La Fundació Caixa Vinaròs va apostar des del principi per fer realitat la idea d’un grup d’amics interessats en poder instaurar un cicle de curtmetratges de qualitat i a cost zero per a l’espectador.
Aquest col·lectiu d’amics va proposar la idea, sorgida de Manolo Sabater, al llavors director de Caixa Vinaròs, Sebastià Casanova, que va prometre estudiar la idea. Un temps més tard, Casanova es va tornar a posar en contacte amb ells per presentar-los a la coordinadora de la Fundació, Nati Romeu, i donar forma al projecte proposat. Se li va donar llavors forma a la proposta, i donat que la Fundació tenia un conveni de col·laboració amb la Universitat Jaume I (UJI), se li va preguntar a la universitat si hi donaria suport. La resposta va ser afirmativa i els primers curtmetratges projectats van ser cedits per la UJI.
En el moment d’escollir el nom del cicle, la elecció passava per que reflectís l’esperit del Cicle i la passió pel cinema. Va sorgir llavors la proposta del nom d’Agustí Comes, fundador del Cine Club de Vinaròs en la dècada dels 60, un home que va fer possible que a Vinaròs es poguessin veure pel·lícules que no disposaven d’espais possibles en aquelles circumstàncies històriques.
El cicle va debutar al març del 2002, més com una mostra que com un cicle de curtmetratges, i la primera projecció un divendres 15 de març a les 21 hores amb el curt ‘Hongos’, de Ramón Salazar. En aquesta primera edició es va homenatjar al mestre Agustí Comes. Este primer cicle va concloure el 6 de juny amb la projecció de “Ivorsi”, de Josep Maria Canyameras. Al principi, fins i tot es feia una petita tertúlia-debat de les projeccions realitzades. El primer i el segon any es va continuar d’esta manera, només fent projeccions i sense premiar, però la iniciativa va tindre tant d’èxit que la organització va pensar en fer un concurs i que la gent votés els curtmetratges. El primer premi del públic va ser per al curtmetratge “El laberinto de Simone”.
També es va escollir el mes de juliol per celebrar-lo i va adoptar el format actual de premis. Uns premis que també han augmentat en quantia. Si a les primeres edicions el premi era de 600 euros, ara és de 1.000 euros.
L’èxit de públic va fer que, poc a poc, el Cicle de Curtmetrages Agustí Comes es consolidés i fos un referent entre els autors. La quantitat de curts rebuts de totes les parts de l’Estat espanyol i d’altres països, i la resposta massiva del públic assistent a les projeccions, propiciaven que l’organització del cicle s’esforcés cada vegada més en la selecció i projecció dels curts rebuts.
L’any 2005, la comissió organitzadora del Cicle va decidir ampliar l’àmbit de programació, i va proposar a la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Vinaròs col·laborar en el lliurament d’alguna distinció a una personalitat relacionada amb el món del cinema. D’aquesta manera naixia l’Esguard, guardó patrocinat pel Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Vinaròs. Una comissió va proposar un jurat per escollir la persona, la trajectòria professional de la qual, dintre del món cinematogràfic i en qualsevol dels seus àmbits l’haja fet mereixedora del premi. El primer Esguard es va lliurar el 15 de juliol de 2005 al director Bigas Luna. La implicació del Patronat de Turisme de Vinaròs es va fer cada vegada més efectiva, col·laborant activament en el cicle. Poc a poc, el Cicle de Curtmetratges Agustí Comes s’estava convertint en un al·licient indispensable per a totes aquelles persones, tant a Vinaròs com a d’altres llocs, que buscaven alternatives culturals diferents.
Un dels mèrits de l’organització és que ha anat introduint novetats i millores constants que han fet créixer en prestigi el Cicle. D’aquesta manera, a la cinquena edició es va apostar per la creació del premi “Vinaròs en curt”. Un premi que distingia i donava a conèixer les obres que tingueren Vinaròs com a tema central. Un any més tard, el cicle es va agermanar amb el Festival de Cinema de Peníscola i alguns dels curts es van poder visionar a Morella. La setena edició del concurs va nàixer amb la introducció de la Macedònia de Curts, consistent en la projecció d’obres que han agradat al jurat del cicle però que no han entrat entre les obres seleccionades.
La vuitena edició va incloure com a novetat la incorporació de l’Ajuntament de Morella, que va aportar el premi “Millor curt en valencià”. En el novè any la novetat va ser l’elecció de l’auditori Carles Santos com a lloc per visualitzar a les projeccions.
A la desena edició es va arribar a la xifra de 200 curts presentats, la xifra més alta des que es va posar en marxa la iniciativa. Carles Santos va dissenyar, juntament amb el fotògraf Xavier Marmaña, el cartell anunciador del desè aniversari. A partir d’aquesta edició, la organització va decidir que el cartell de cada any fos dissenyat per un artista.
A la 13ª edició del cicle, al juliol de 2014, les obres finalistes es van poder presenciar al reobert JJ Cinema. A la 15ª edició, el cicle va passar a ser Festival internacional i va formar part del jurat un membre de l’acadèmia de cinema alemanya i europea: Ralph Schwingel.
L’any 2018 es va reconèixer al Festival amb la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Vinaròs: el Grinyó Ballester.
