Vinaròs va disfrutar de la revetlla de Sant Canut a l’ermita el passat 19 de gener. La programació va començar a partir de les 18:00h amb l’actuació del grup NEPAL, va seguir amb Furinyos a partir de les 19:30h, mentre que a les 21:00h va ser el torn de La Kinky Band. Després dels concerts va continuar la música, des de les 23:30h fins les 03:30h, amb les actuacions dels discjòqueis JBeren, Xavi Reverter i Àlex Montes. Per facilitar l’accés a l’ermita l’Ajuntament va habilitar autobusos gratuïts de pujada i baixada des del Palau de Justícia.
La Fundació Caixa Vinaròs ha inaugurat una exposició en homenatge a les remendadores com a part fonamental per a l’activitat pesquera de la nostra ciutat durant molts anys. La exposició, inaugurada per la presidenta de la Fundació Caixa Vinaròs, Josefa Gondomar, el regidor de Cultura, Fernando Juan i la regidora de Benestar Social Amalia Cabos, mostra una sèrie fotografies que ens transporten a una época en la que Vinaròs tenia una intensa activitats pesquera. “Equivocadament, quan parlem del món mariner, pensem sempre amb els homes que surten a pescar. Però hi havia una altra feina feta en la seua totalitat per dones i que era fonamental per a l’activitat pesquera. Eren les remendadores, les protagonistes d’aquesta exposició i una peça clau de la història de la pesca. Quan les barques arribaven a port i descarregaven la captura, estenien les xarxes per secar-les i miraven els trams trencats per tal de reparar-los. Aquesta era la feina de les remendadores, una feina dura en la que les dones no tenien horari i es passaven les hores que calgueren per arreglar les xarxes o al día següent els mariners no podien sortir a pescar. Van ser moltes les dones implicades en aquesta feina, al port, a casa, i suportant les inclèmencies del temps reparant les xarxes”, explicava en la inauguració la presidenta de la Fundació Caixa Vinaròs, Josefa Gondomar.
Vinaròs va celebrar el 20 de gener el dia del patró, Sant Sebastià, al santuari de la Misericòrdia. Un dia fred, però amb sol, amb algunes ratxes de vent, però que no va impedir desenvolupar tots els actes previstos. Els veïns que van voler van poder rostir la carn en els torradors habilitats i passar un dia en família o amics. Arribada la romeria, va tindre lloc la tradicional missa dels pelegrins, i al migdia la Missa Major. En finalitzar, es va procedir a la benedicció i el repartiment de les paelles preparades per la brigada municipal i repartides per part de la corporació. No va faltar la presència de la cort d’honor de les festes.
Vinaròs va celebrar el 20 de gener el dia del patró, Sant Sebastià, al santuari de la Misericòrdia. Un dia fred, però amb sol, amb algunes ratxes de vent, però que no va impedir desenvolupar tots els actes previstos. Els veïns que van voler van poder rostir la carn en els torradors habilitats i passar un dia en família o amics. Arribada la romeria, va tindre lloc la tradicional missa dels pelegrins, i al migdia la Missa Major. En finalitzar, es va procedir a la benedicció i el repartiment de les paelles preparades per la brigada municipal i repartides per part de la corporació. No va faltar la presència de la cort d’honor de les festes.
El proper dissabte dia 4 ens arribarà SM Carnestoltes a Vinaròs. A hores d´ara ja s´haurà donat a conèixer el llibret del programa oficial. Els actes segueixen la mateixa estructura d´altres anys i de tots ells voldríem destacar el guardó simbòlic del Carnestoltes d´Or que enguany recaurà per als presidents que ha tingut la COC des de que existeix com a tal des de 1989. El President Toni Martínez creà la COC, i el Carnaval va adquir una nova dimensió, es va transformar, es va crear una estructura de festa que encara perdura als nostres dies. Va ser un projecte de llarg recorregut que va eixir be. Amb Toni Martínez la festa va creixent, augmenten les comparses, i es passa dels 3 dies d’un cap de setmana als deu dies que entre unes coses o altres tenim ara. Toni, va estar 7 anys al capdavant del Carnaval, i va emprendre després noves iniciatives, però després de la greu malaltia que va poder en ell, lluitant fins al darrer segon, ens va deixar el 29 de juny del 2020. El Carnestoltes d´Or 2023 va dedicat a ell especialment com homenatge pòstum però també a tots els presidents de la COC. Rafael Romero Carrasco, President entre 1995 i 1998; Bartolomé Bueno Escorihuela. entre el 1999 i el 2002. La primera dona que accedia al càrrec Rosa Mari Pascual Bengochea va estar quatre anys, des de el 2003 al 2006. Del 2007 al 2010 va ser l´etapa de Curro, José Antonio Jiménez Aguilar. Jose María Pozo, president en el carnaval del 2011. Entre l´any 2012 i el 2015 , quatre anys de presidenta de Elke Fernández. Els anys 2017 i 2018, 2 anys de Junta amb la presidència de Jordi Febrer. Abans d´ell primer com a gestora I després com a president 2 anys mes de Abilio Segarra. Y el darrer president Jordi Català Estarelles , ell ha esta al front al llarg de tres anys, amb pandèmia incluida, del 2020 al 2022. Actualment el president de la Gestora es Cristian Gracià Gil.
Vinaròs ha treballat de forma intensa en la Fira Internacional de Turisme de Madrid, FITUR, amb actes de promoció i reunions amb empreses del sector per a millorar la competitivitat del municipi. Dintre d’aquesta programació va tindre lloc la presentació del nou Calendari Gastronòmic 2023 amb algunes novetats per donar un nou impuls a la cuina local.
Recordem que fins al 29 de gener, se celebren les XV Jornades de la Cuina de la Galera, un cop finalitzades, serà el torn d’una novetat, les Jornades de Tapa en Tapa. Edició Carnaval. En aquest cas, se celebraran del 10 al 19 de febrer, coincidint amb els actes més destacats del Carnaval, que recordem està catalogat com a Festes d’Interés Turístic Autonòmic.
Gracias a la información que me facilitó el actual organista de la Arciprestal de La Asunción, y a la vez, director de la “Coral García Julbe” Enric Melià i Fortuna, coral a la cual pertenezco, me enteré de esta fecha histórica para la Arciprestal de La Asunción, y a la vez, para nuestra ciudad. A raíz de la información de Enric, pensé como podría aportar mi colaboración ante este hecho histórico. Tan pronto como comencé a colaborar con mis comentarios en el “Diariet” en el año 1982 hace ya 40 años, mi querido amigo Juan Bover Puig al cual tuve como sub-director y luego director del “Diariet”, me regaló un folleto por él escrito con la historia de todos los órganos de La Arciprestal. Este folleto pertenece a la colección de la “Asociación Cabanilles de Amigos del Organo”. Es el número 21 de los publicados, los cuales relatan la historia de varios órganos del “Pais Valenciano” como verán en su portada. El presidente de A.C.A.O. Vicente Ros, sabía muy bien a quien había encomendado el trabajo de la historia de los órganos de Vinaròs. Juan Bover no se limita solamente a realizar la historia de todos los órganos desde la inauguración del primero el 03 de febrero de 1594, sino, a relatar de una forma reducida, toda la historia de Vinaròs desde su fundación como pueblo, entre otros datos históricos. Para nuestros amables seguidores del “Diariet” que no lo sepan, les diremos que Juan Bover Puig fue en esta época y durante muchos años, el “Cronista Oficial de Vinaròs”, y a la vez, “Archivero Municipal”. Ejerció la docencia en el “Colegio de la Misericordia” de nuestra ciudad, llegando a ser director del mismo. Este folleto consta de un total de 70 páginas, y estoy seguro que podría tratarse por la cantidad de datos que aporta, así como por los numerosos documentos estudiados y aportados, de una muy buena tesina. Del mismo, les aporto solamente lo que respecta a nuestro centenario órgano. Pues si me permiten, a él, a Juan Bover Puig le desearía dedicar y hacer llegar allá a lo alto, mis humildes comentarios extraídos de su folleto, y que espero sean del agrado de los lectores.
El órgano de D.Pedro Palop En la fiesta de San Sebastián de 1923 se inauguró el nuevo instrumento construido por D. Pedro Palop en Valencia y costeado por el organista de Vinaròs Rvdo. Joan Baptista Juan Banasco, quien, después de su bendición, en los maitines del 19 de enero interpretó obras selectas de afamados autores. Este nuevo órgano, como podemos apreciar en la fotografía, se colocó en el nuevo coro construido sobre la puerta principal, quedando así libre la capilla de San José. Para la construcción de este nuevo instrumento, que aún conserva una placa que reza, “Fábrica de Organos. Pedro Palop. Valencia”, se aprovecharon los tubos de metal del viejo que fueron fundidos en la casa Estadella de Barcelona, las membranas del secreto eran de la casa Laukuff de Wittemberg (Alemania), y las cánulas, lengüetas y otros accesorios de la casa Pinett de Paris. En otro apartado de nuestro trabajo damos la disposición de sus juegos. Pág. 8-9
Órgano actual
Llegamos ya a la última guerra civil (1936-1939). Si bien la fábrica de la iglesia no sufrió desperfecto alguno, si los hubo en otras cosas y una de ellas fue el órgano. Personas que presenciaron el hecho nos lo han contado. En el verano del 36 vino la Brigada de Reus y arrancando los tubos del órgano los tiraban a la plaza y que a su vez eran cogidos por los niños para jugar con ellos. Hubo dos personas, melómanas las dos, que recogía tubos para guardarlos, pero al final, viendo el cariz que tomaba el asunto, desistieron del intento que ya habían empezado. A los pocos días de entrar en Vinaròs, 15 de abril de 1938, las fuerzas del general Franco, se hizo cargo de la entonces única parroquia de la población el ex organista Dr. Vicente Enrique y Tarancón. A su llegada se encontró un templo que sólo contaba las cuatro paredes. Tarea que fue completada por su sucesor el inolvidable Arcipreste, hijo adoptivo de Vinaròs, Mosén Jaime Sirisi Mestre. Entre las numerosas cosas que había que hacer era arreglar el órgano. A un lado del mismo hay una placa de madera que dice: “Reconstruido y reformado por C. Estadella. Barcelona 1942.” Actualmente el órgano es una pieza de decoración, ya que desde hace algunos años no se toca. Hablando estos días con el actual Arcipreste nos ha dicho que con motivo de celebrarse en 1986 el cuarto centenario del comienzo de las obras de la Arciprestal se tiene intención de ponerlo a punto, pues la mayoría de sus registros no funcionan. Pág. 9
Sigamos con la historia actual A la llegada a Vinaròs del actual párroco de La Arciprestal de La Asunción, y a la vez, canónigo de la Catedral de Tortosa, mossèn Emilio Vinaixa Porcar el 01 de octubre del año 2001, y ver el estado en que estaba el órgano en que solo funcionaban 4 de sus 16 registros, y a la vez faltaban muchos tubos, uno de sus proyectos era la restauración del mismo. Se propuso restaurarlo y esto se realizó así como el resto de los demás proyectos, pero vayamos a lo que nos interesa. Comenzó la restauración el 08/11/2003 a cargo del organista y organero, el conocido Rossend Aymí i Escolá. La restauración duró varios años y colaboró con la misma Enric Melià i Fortuna, actual organista. Una vez restaurado el órgano funcionando sus 16 registros, se realizó el concierto inaugural bajo el título de “Concert inaugural de l´orgue de L´Arxiprestal 02/10/2005” fue a cargo del mismo restaurador, Rossend Aymí i Escolá el cual, aparte de realizar un soberbio concierto, nos fue indicando la historia de su restauración con una pantalla gigante colocada en el presbiterio, en que todos pudimos seguir sus comentarios, y a la vez, ver su interpretación.
Estado actual
El importe total de la restauración fue de 26.315,85 euros, de los mismos, 17.000 aproximadamente fueron de donaciones varias, y 8.623 euros los puso la misma parroquia. Rossend Aymí i Escolà nos hace la explicación de la cantidad de tubos que están almacenados en el “armario” del órgano. Este órgano tiene 16 registros. De ellos 15 pertenecen al teclado y cada uno de ellos lleva 56 tubos. El que falta y que hace el número 16 pertenece a los pedales, y lleva 12 tubos. Por lo tanto, la cantidad total es de 852 tubos.
Estado actual del órgano
Sabemos ya que el órgano tiene 16 registros. Pues de ellos cuatro están fallando y a veces no suenan. Como uso normal y litúrgico del órgano, como por ejemplo, el canto de misas acompañado del mismo, se puede usar. Otra cosa es utilizarlo para realizar conciertos a gran escala. Para ello es necesario que funcionen correctamente todos sus 16 registros. Los que conocemos a mossèn Emilio, y sabemos de su afición y amor hacia la música, por su parte ya ha entrado en contacto con un organero que tras realizar un estudio de los registros que fallan, ha indicado que el órgano se puede reparar. Por lo tanto, se está a la espera de que cuando tenga tiempo el organero, proceder a su reparación.
Parte de los tubos
Pues bien, esta es mi colaboración ante la celebración del centenario de nuestro actual órgano de la iglesia Arciprestal de “La Asunción”, la cual espero sea del agrado de todos los amables lectores de nuestro “Diariet”. No puedo dejar de agradecer los datos que me han facilitado mossèn Emilio Vinaixa Porcar, Enric Melià i Fortuna y Rossend Aymì i Escolà, sin los cuales, no hubiera podido confeccionar este artículo.
Vinaròs va celebrar dimarts 17 de gener Sant Antoni a l’ermita, en un matí assolellat, amb temperatura agradable però amb presència de vent que no va impedir el desenvolupament normal de la jornada, recuperant actes com la benedicció dels animals i la plantada de carrasques.
Fotos Aparicio Photography i X.Flores
Uns actes, com sempre organitzats per Caixa Vinaròs i la col·laboració de l’Ajuntament, que van consistir en el repartiment de vora 5.000 esmorzars als socis de l’entitat i una missa en honor al sant a l’església de l’ermitori oficiada per Mossèn Emili Vinaixa. Posteriorment es va procedir a la benedicció d’animals, el repartiment de coquetes i la tradicional plantada de carrasques en l’entorn natural de la serra del Puig. L’ermita ha estat esta setmana gran protagonista, sent lloc de pelegrinatge el dijous a la nit amb la celebració de Sant Canut i especialment el divendres 20 de gener, festa del patró, Sant Sebastià, amb la presència de milers de veïns, fets dels que us informarem la pròxima setmana.
Vinaròs va celebrar dimarts 17 de gener Sant Antoni a l’ermita, en un matí assolellat, amb temperatura agradable però amb presència de vent que no va impedir el desenvolupament normal de la jornada, recuperant actes com la benedicció dels animals i la plantada de carrasques. Uns actes, com sempre organitzats per Caixa Vinaròs i la col·laboració de l’Ajuntament, que van consistir en el repartiment de vora 5.000 esmorzars als socis de l’entitat i una missa en honor al sant a l’església de l’ermitori oficiada per Mossèn Emili Vinaixa. Posteriorment es va procedir a la benedicció d’animals, el repartiment de coquetes i la tradicional plantada de carrasques en l’entorn natural de la serra del Puig.
La Fundació Caixa Vinaròs ha recuperat el concurs de redacció organitzat sempre dins dels actes de Sant Antoni, després que se suspenguera durant dos anys a causa de la pandèmia. En aquesta 30a edició ha participat com sempre alumnat de 2n d’ESO seleccionat dels diferents centres educatius de Vinaròs. L’IES José Vilaplana ha aconseguit el «triplet» i és que els tres premis han estat per a alumnat d’aquest centre que a més va fer la Primària al mateix col·legi, el CEIP Assumpció.
L’objectiu és declarar la parcel·la com a espai verd públic per tal d’evitar la construcció d’immobles de fins a tres plantes i preservar així l’interés general de la ciutadania en una zona falta de zones verdes, recreatives i lúdiques
En aquesta zona el Pla preveu l’execució d’una edificació d’habitatges en filera en una parcel·la de 1.600 metres quadrats i amb una edificabilitat materializable de 1.930 metres quadrats en tres plantes. “Aquest Ajuntament manté el convenciment polític, tècnic i mediambiental que no s’edifique en aquest entorn i passe a ser qualificat com a zona verda”, va assenyalar el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Marc Albella.
J. Francisco Sanz Vidal, “Kiko”, nació en Vinaròs en 1964. Hijo de Juanito y Teresa. Tiene un hermano mayor, Sebastián. De niño se crió en el barrio marinero de la calle San José. Luego se cambiaron la recientemente abierta y colindante calle A. Bono. Va a la escuela del Pósito junto a otros chavalines, también hijos de pescadores. Después pasa a los colegios la Misericordia y la Asunción, para terminar la etapa estudiantil durante un año al instituto L. Querol.
Los juegos de chaval eran los típicos de la barriada marinera donde vivía: pillar cangrejos en la banqueta portuaria, jugar a churro, a terreno, etc. Y a los improvisados partidillos futbolísticos en la playa durante el recreo escolar o en la explanada de la plaza 1º de Mayo.
Con su padre Juanito en la antigua lonja tras subastar un tiburón marrajo
Como le gustaba el mar, con 15 años se embarca con su padre, que era el patrón del barco “Venancio Sebastián”, propiedad de su familia paterna, en concreto de su abuela la armadora de barcos, Paca la Valentina, para faenar al arrastre y cerco durante ocho años, en que también iba embarcado su hermano. La gran pasión deportiva de su vida ha sido el fútbol. Comenzó a jugar en el campo Fora Forat con el equipo infantil del constructor Velilla. Luego pasó a las filas del juvenil del Vinaròs, C.F y después al amateur 1 temporada. Fue incorporado a la plantilla del primer equipo del Vinaròs en 3ª División, pero es llamado a filas para la mili, y tras hacer la instrucción en Cartagena, lo destinan como calderero de la calefacción en el Arsenal, durante medio año, y después es destinado a Castellón en la Comandancia de Marina como chófer del comandante, con visitas y viajes rutinarios por el Grau y el Distrito Marítimo, durante 1 año. Vuelve al Vinaròs junto a los jugadores, Cioffi, Pastor, Parada, etc, dos temporadas. Se va al Chert de 2ª Regional para jugar 6 años, en que subieron a 1ª. También hizo una temporada con el Sant Mateu. Terminó volviendo al Vinaròs, otra temporada. Y acabó futbolísticamente con los Veteranos del Vinaròs, donde participó en 10 ligas tarraconenses quedando 8 veces campeones. Como premio pudieron entrar en eliminatorias de Cataluña, donde ahí ya no tuvieron tanta suerte, pero demostraron su valía en la dificultad y ser derrotados en las pertinentes eliminatorias. A la postre también fueron invitados en participar en torneos internaciones como en Andorra, Mónaco… trasladándose allí acompañados de sus esposas para jugar dichas competiciones.
En la etapa de jugador veterano del Vinaròs, C.F, con su hijo y su sobrino Marc
Luego venden la empresa familiar y se embarca de pescador en el arrastrero “Caragoli II”, durante nueve años. Fue precisamente con este barco que coincidió con el marinero Paco Hernández, con quien hizo una entrañable amistad que perduraría para siempre. Tras cortejar con su novia, Mariola Jiménez Rivilla, se casaron. Fruto del feliz matrimonio han tenido dos hijos, Ana, que ahora tiene 21 años, e Imanol, tristemente fallecido de enfermedad. Después hace una corta campaña con la traíña “Vicente Ayza” a la espera de enrolarse con el bou “Jose Ayza Albiol”, donde realizaban continuas y rápidas faenas de cambiar los artes en los numerosos lances que hacían a diario para que el pescado capturado estuviera más reluciente, así durante siete años, hasta que fue vendida a otro puerto.
Junto a su compañero y, a la postre, gran avmigo Paco a bordo del ‘Caragolí II’ con un ejemplar de tiburón pez zorro
Luego se enrola con el barco ‘Lo Petit’, para faenar a la modalidad arrastrera, durante seis años. Desde 1973, sus padres tenían gran amistad con el jugador del Vinaròs C.F. Suso, que procedía de Laredo (Cantábria), y que luego él ha seguido e incluso la ha incrementado con los hijos del futbolista cántabro. No en vano, desde entonces y todos los años, ambas familias se hacen reciprocas visitas entre ambas ciudades. Y finalmente, en 2009 se enrola con el bou “Katambo”. Se da la circunstancia que con este barco se especializaron en capturar especies pelágicas de fondos someros y medios, sobre todo en días de mal tiempo, como con fuertes temporales de levante, norte o mistral. Eran jornadas laborales en alta mar donde navegabas entre montañas de oleajes, y más de una gran ola podía impactar por el costado inundando la cubierta con su viva masa de agua, y por lo tanto te tenías que sujetar a duras penas para no ser arrojado sobre la orla al mar. Pero la buena labor del capitán para con su tripulación y la gran camaradería reinante a bordo para ayudarse en situaciones límite, los grandes montones de pescado sobre las cubiertas eran bien escogidos y clasificados por los tripulantes, pues se pasaban todo el día ‘triando’, y lo que es más importante, siempre salieron sanos y salvos sin ningún percance de las tempestades. En cierta ocasión llenaron tanto la corona de mújoles, que no podían izarla del mar a bordo, de manera que tuvieron que improvisar y cortaron por arriba la red para introducirse atados dentro con un cesto, e ir llenándolo de peces, para que sus compañeros lo fueran tirando arriba vaciándolo. Finalmente lograron sacar la cantidad idónea de mújol, para que los haladores y maquinillas hidráulicas tuvieran la fuerza necesaria de sacar del agua el arte con el resto de pescado apiñado en su interior. Ahora, con 58 años termina su etapa de vida laboral como pescador, ya que optó por jubilarse a esta pronta edad al pertenecer al Régimen Especial del Mar.
Embarcado con sus hijos Imanol y Maria junto a su amiguito Carlitos
Cabe recalcar que Kiko fue presidente accidental de la Cofradía de Pescadores ‘San Pedro’ de Vinaròs, en concreto, mediados el año 2018, el vice-presidente de la entidad por parte de la Agrupación Social, Rafael Flores se jubiló, y como Kiko era el 2º vice-presidente ocupó dicho cargo superior. Luego al cabo de unos meses, el que era Patrón Mayor, el armador Javier Borrás, vendió su embarcación y por lo tanto ya no podía ostentar el cargo, de manera que tuvo que ser otra vez Kiko el que subiera escalafón como vicepresidente y ocupara la presidencia hasta que finalizase la legislatura al cabo de medio año y se hicieran las periódicas elecciones.
A bordo del bou ‘Katambo’ con el inseparable perrito ‘Xucla’
Últimamente realizaron tres campañas de remolque de jaulas de atunes. Así, en verano, durante un mes se desplazaron con el barco en aguas alicantinas, para que cuando los buques cerqueros de atún los copan con el arte, luego les traspasan a sus jaulas estos peces vivos para que los trasladen hasta los grandes cercados que hay frente L’Atmella de Mar. En este proceso no tocan tierra, de manera que tras esperar en alta mar una semana las capturas, acto seguido les llenaban la enorme jaula (hasta con casi 4.000 ejemplares) con los atunes, y a una velocidad cercana a medio nudo, iban navegando durante dos o tres semanas hasta L’Atmetlla.
Acompañando como presidente a la dama de la Cofradia, Carmen Espuny Simó en las fiestas patronales de la ciudad
Ha estat operat a Madrid per un problema generat per tants quilòmetres recorreguts. Ja té més de la meitat del centenars de maratons que aspira a córrer, a més de 37 ironmans, com el recent campionat del món a Hawaii.
Emili Fonollosa
Després de la seua recent quarta participació en el Campionat del Món Ironman, a les illes Hawaii, el gran atleta veí de Vinaròs, natural d’Alcanar, Antoni Josep Adell Reverter “Puchi”, va ser operat a Madrid l’últim dia de novembre per solucionar un problema generat pel seu impressionant palmarès de carreres. Després de recuperar-se, vol continuar ampliant el seu currículum fins a completar un centenar de participacions en cadascuna de les dues proves més llargues, ironmans i maratons. Ja porta acumulats 37 ironmans, 40 mitjos ironmans, 53 maratons, 53 mitges maratons i moltíssims triatlons curts, deu milers i curses curtes. Ha sortit fora d’Espanya a competir en nombroses ocasions: Estats Units, Àustria, Alemanya, França, Gal·les… Ha nedat competint a la majoria dels oceans. Tot això des del 2008, quan amb 32 anys va decidir penjar les botes de futbolista i dedicar-se de ple a l’atletisme. Fins a vuit vegades s’ha classificat per al campionat mundial de Hawaii, tot i que només ha anat quatre vegades. A les paradisíaques illes ha fet en cada participació 3,8 km. nedant, 180 km. amb bicicleta i 42 km. corrent (el que és un ironman). “Els 180 km amb bici són durs perquè hi ha 1.400 metres de desnivells, sempre es fa a l’octubre, depenent del cicle lunar, perquè el segon tram de marató es corre de nit per una autopista sense llum i només tenim com a il·luminació la lluna”.
“Després d’haver-me operat espero en el futur tornar a gaudir de moments tan especials com els que es tenen en acabar una prova com la de Hawaii”. En aquests darrers 5 anys, el seu esforç s’ha redoblat perquè la lesió no li ha deixat de provocar dolor, però sense treure ganes de competir ni participar en proves. Entre els seus grans èxits hi ha el que l’agost del 2015 la premsa esportiva especialitzada en triatló va qualificar com a “brutal machada” i és que a la ciutat francesa de Vichy va aconseguir el mateix cap de setmana la classificació per a dos mundials. “Vaig córrer un mig ironman dissabte i l’endemà, vaig córrer una altra carrera, un ironman complet, vaig ser llavors el quart, això va sortir reflectit de forma destacada a la premsa, perquè aconseguir classificar-se dissabte per al campionat del món i l’endemà per anar-hi a Hawaii ningú ho havia fet a Espanya”. La prova més llarga, en un sol dia, la va disputar l’any 2016 a Gandia, va ser un doble ironman: 7 km. nedant, 360 km. amb bici i 84 km. corrent, “allà va ser on em vaig lesionar al tendó d’Aquil·les”. Des dels 8 fins als 32 anys, el seu esport va ser el futbol. Va militar en diferents equips del nord de Castelló i sud de Tarragona, com el CD Tortosa, el CD Benicarló, el Vinaròs CF i fins i tot al Saragossa B; va aconseguir destacar, aconseguint trofeus individuals. Tot i que des de molt jove ha treballat i treballa com a pintor, sempre ho ha alternat amb l’esport.
Els grans maratonians han passat per l’operació a què s’ha sotmés i que afectava el tendó d’Aquil·les, “de tants quilòmetres corrent es produeix una calcificació i això fa mal”. Ha estat la seua vuitena passada pel quiròfan, totes les set anteriors intervencions van ser durant la seva etapa de futbolista (2 de menisc, lligaments, osteopatia de pubis, 2 dits i el nas), “quan jugava a futbol, tot eren trompades”. Espera reduir terminis de recuperació de la vuitena operació perquè va anar a càrrec de tota una eminència, el doctor David López Capapé, que opera atletes de primer nivell, “m’ha dit que potser en 2-3 mesos puga estar recuperat”. L’operació va resultar un èxit. Tot i que a Vinaròs fins ara no se li han reconegut encara els seus mèrits esportius, ha estat promotor de diversos clubs de triatló en aquesta ciutat. Així, ha participat en la reactivació del club Jiji Jaja i després es va crear el Davima, tot i que ara forma part del club madrileny Desam, un dels capdavanters a Espanya, que l’ajuda a costejar tràmits, equipaments i llicències. El sobrenom de Puchi li ve des de la seua infància. “El meu pare, futbolista com jo en la seua joventut, s’assemblava molt en l’aspecte físic i en la forma de jugar al recordat jugador del València CF Puchades, aleshores la gent va començar a anomenar-me “Puchi”. Tot i que és natural d’Alcanar, ja viu des de fa molts anys a Vinaròs, “quan tenia 15-16 anys vaig començar a venir sovint a treballar de pintor i aquí vaig conèixer la meua dona… porto a Vinaròs uns 25 anys”. No ha volgut renunciar a la seua feina com a pintor, tot i que amb 35 anys es va animar a estudiar la llicenciatura de Geografia i Història. “Treballar com a pintor em dóna molta flexibilitat horària perquè sóc autònom, m’ho faig jo tot, així que m’ho puc combinar millor amb els meus entrenaments que si tingués alguna ocupació com per exemple professor”.
El conseller de Sanitat Universal i Salut Pública, Miguel Mínguez, s’ha traslladat fins a Vinaròs per a presentar el projecte del segon centre de salut. L’alcalde, Guillem Alsina, acompanyat per part de la corporació municipal, ha sigut l’encarregat de rebre el conseller a les portes de l’ajuntament, amb la posterior visita a l’actual centre de salut per a presentar el projecte.
El Mercat Municipal de Vinaròs ha renovat el guardó “Or Cinc Estrelles” que cada any atorga la Generalitat Valenciana a les instal·lacions que ofereixen un espai excel·lent per als clients i un servei de qualitat. La distinció ha estat possible gràcies a la feina que cada dia realitza l’Associació de Comerciants i Venedors del Mercat Municipal que s’esforça per oferir sempre la millor atenció i sobretot fer de l’espai un lloc per a la convivència i la socialització.
Maite Serra Bel, de 26 anys, és una jove vinarossenca que se sent molt orgullosa d’haver estudiat el doble grau de Matemàtiques i Física perquè en poc temps li ha donat l’oportunitat d’entrar ja al món laboral en una empresa de prestigi.
Emili Fonollosa
Fa quasi un any, arran d’un curset intensiu de tres mesos d’iniciació en tot el que envolta l’ús de dades, ja va poder convertir-se en científica de dades, una de les múltiples possibilitats per a qui s’haja graduat en carreres com la seua. “Actualment, treballo a l’empresa Merkle Spain, una consultoria internacional de màrqueting, que pertany a la multinacional japonesa Dentsu. El meu càrrec es científica de dades i una de les principals tasques que duc a terme és aplicar models matemàtics a les dades per extraure informació de qualitat”. Fa treballs per a empreses i asseguradores de renom a Espanya, com per exemple Vodafone, Mapfre o Mutua Madrileña que contracten Merkle perquè els facen diversos estudis. “Nosaltres a aqueixes empreses els fem prediccions de per exemple quin tipus d’assegurança contractaran, també fem processos de triangulació de dades, de la qual cosa me n’ encarrego jo”. Va estudiar el doble grau a la Universitat d’Oviedo, “vaig optar per Astúries perquè veia massa gran Madrid, on també tenia possibilitats d’estudiar”. Quan encara li quedava per fer un dels dos treballs Fi de Grau, ja va fer eixe curset i de seguida va començar a treballar. “Els matemàtics ens caracteritzen per tenir un pensament “quadriculat”, molt “exacte” i esta forma de pensar la valoren molt les empreses per a per exemple estructurar bases de dades, netejar-les i classificar-les”. Un matemàtic també té molta sortida en feines de programació, en llenguatges com C++ o JavaScript, Python… “una vegada tens el fonament d’un llenguatge ja pots treballar amb els altres, durant la carrera ens insistien molt en programació, no estem a nivell d’un informàtic però com tenim el pensament més teòric, no tan pràctic, podem fer estudis més ajustats al que demana el client”. Apart de tot això, està l’opció dels matemàtics de dedicar-se a l’ensenyament, a la qual cosa Maite no descarta dedicar-se en un futur. “Les matemàtiques depenen molt de qui te les ensenya, és un amor-odi, o les odies o t’encisen, si algun dia arribo a ser professora el meu objectiu serà fer que agraden”. “Hi ha pocs professors que siguen matemàtics, així que també estan molt buscats en aquesta sortida professional”. Dins de l’anàlisi de dades, estan la banca, assegurances, finances, telefonia mòbil com a més sortides professionals.
Reconeix Maite que és una carrera complicada, molt exigent i que cal tenir molta constància, “si et proposes portar-ho tot al dia, tens poc temps lliure per a vida social”. Aquesta vinarossenca treballa a la seu central de Merkle Spain, a Gijón, on són 150 treballadors. També tenen seu a Madrid, amb vora 50 persones i a Barcelona, amb 15-20. La seu de Londres és una de les més actives i està en permanent connexió amb les d’Espanya. “L’anglés és imprescindible dominar-lo i és que els programes amb els quals treballen estan en anglés, l’empresa ens ofereix classes en anglès per reforçar el domini de l’idioma”. “La nostra empresa aposta molt per la formació del treballadors, et diuen en quin tema tenen més necessitat o et deixen escollir quin prefereixes”. Es fa molt de treball a distància, amb la qual cosa no sempre els cal anar a l’oficina, poden treballar sense sortir de casa.
És vinarossenc, viu a Barcelona i és el director i fundador de l’Editorial Saldonar, molt coneguda pels llibres d’investigació periodística, periodisme literari i assaig. Com a editor, Francesc Gil-Lluch acaba de fer realitat la publicació d’una obra que fa temps que tenia en ment sobre el nostre vinarossenc més universal: Carles Santos. Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots plasma els textos que el compositor escrivia mentre preparava els seus espectacles musicals. Una obra que, en paraules de l’editor “deixa una imatge molt neta de Carles Santos, un Santos explicat per ell mateix a partir de les seves creacions”
Saldonar. Un nom molt vinarossenc… Sí, molt. Vaig triar-lo per posar el nom a l’editorial perquè Saldonar és la zona on Carles Santos tenia el xalet on treballava, i pel poema de Joan-Elies Adell «Barranc de Saldonar». També perquè la paraula d’on ve, sauló, fa pensar en l’argila, que és un símbol bastant tòpic de creació.
Per què vas establir-te a Barcelona? Com molta altra gent, quan vaig acabar l’institut hi vaig anar a estudiar i m’hi vaig quedar. Crec que és la millor ciutat on podria estar.
Com i quan va néixer Saldonar? Va néixer el 2010, gràcies (dit amb tota la ironia) a la crisi econòmica mundial. Va baixar molt la feina que feia com a editor extern per a altres empreses i vaig aprofitar per muntar la meva pròpia editorial. Va ser una bona idea, passat el temps. Saldonar és una empresa familiar, la portem mon fill Octavi i jo.
Quins camps interessen a l’editorial per decidir les publicacions? Publiquem llibres de no-ficció i de poesia, en llengua original i traduccions. Se’ns coneix sobretot pels llibres d’investigació periodística, de periodisme literari i d’assaig.
Saldonar va publicar Castor: la bombolla sísmica de Jordi Marsal, al voltant del controvertit Projecte Castor. Com va funcionar la venda d’aquest llibre? Va funcionar força bé pel que fa a la venda, però sobretot n’estic molt orgullós per la repercussió social i mediàtica que va tenir, i perquè Jordi Marsal la va encertat en tot. Les informacions més ben documentades que van aparèixer als mitjans de comunicació sortien del llibre, i avui s’estudia a les universitats.
Són molt interessants també els altres llibres d’investigació periodística. Aquestes obres solen obtindre una bona resposta del públic? N’hi ha que sí, molta, i n’hi ha que no tanta. El que sí que és segur és que generen, a part de la venda, debat públic, i acostumen a ocupar espais destacats en els mitjans de comunicació.
I ara, nou llibre, Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots, del vinarossenc més universal, Carles Santos. Com vau decidir escollir aquesta frase per al títol? És l’última frase del llibre, de l’epíleg «53 maneres de matar un capellà». El vam triar perquè és molt cridaner, i perquè inclou la paraula escabetxat, que fa referència a un altre recull anterior de textos de Santos.
Vas conèixer personalment Carles Santos? El coneixia d’hola i adéu, com a màxim. No és que fos amic seu. La seva carrera la vaig seguir des de Barcelona, i era perfectament conscient de la magnitud de la seva obra, veia la reacció de la gent i escoltava els comentaris que feien a la ciutat on va tenir més bona recepció. Quan jo deia que era de Vinaròs el nom de Santos acostumava a sortir.
Per què vau decidir fer aquesta recopilació de textos que Santos va escriure durant el procés de creació dels seus espectacles musicals? Fa anys, de visita a la Fundació Caixa Vinaròs, la directora, Nati Romeu, em va explicar amb entusiasme el fons que custodiava la fundació, i a mesura que m’ho anava ensenyant tot, ja anava veient que d’allà en podia sortir un bon llibre, o més d’un, i li ho vaig dir. Passat el temps vam recuperar la conversa i vam decidir que havíem de fer-ne un sobre els textos que Santos escrivia mentre anava preparant els seus espectacles musicals. Crec ens ha sortit un llibre molt bo, això diu la gent que ja l’ha llegit.
Els textos tracten exclusivament d’aspectes de la composició i l’escenografia d’aquestes obres o també hi ha reflexions de vida del músic? Són textos molt diversos, alguns sí que podem dir que són reflexions de vida. El que és segur és que una vegada els has llegit, et queda al cap una imatge molt neta de Carles Santos, un Santos explicat per ell mateix a partir de les seves creacions.
Per què i per a quin tipus de públic pot resultar interessant aquesta obra? És un llibre que interessa a les persones que van seguir Carles Santos, que van anar als seus espectacles, o als seus concerts, o que el coneixien pels mitjans de comunicació. No perdem de vista que va ser un dels artistes més importants de la seva època, i que avui és una referència que ningú deu discutir. Tenint en compte, segons la meva opinió, que és el vinarossenc més important i més influent que hem tingut a la història, seria desconcertant que moltíssims vinarossencs no es fessin seu el llibre.
Tens pensat algun altre tema de Vinaròs que pugui ser interessant per publicar? Sí, la recuperació d’un poeta que fa massa temps que està oblidat, i que seria just que se’n tornés a parlar. Si no t’importa, no et diré qui és per no trencar la sorpresa.
Sou molt actius a les xarxes socials i teniu una pàgina web molt completa. És absolutament necessari en aquests temps i, sobretot, per a una editorial independent com Saldonar? Les editorials independents tenim un punt fort en la comunicació, perquè ens acostem molt als lectors des de totes les xarxes possibles, i despertem molt la simpatia dels que llegeixen els llibres. En aquest sentit, tenim avantatge respecte d’editorials més grans.
Quan vens a Vinaròs, què trobes a faltar i què no canviaries? Trobo a faltar sentir parlar més català al carrer. Fins fa poc era la llengua gairebé única, i ara em crida l’atenció que nosaltres mateixos no trobem terrible que avanci tan de pressa la substitució lingüística. El que no canviaria seria de llengua, en cap situació.
® Ajuntament de Vinaròs -
Tots els drets reservats
