguel Rubio (co-guionista de Sensualidad y Striptease) y se trazó el esquema para rodar en Vinaròs y Peñiscola. Después de estar con el proyecto cerca de un año, quedó olvidado en un cajón.
Vinaròs continua amb la consolidació del poblat iber del Puig de la Misericòrdia, ara amb la que es preveu que siga l’última campanya d’excavació, patrocinada per la Diputació de Castelló, que invertirà 40.000 euros. El president de la Diputació, José Martí, va visitar divendres 2 de setembre al matí aquest poblat, el més al nord de la Comunitat, al costat de la diputada de Cultura, Ruth Sanz, l’arqueòleg Arturo Oliver, l’alcalde, Guillem Alsina, i el regidor de Patrimoni, Marc Albella.
Oliver va dir que enguany es planteja la conclusió de les excavacions, que es van iniciar l’any 2013, per aquest motiu aquesta campanya “serà més intensa i més llarga, ja que durarà dos mesos i, en principi, conclourà tota la part arqueològica, amb la intenció que l’any vinent s’inicie la restauració i posada en valor del jaciment”.
L’arqueòleg va destacar que aquest poblat és un dels principals jaciments no sols de la zona sinó de la cultura ibèrica a causa de les seues característiques i la seua singularitat, al no ser el clàssic poblat ibèric, sinó una residència aristocràtica de l’època, la qual cosa li dóna unes particularitats que no es troben en altres jaciments, i és necessari posar-lo a disposició no sols de l’àmbit científic i arqueològic, sinó de tota la societat”.
Per part seua, Martí va recordar que la Diputació s’ha implicat des del principi en la recuperació d’aquest poblat, que va qualificar de “la joia de la corona” per la seua importància històrica. Martí va destacar l’aposta de la Diputació per la posada en valor del patrimoni de la província.
L’alcalde, Guillem Alsina, va agrair la implicació de la Diputació i va confiar que l’administració provincial accepte la sol·licitud de subvenció que l’Ajuntament ha aprovat per a la seua consolidació i posada en valor en un futur com a recurs patrimonial i turístic.
Consolidació
I és que una vegada conclosa aquesta última campanya d’excavació, el poblat iber del Puig necessitarà de noves fases de consolidació dels seus murs per a ser visitable com a recurs turístic, i adequar el seu entorn, com va explicar Oliver. Per a això, l’Ajuntament ha sol·licitat una subvenció a la Diputació de més de 190.000 euros, que va ser aprovada en l’últim ple ordinari amb els vots a favor de tots els grups i l’abstenció del PP, que va lamentar que no s’haguera tingut en compte l’accessibilitat per a la visita de persones amb mobilitat reduïda.
Vinaròs continua amb la consolidació del poblat iber del Puig de la Misericòrdia, ara amb la que es preveu que siga l’última campanya d’excavació, patrocinada per la Diputació de Castelló, que invertirà 40.000 euros. El president de la Diputació, José Martí, va visitar divendres 2 de setembre al matí aquest poblat, el més al nord de la Comunitat, al costat de la diputada de Cultura, Ruth Sanz, l’arqueòleg Arturo Oliver, l’alcalde, Guillem Alsina, i el regidor de Patrimoni, Marc Albella.
La Regidoria de Promoció de la Ciutat i Interés Turístic ha donat a conéixer les dades de l’ocupació turística durant el mes d’agost, que han arribat fins al 96,7%. Es tracta d’una dada positiva que fins i tot supera en gairebé dos punts la que es va aconseguir al 2019, abans de la pandèmia, i també la del 2021 durant les restriccions sanitàries. Pel que fa a les xifres més concretes, els apartaments han aconseguit una ocupació del 95%, els hotels un 97% i els càmpings han arribat fins al 98%. A nivell general, l’ocupació durant aquest 2022 durant els mesos de juliol i agost s’ha situat al 92,5%. En relació a l’origen dels visitants durant el mes d’agost, el 75,3% han sigut de procedència estatal, mentre que la resta, el 24,7% han sigut estrangers.
La pèrgola del passeig Blasco Ibáñez va ser el punt de concentració dels nanos participants. La Colla de Nanos i Gegants de Vinaròs va ser l’organitzadora de l’esdeveniment, participant també els nanos de Benicarló, l’Alcora, Masdenverge i el nan Astèrix d’Arenys de Munt. Després de la concentració, es va partir en una animada cercavila per diferents carrers de la ciutat.
Para que quede claro desde el inicio de esta noticia para nuestros amables lectores, les diré que las “Hermanitas de los Ancianos Desamparados” son las que rigen la residencia “Hogar San Sebastián”, sita en la plaza del Padre Bover de nuestra ciudad de Vinaròs.
El día 26 del pasado mes de agosto, celebraban por todo lo alto y con una “Misa Solemne”, en la iglesia del Hogar y a las 10,30 horas, por una parte los 125 años del tránsito de su fundadora al cielo. Por otra parte, El 127 aniversario desde que ellas llegaron a nuestra ciudad de Vinaròs ejerciendo la labor de cuidar a nuestros ancianos. La Santa es la patrona de “La ancianidad”. Esta celebración se pudo realizar tras dos años sin celebrarse a cauda de la pandemia.
Sobre mi particular opinión desearía destacar lo siguiente:
-La acertada decoración del presbiterio de la iglesia. Destacaba la imagen de la santa, con fondo azul, y con las banderas de las naciones en que ellas tienen hogares por diversas partes del mundo.
-Muy acertadas fueron las citas bíblicas de las cuatro lecturas que se proclamaron, escogidas exprofeso.
-Muy acertadas fueron las ofrendas, todas ellas llenas de significado.
-La participación en la parte musical, de la “Coral Garcia Julbe” con su director Enric Melià i Fortuna. Para mí es la coral que mejor expresa en nuestra ciudad, el canto y la música sacra y religiosa.
Previo al inicio de la Eucaristía oficiada por el Sr, obispo de la Diócesis de Tortosa Monseñor Enrique Benavent Vidal, nos daba la bienvenida a todos los asistentes la Madre Superiora Luzmila Huriarte, recordando a la fundadora y agradeciendo la participación de todos los que hicieron posible esta celebración.
He mencionado antes lo bien escogidas que fueron las citas bíblicas. Pues el Sr. Obispo entre en las mismas, sobre todo en el evangelio Jn. 25, 31-46, repasando la vida y obras de la santa nos decía entre otras cosas en la homilía: (…) Ella se dedicó a cuidar a los ancianos y ancianas. Ella fundó la Congregación de las Hermanitas de los Ancianos Desamparados, y todo esto la llevó a la caridad perfecta, a amar perfectamente. La caridad perfecta es la de Cristo. Amar a los demás, como Cristo nos ama. Ella amó a los ancianos y ancianas con el mismo amor de Cristo. Ella los amó como los amaba Cristo. Este es el camino de todo cristiano, amar a los demás como Cristo nos ama. Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars, llegó a la caridad perfecta (…)
Hagamos tan solo un poquito de historia
-En el día 09/01/1843 nace en la localidad de Aitona (Lérida)
-En 1873 funda con la colaboración del Padre Saturnino López Novoa (en la actualidad beato) la Congregación en la localidad de Barbastro (Huesca). A los pocos años ya está extendida habiendo más de 100 asilos en España y América.
-El 26/08/1897 fallece en la localidad de Liria (Valencia) a los 54 años.
-El 27/04/1958 es beatificada por el Papa Pío XII.
-El 27/01/1974 es canonizada por el Papa Pablo VI.
-Una de sus frases: “Cuidar los cuerpos para salvar las almas”.
-En la actualidad tienen las Hermanitas 204 hogares distribuidos por 19 diferentes países como: Filipinas, Mozambique, Brasil, Alemania, Paraguay, Perú, Guatemala, México, Ecuador, Colombia, Chile y España.
Al finalizar la Eucaristía, se procedió a la veneración de una reliquia de la santa, sita en un bello relicario.
Fue una celebración sencilla, llena de sentimientos, emocionante, llena de detalles, celebrada y participada.
A la salida de la misma y en el mismo patio-jardín del hogar, la “Rondalla Vinarossenca Mar i Terra” nos deleitó con lo mejor de su música y canciones. Mis felicitaciones a las queridas Hermanitas de nuestra ciudad, agradeciéndoles sus ya 127 años con nosotros cuidando a los ancianos y ancianas. Que Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars interceda siempre por vosotras a lo largo de los años.
L’Ajuntament de Vinaròs ha avançat les tasques de neteja de barrancs i embornals per a evitar els danys que puguen provocar els possibles episodis de fortes pluges que normalment es preveuen en els pròxims mesos de setembre i octubre. L’alcalde, Guillem Alsina, i la regidora d’Obres i Serveis, Carmen Morellá, van comparéixer dilluns per a explicar-lo al barranc de Les Salines, a la costa sud, un dels punts on s’està actuant per a deixar-lo en perfecte estat.
Alsina va recordar que a principis d’agost ja van mantindre una reunió de coordinació en la qual es va decidir avançar tots els preparatius com a prevenció contra la gota freda “que segons les previsions enguany pot ser més intensa a causa de la calor que ha fet aquest estiu”.
Cal destacar que el Consistori té autorització per actuar en aquest primer tram dels barrancs, mentre que a partir dels 500 metres és competència directa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). Per aquest motiu, com va explicar Alsina, l’equip de govern ha decidit fer ús del dron de la Policia Local per a revisar aquestes parts altes dels barrancs de la localitat. En concret, farà el reconeixement aeri dels barrancs del Triador, Barbiguera i Saldonar, a la Costa Nord; Salines i Aiguadoliva a la Costa Sud; així també com al riu Cervol. L’objectiu és localitzar si existeixen voluminosos, restes d’obra o vegetació descontrolada per a notificar-ho a la CHJ i demanar permís per a actuar i evitar possibles taponaments en els ponts. “Aquestes feines d’inspecció sempre s’han fet des de terra i ara, gràcies al dron la Policia Local, es podran realitzar des de l’aire, fet que ens permetrà aconseguir molta més informació i sobretot detectar millor els possibles punts conflictius dels barrancs”. En aquest sentit, assenyalava que com a conseqüència del canvi climàtic cada vegada són més freqüents les intenses precipitacions, per tant actuar des de la prevenció i la seguretat és fonamental per evitar inundacions.
“Són treballs que hem avançat per a evitar al màxim els danys provocats per la gota freda, que l’any passat va danyar especialment la part de la costa nord i la zona rural”, va recordar. Alsina agraïa també la implicació de la Policia Local, i en especial, dels agents que seran els encarregats d’enlairar el dron per fer les tasques d’inspecció dels principals barrancs del municipi.
Per part seua, Morellà va dir que la neteja es farà en tots els barrancs del terme municipal i que s’està actuant ja en els embornals del nucli urbà. “És important realitzar aquestes tasques per garantir que els pluvials estiguen en òptimes condicions per a poder evacuar l’aigua de la pluja”, va assenyalar.
També s’està realitzant una vigilància especial de control d’abocaments en barrancs.
Morellá va recordar les obres de pluvials realitzades aquesta legislatura en l’avinguda Maria Auxiliadora, l’avinguda Llibertat i l’avinguda Barcelona per a evitar les inundacions en el centre de la ciutat. A més s’ha instal·lat senyalització vertical i barreres en els ponts inundables per a evitar que els veïns queden atrapats en aquestes zones.
El pasado jueves día 25 de agosto de 2022, recordábamos algunos en esta fecha el fallecimiento de Mossèn Vicent Garcia Julbe. Hay que decir, que en el año 2017 se celebró el 20 aniversario de su muerte, y en tal fecha fueron muchos los actos organizados. He deseado de una forma sencilla y humilde, recordar estos 25 años del fallecimiento de una persona querida por muchos de nosotros, grande entre los grandes y con una interesante vida dedicada al sacerdocio y a la música. Por este motivo y guiándome, entre otros, por los libros editados hacia su persona; “Vicent Garcia Julbe, estudi i catalogació de la seva obra” de Antoni F. Ripollés Mansilla, y “Mossèn Vicent Garcia Julbe, un llegat en l´oblit” de Francesc Rocamora i Riquelme, he entresacado algunos datos históricos, que a continuación les detallo:
El 15 de agosto de 1903 nace en Vinaròs en la sede de una familia numerosa muy conocida en nuestra ciudad. Es el sexto de un total de diez hermanos; Consuelo, Concha, Vicent, Carmen, Domingo, Estela, el mismo Vicent, Manolo, Rosario y Providencia.
En el año 1914 ingresa en el “Seminario Diocesano de Tortosa”.
El 11 de junio de 1927 es ordenado sacerdote en la Iglesia Seminario del “Seminario Diocesano de Tortosa” por el obispo Monseñor Felix Bilbao Ugarriza.
El 3 de julio del mismo año, “canta” su primera misa” en la Iglesia Arciprestal de “La Asunción” en Vinaròs.
En 1928 gana la oposición de un Beneficio de Maestro de Capilla en la Catedral de Lugo. Allí, junto con su labor docente en el Seminario Mayor funda y dirige la Schola Cantorum del Seminario.
En 1942 toma posesión de un beneficio en la Catedral de Lérida como “Maestro de Capilla”. En 1944, pasa a ocupar la plaza de director de la Capilla del Colegio del Corpus Christi del Patriarca, en Valencia.
En 1949, es nombrado por Bula Pontificia del papa Pío XII, Canónigo Prefecto de Música Sagrada de la Catedral de Tortosa. Allí, impartirá docencia en una de las Cátedras de Teología Dogmática e impartirá clases de Música, Piano y Canto Gregoriano en el Seminario.
En 1960, con motivo de la llegada de la Reliquia de San Sebastián a Vinaròs, estrena la Misa Jubilaris, a seis voces y órgano, interpretada por la Coral del Seminario de Tortosa. Es una época prolífica en composiciones. En 1961, compone el SALMO 49: Cantata (Audi Populi Meus), y al año siguiente el Te Deum, para 6 voces mixtas y órgano, y el motete Oremus pro Antistite nostro Emmanus.
El 30 de abril de 1970, la ciudad de Tortosa le concede la distinción “Dert Ilerca” al mérito Pro Arte. El 15 de diciembre de 1972, es nombrado Dignidad de Maestrescuela de la Santa Iglesia Catedral Basílica de Tortosa. Los siguientes años los dedica a las transcripciones de la polifonía Jacobea del S XVII de la Catedral de Santiago de Compostela.
En 1973 se retira del Seminario Diocasano de Tortosa y se traslada a residir en su casa de Vinaròs.
El 10 de marzo y el 5 de mayo de 1984, recibe sendos homenajes en Vinaròs y Tortosa, en los que participa la Coral Vicente Ripollés de Castellón, y la que tomaría su nombre, la Coral García Julbe, de Vinaròs. El 10/03/1984 es nombrado “Hijo Adoptivo de Vinaròs”. En 1987, es homenajeado también en Villarreal, donde dirigió cada año desde 1944 la “Misa del Roser” de Luis Romeu en la fiesta principal de la Asociación de Hijas de María del Rosario. En 1988 el Ayuntamiento de Vinaròs, le dedica una calle.
El lunes 25 de agosto de 1997 fallece en Vinaròs. Los funerales se celebran el día 27 en la Iglesia Arciprestal de “La Asunción” de su localidad natal.
Muchos son los datos que podría aportar de mossèn Vicent, he pensado que con estos ya descubren unos y recordamos otros a este gran personaje. Pido perdón de antemano a los historiadores y gente muchísimo más preparada que yo, si me he dejado algún apunte o no es correcto algo de lo que escribo.
Por mi parte tuve una gran suerte en mi vida de poder conocerlo, saludarlo en varias ocasiones, visitarlo en su domicilio de Vinaròs, e incluso, realizarle varias entrevistas, siempre con la ayuda de sus sobrinas, las cuales me avisaban “cuando era el momento oportuno”. No fue extraño que en el año 1990 publiqué en el “Diariet” una serie de entrevistas bajo el título de “Mis personajes favoritos”, que mossèn Vicent fuera uno de ellos. Por cierto, me costó 8 meses llegar al “momento oportuno” para realizarle la entrevista. La recuerdo perfectamente y como escondimos el “casette” para que no se diera cuenta que lo gravábamos. Lo tenía prohibido.
Aparte de las entrevistas que tuve la suerte de realizarle, o si prefieren; G.A.D., en todas las ocasiones que lo alababa como musicólogo, él siempre me decía lo siguiente: “Capellá i musicoleg”. En la última etapa de su vida, me impresionó y así se lo comenté, sus clases de teología, las cuales daba creo recordar semanales, y en el “Colegio de La Consolación”, muy cerca de su casa. Esto te lleva a recordar en su historial, que ya en el año 1949 impartirá docencia en una de las Cátedras de Teología Dogmática del “Seminario Diocesano de Tortosa”.
Curiosas coincidencias:
Mossèn Vicent nació un 15 de agosto, festividad de “La Asunción”, al igual que mi padre Salvador Quinzá Montserrat. Tanto las familias del mossèn García-Julbe, como la mía Quinzá-Macip, eran familias que se conocían y se querían. Algún familiar estuvo invitado a nuestra boda. En el año 1973 mossèn Vicent se retira del “Seminario Diocesano de Tortosa”, y se traslada a vivir a su ciudad natal de Vinaròs. En el mismo año, nos trasladamos mi madre Ángeles Macip Romeu y yo desde el Prat de Llobregat, a residir de nuevo a nuestra ciudad de Vinaròs.
Durante unos años fuimos vecinos. Vivimos en la C/. Arcipreste Bono, uno casi delante del otro.
El nicho de mossèn Vicent y el de mi padre, están a escasos 5 metros en el Cementerio Municipal de Vinaròs.
A tener en cuenta:
Voy al comentario de la foto con el féretro de mossèn Vicent en el día de su entierro el 27/08/1997 y que dice así: “El féretro, cubierto con la casulla y el libro del Oficio Divino, al pié del altar, mirando a los fieles y entre sus familiares”.
He tenido la suerte en mi vida, que a través de mis padres, y a través del mismo Mossèn Vicent, iniciar una sana y grata amistad con su familia, la cual prosigue y seguirá hasta que Dios así lo desee.
Finalizo dedicando estas como he dicho anteriormente, sencillas y humildes palabras, a toda su familia, querida y estimada por mí.
Mossèn Vicent García Julbe, D.E.P. Por cierto, no deje de componer esta clase de música suya que es de la buena. Estarán contentos en el cielo, y estaríamos contentos aquí en la tierra si nos dedicáramos a escucharla.
L’àgora del passeig marítim de Vinaròs es va convertir dilluns durant tot el matí (de 9.30 a 14 hores) en una gran perruqueria a l’aire lliure. Una iniciativa solidària de l’associació de perruqueries de Vinaròs en la que moltes persones van optar per tallar-se el pèl a un preu mòdic de 5 euros, alhora que la seua aportació es destinava a una bona causa.
Després de l’obligada aturada per la pandèmia, l’Associació de Perruqueries de Vinaròs, amb la col·laboració de l’Ajuntament, va recuperar aquesta iniciativa i tota la recaptació va ser destinada a l’Associació Espanyola Contra el Càncer de la província de Castelló. Es van recaptar 1340 euros i es van tallar el cabell 268 persones.
Aquest esdeveniment solidari s’havia convertit ja en habitual cada mes d’agost fins que la irrupció del covid-19 ho va posposar durant dos estius consecutius. En edicions anteriors la recaptació es va destinar cada agost a una oenegé diferent (Cocemfe Maestrat, l’associació de xiquets amb càncer Aspanion, l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, Càritas, Afaniad i Creixem). Aquesta acció té un doble caràcter solidari, ja que, d’una banda, es fa per a beneficiar tant a aquelles persones amb dificultats econòmiques que puguen tallar-se el pèl a canvi de pocs diners, i per un altre, la quantitat econòmica recaptada pot destinar-se a una associació. I és que amb tan sols 5 euros de cost, els participants van poder tallar-se o retocar-se el pèl. L’únic requisit era que acudiren amb el cabell rentat i s’atenia amb ordre numèric sense opció a poder triar perruqueria.
Van participar en aquesta edició un total de 8 perruqueries amb una vintena de perruqueres i perruquers. L’acte va ser presentat per Mariano Castejón i amenitzat per un Dj.
També van poder realitzar-se donacions directes per part d’aquelles persones que no van voler tallar-se el pèl, però sí que participar de manera activa i solidària en aquesta jornada tan especial.
Les perruqueries van sacrificar d’aquesta manera el dilluns, el seu habitual dia setmanal de descans, per a oferir la seua aportació a la lluita contra el càncer.
L’àgora del passeig marítim de Vinaròs es va convertir dilluns durant tot el matí (de 9.30 a 14 hores) en una gran perruqueria a l’aire lliure. Una iniciativa solidària de l’associació de perruqueries de Vinaròs en la que moltes persones van optar per tallar-se el pèl a un preu mòdic de 5 euros, alhora que la seua aportació es destinava a una bona causa.
