El passat 17 de febrer, a l’edat de 72 anys, va morir Carlos Martín Caballero, que va ser delegat sindical de CGT a Vinaròs durant molts anys i va formar part de la llista electoral en les llistes municipals de 2011 per Esquerra Unida.
Un repàs de l’estat actual dels projectes que es financen a Vinaròs amb el Fons Europeu
de Desenvolupament Regional (FEDER) i que suposaran un impuls en innovació,
mobilitat sostenible, i altres aspectes de la nostra ciutat
La Policia Local de Vinaròs treballa en molts diferents aspectes, però des de tots ells amb l’objectiu de vetlar per la seguretat de tots. A finals d’abril del 2021 el cos va incorporar una gran novetat: la Unitat Canina, amb dos gossos, Neo i Lima ( i els seus respectius guies) entrenats per a lluitar contra el delicte i amb un olfacte que els fa arribar a llocs que mai un humà podria aconseguir.
Per sant Valentí, l’ametller ha florit
A casar ni a recules s’hi pot anar
Abans que et cases mira el que fas
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Allà on hi ha amor no hi ha rancor
Amants i lladres, busquen foscors i racons
Amor i senyoria, no volen companyia
Cor sense amor, jardí sense flors
Costa molt poc d’enamorar I costa molt més conservar
De sembrar i casar, consells no vulgues donar
Els primers amors, són els millors
Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats
Herència forta, casament a la porta
Jurament d’enamorat, se’n riu d’ell el gos I el gat
Al mal de cor, no li vagues amb disgustos ni pors
Els amors passen, els amics queden
A Alboraia, filla meua no vagues a festejar, que et faran el dot en xufes i hauràs de rosegar
A l’amor i el gaspatxo, donar-los foc borratxo
Amor de Carnaval, és el que més val
El badall no ment, son, gana o enamorament
El llit del nuvi no té bonys
Festeja la mare que arribaràs a la filla
L’amor és cec i veu el que vol
Val més una hora de festejar que dos de treballar
Qui tira pedretes, tira amoretes
Per Julián Zaragozà
La nostra nadadora Teresa Fibla Miralles ha estat convocada per la Federació de Natació de la Comunitat Valenciana per a formar part de l’ equip Aleví que participarà en el Campionat d’ Espanya per Comunitats en Categoría Aleví, que se celebrarà del 25 al 27 de febrer a Velez- Malaga.
Després dels resultats obtinguts en el passat Campionat Autonòmic d’hivern, on Teresa va obtenir unes molt bones marques i aconseguint ser Subcampiona Autonòmica en 400 mtrs lliures i Bronze Autonòmic en 200 mtrs esquena i millorar molt en la resta de proves, ser convocada per a formar part de la Selecció Valenciana és un premi al treball i esforç diari.
Teresa formarà part de la Selecció Alevina junt a 17 nadador@s de la Comunitat que han aconseguit en els seus resultats, poder gaudir d’aquest Campionat.
Des de el CNV volem felicitar Teresa per aquesta convocatòria i dessitjar-li que disfrute al màxim d’aquesta experiència per a ella, que segur serà més que enriquidora.
I també volem felicitar els seus entrenadors, Isidro Martorell i David León, perquè sense ells això no sería possible.
Enhorabonaaaaa equip!!!
El projecte suposarà una inversió total de 2,5 milions d’euros per part de la Generalitat Valenciana
per a recuperar més de 58.000 metres quadrats de superfície
Els alcaldes de Vinaròs, Guillem Alsina, Ulldecona (Tarragona), Núria Ventura, i Alcanar (Tarragona), Joan Roig, van mantindre dijous 10 de febrer una segona trobada institucional per a tractar problemàtiques comunes, en ser municipis veïns, i van realitzar una visita a les obres de la N-238, vial que uneix a les tres localitats i que des d’abril està en obres d’ampliació i millora que està previst que concloguen al novembre de 2023.
Què va sentir Marian Fonellosa quan li van comunicar que rebria la màxima distinció que atorga l’Ajuntament de Vinaròs?
Sorpresa. I després agraïment per haver pensat en mi, i que la meua aportació hages estat valorada.
Rosa Landete va ser la primera dona en rebre-la de forma individual, i va ser l’any 2002. La resta, a banda de reconeixement a diferents entitats, han sigut homes. Significa alguna cosa especial per a tu aquesta dada o la consideres anecdòtica?
Bé, confio que no sigue una dada anecdòtica. Per desgràcia, sembla que a les dones ens falta fer sempre alguna cosa més per ser tingudes en compte, en tot tipus d’àmbits.
Quan es publicarà aquesta edició encara no s’haurà entregat el guardó i no hauràs pronunciat el discurs. Ens pots avançar alguna cosa del teu parlament?
Posaré èmfasi en allò que significa per a mi i per qualsevol amant i interessat en la història endinsar-se en els arxius per conèixer el passat de la nostra ciutat.
42 anys com a professora de Primària i Secundària. Què destacaries de la teua trajectòria professional?
Ha estat la meua feina, com la de tants professionals de l’educació. En general diria que han estat molt més les satisfaccions que les decepcions. Ensenyar a caminar per la via del coneixement i la formació als i les alumnes és una tasca agradosa.
Recordo els primers anys com a mestra a pobles del Baix Aragó, a Alcanar, l’arribada a Vinaròs i con no, el haver iniciar el camí del CEIP Manuel Foguet, en uns companys i companyes extraordinaris, on vam encetar projectes novedosos en aquell moment, com l’ensenyament de la lectoescriptura en el pla d’Immersió Lingüística. Precisament aquest pla va ser premiat a 1992, amb 500.000 ptes. per la Fundació Carulla (premi Baldiri Reixac), que vam anar a recollir a Barcelona professors i pares/mares. També al centre vam encetar per primera vegada a Vinaròs una Escola de Pares, que posteriorment la va estendre a nivell municipal.
I per suposat, la que ha estat la meua última etapa professional, fins la jubilació, a l’IES Leopoldo Querol, on he tingut la oportunitat d’ensenyar Història, sense oblidar que sempre que ho requeria els alumnes conegueren des de els fets històrics generals fins als locals que jo els anava incardinant.
Com et vas decidir a estudiar una altra carrera, un cop ja estaves laboralment estable com a professora?
Sempre he tingut clar que la formació ha de ser continua. Que cada dia estem aprenent, i això no té data de caducitat, si es tenen les inquietuds. I no sols per millorar professionalment, sinó també personalment. Per tant , per mi era un pas que havia de donar. Compaginar treball i estudis no va ser fàcil. I la meua estima per la història em va portar a llicenciar-me en Geografia i Història. Com posteriorment fer cursos de doctorat. I el camí següent era aplicar aquests últims aprenentatges a la investigació de les fonts arxivístiques i la bibliografia més adient.
Vuit anys directora del Setmanari Vinaròs, El Diariet. Què destacaries d’aquesta etapa i com compaginaves la feina a l’escola amb la teva responsabilitat a un mitjà de comunicació?
Una etapa interessant. Mai m’ha amoïnat la feina i les tasques noves. Era un repte ( i era la primera dona al càrrec). Vaig agrair als responsables polítics que m’ho van proposar i vaig procurar no decebre ni al ells ni als lectors. Però he de dir que el meu treball consistia en coordinar. El pes de la publicació el portaven els professionals del periodisme que feien un treball immillorable.
Com he dit la feina no em fa por, i per compaginar, dedicant hores, si es vol es pot.
Abans ja havies col·laborat en publicacions a diferents mitjans.
De fet quan estava treballant al CEIP Manuel Foguet, em vaig plantejar que seria bó que el centre informés de les moltes iniciatives i activitats que es feien. Vaig convèncer a Emili Fonollosa, que va estar un temps allí com a mestre. I així cada setmana enviàvem un article al Setmanari Vinaròs, El Diariet.
I ja en temps posteriors he publicat articles sobre la història de Vinaròs a altres mitjans locals escrits i digitals. Entre ells, des de 2016, sobre els noms dels carrers de Vinaròs dedicats a personatges vinarossencs. Em van proposar de recollir-ho en un llibre, però al final no va poder ser.
Vas rebre el setè Premi d’ Investigació Històrica 2015 JM Borràs Jarque amb l’obra “El mite del liberalisme a Vinaròs”. Com, en el teu cas, la passió per la història es converteix en decidir analitzar i difondre aquesta part de la història de Vinaròs?
Quan vaig fer els cursos de doctorat a la Universitat de València, vaig plantejar-me fer una tesi sobre una part del segle XIX a Vinaròs, concretament al període del govern de la reina Isabel II. I entre les temàtiques que podia encetar, hi havia una que sempre em rumiava, des de que sempre s’havia dir que Vinaròs era liberal, en contraposició a les poblacions veïnes. I així vaig plantejar aquesta investigació que va donar com a fruit els llibre que has nomenat.
També eres coautora del llibre sobre la historia de de l’IES Leopoldo Querol, com va ser?
A una amiga en la qual editem, des de fa 6 anys, una revista digital, El Fortí, li vaig proposar que amb motiu del 50è aniversari estaria bé investigar i donar a conèixer la trajectòria de l’IES en tots aquests anys. Va ser molt interessant. A més vam contar en la col·laboració de persones relacionades en el centre que van facilitar la feina.
Voldria afegir que a la revista El Fortí que acabo de citar , entre altres temes, durant aquest temps , mensualment, he publicat articles de la història de Vinaròs de l’època d’Isabel II (segle XIX).
Estàs treballant en algún altre projecte cultural o tens previst publicar algún altre llibre?
Potser em plantege editar en paper tots aquests articles del Fortí sobre Vinaròs perquè arribe a més gent, ampliat en alguna informació que tinc de l’Arxiu Municipal.
Aquesta retolació es trobava en molt mal estat de conservació, amb capes d’òxid en el seu exterior, però ha comptat amb les mans del membre de la brigada municipal i reconegut artista urbà, Francisco López “Chile”, per a ser restaurada, i el resultat ha sigut realment impecable. L’alcalde, Guillem Alsina, ho va anunciar així fa unes setmanes per les xarxes socials: “Després d’haver sigut recuperada i posada a punt per la brigada d’obres, s’ha instal·lat en la façana del nou col·legi Jaume I el mític cartell de Vulcanitzats Serret que presidia l’antic camp de futbol del Cervol. És important que mai oblidem d’on venim”.
Per part seua, des de Vulcanitzados Serret també es va indicar en veure el seu bibendum recuperat que “és un honor per a nosaltres sentir-nos part de la història del nostre poble. La recuperació d’aquest cartell ens sembla una forma molt bonica de perpetuar l’experiència i l’antiguitat de la nostra empresa de cara a les noves generacions. Més que una estratègia comercial, és posar en valor l’antic patrimoni industrial i comercial de Vinaròs”.
La placa es va instal·lar a finals dels anys 70 o principis dels 80 , temps després de la inauguració del camp de futbol del Cervol, que va ser l’any 1965, i va acompanyar els anys daurats del Vinaròs CF (1972-1979), en els quals l’equip de la nostra ciutat va militar en tercera i segona divisió.
No obstant això, encara que la decisió d’aquesta restauració ha sigut lloada per la majoria de veïns, la seua instal·lació en la façana del nou centre educatiu no ha comptat amb un suport unànime. Són molts els que recordaven aquesta placa en el camp de futbol i creuen que ha sigut una bona idea restaurar-la, però altres veïns consideren que un col·legi no és lloc per a col·locar-la per molt emblemàtica que siga i també n’hi ha que hagueren preferit que s’instal·lara en l’actual camp de futbol de la ciutat esportiva.
Uns altres es pregunten també si és possible instal·lar aquest tipus d’anuncis en un centre educatiu sent a més de nova construcció.
Siga com siga, el bibendum de Michelin no és solament el símbol universal d’una marca de pneumàtics i una de les creacions comercials més reconegudes del món. És també una icona de la cultura popular que ha transcendit generacions i que, en el cas de Vinaròs, ha presidit el mític estadi del Cervol durant molts anys. Ara, ho farà també en una part de la façana sud del nou col·legi Jaume I.
L’Ajuntament de Vinaròs va encarregar a la Brigada Municipal la restauració del bibendum. Francisco López Chile, com a treballador d’aquesta i reconegut artista urbà, va retornar la retolació a un estat impecable. Ara ja llueix a la façana del nou col·legi, recordant que el lloc on està ubicat era abans un estadi de futbol on es van viure els millors moments del Vinaròs CF.
A la foto de l’esquerra, es pot apreciar com estava de deteriorat i com ha quedat finalment, amb tres imatges que va publicar el mateix Chile a les xarxes socials
Michelin ha canviat el seu disseny al llarg dels anys i en varies ocasions, però aquest en qüestió és dels anys 70
La proposta inicial sorgida al 2012 estava pensada per als aturats, jubilats i prejubilats majors de 60 anys, que tenien per primera vegada a la seua disposició de manera gratuïta, durant un màxim de 4 anys, parcel·les de 50 metres quadrats amb accés a aigua on poder cultivar qualsevol varietat agrícola. En noves adjudicacions amb el pas del temps, les condicions han anat canviant i, amb la disposició de més parcel·les cultivables, s’ha obert a ciutadans en general, col·legis i entitats i associacions del municipi.
Les primeres 23 parcel·les habilitades pel consistori per a tal fi van ser adjudicades al setembre de 2012 en els terrenys situats entorn de l’antic Pou de Mangrano. No obstant això, davant la gran demanda existent, l’Ajuntament de Vinaròs es va disposar a ampliar l’oferta tan sols tres mesos més tard, i va anunciar al novembre d’aquell mateix any que realitzaria fins a un total de 75 parcel·les en oferta respecte a les 23 inicialment previstes. Aquest increment va ser realitat a la finca del Pou de Mangrano, on es va passar de 23 a 35 parcel·les, i al fet que es va habilitar una nova finca en l’avinguda Joan XXIII (al costat de l’IES Leopoldo Querol), amb 40 noves parcel·les més. Al febrer de 2013, el llavors alcalde, Juan Bautista Juan, i l’edil d’ocupació, Juan Amat, realitzaven el lliurament a aquests nous usuaris d’horts socials. Malgrat aquest increment d’oferta, continuava havent-hi llista d’espera d’usuaris interessats. El mes de maig, l’edil d’Ocupació, Juan Amat, tornava a informar d’una segona ampliació d’aquesta oferta de parcel·les de cultiu, amb 40 nous horts en la zona de l’avinguda Joan XXIII. Les claus als nous usuaris van ser entregades als nous usuaris al novembre de 2013.
L’any 2014 l’equip de govern va realitzar un nou esforç per a ampliar l’oferta d’horts i acabar amb la llista d’espera existent, i a l’agost era una realitat i es va fer lliurament de la tercera ampliació de la qual era ja una iniciativa plenament consolidada a la ciutat.
Aquesta tercera ampliació va ser materialitzada a la finca de Joan XXIII, habilitant-se 70 horts solidaris nous.
Amb el canvi de govern, l’any 2015 els horts solidaris també van patir canvis significatius i no es va executar la possibilitat de pròrroga de dos anys en la concessió. Es va apostar llavors per una reorganització i noves normes per a tornar a adjudicar-los. Es van imposar condicions de manteniment, per a evitar que hi haguera parcel·les en estat d’abandó, de foment de l’agricultura ecològica (mitjançant xarrades i demostracions per als usuaris) i control d’ús de productes químics i fitosanitaris. A més, a part de jubilats i pensionistes o veïns en desocupació, també podien accedir a parcel·les institucions, entitats o associacions sense ànim de lucre i veïns en general si quedava alguna parcel·la vacant. Diverses associacions i entitats van mostrar el seu interés des del primer moment, i també els centres educatius.
L’Ajuntament de Vinaròs va realitzar la nova adjudicació dels horts solidaris situats en l’avinguda Joan XXIII per sorteig públic a l’auditori municipal. D’ells, 9 es destinaven a entitats socials, com Càritas, Cocemfe, Afaniad, Per més vida o Rescata2.
Malgrat un inici vacil·lant d’aquesta nova adjudicació, amb algunes queixes dels antics usuaris, a poc a poc la iniciativa va tornar a quallar i va haver-hi una quarta ampliació de 30 noves parcel·les. L’any 2018 es va iniciar un projecte pilot en agrocompostatge emmarcat en un projecte de col·laboració entre la Conselleria i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Es tractava d’una compostadora gràcies a la qual les restes orgàniques e els horts podrien ser reutilitzades. L’any 2019, l’Ajuntament de Vinaròs, a través de la regidoria d’Agricultura i Medi Ambient, va decidir de nou emprendre una nova campanya de creació d’horts urbans solidaris, la cinquena ja, davant la incessant demanda de la ciutadania interessada a tindre un espai on desenvolupar les seues habilitats amb l’agricultura. Al juny de 2021, després de publicar-se en el BOP de novembre de 2020 les noves bases d’adjudicació i el nou règim d’ús dels horts, la regidoria d’Agricultura, va adjudicar fins a l’any 2025 tots els horts urbans disponibles, un total de 177 (142 en l’avinguda de Joan XXIII i 35 al Pou de Mangrano).
L’Ajuntament va procedir també a reparcelar els terrenys i va instal·lar noves tanques delimitadores de cada fase d’aquest gran espai, a més de reservar una zona perquè els usuaris pogueren realitzar compostatge.
Els usuaris que poden cultivar aquests horts socials fins a 2025 són en la seua majoria ciutadans a nivell individual, i també entitats, col·legis i associacions com Càritas, l’IES Leopoldo Querol i el Taller d’Ocupació Et Formem, que a més ha fet tasques de millora dels horts amb la creació d’una zona enjardinada que ofereix un espai més agradable als usuaris.
És la primera dona que presidirà Caixa Vinaròs
És un comentari que m’ha fet molta gent que m’ha felicitat. I no puc definir les sensacions que tinc, perquè encara no m’he fet a la idea del càrrec. Però estic molt contenta. Vull primer que res agrair als membres del Consell Rector la confiança que han dipositat en mi per a presidir la institució.
Com ha anat l’exercici 2019 per a l’entitat i com s’espera que siga el 2020, que ha estat afectat per la situació de crisi del Covid-19?
L’any 2019 va ser un any relativament bo en tots els aspectes. L’any 2020, en canvi, s’ha vist afectat en aquests primers mesos pel coronavirus, i veig complicat que el que resta d’any hi hagi una recuperació econòmica. Espanya serà un dels països on més baixarà el PIB i això afectarà. Creiem que els resultats de l’entitat seran menys positius que altres anys per a Caixa Vinaròs, i que s’incrementarà la morositat, Tot i això, la salut de l’entitat és bona, però està també en part lligada a l’evolució econòmica del país que en els pròxims mesos es preveu complicada.
“Vinaròs ha de tindre un espai permanent per difondre el llegat de Carles Santos”
Manuel Molinos ha deixat la presidència després de 14 anys. Què valoraries del treball que ha fet en tot este temps?
Se’n va fer càrrec de l’entitat en uns anys pròspers i l’ha mantingut en una bona línia fins al final. Durant el seu trajecte com a president es va obrir l’any 2013 la sucursal a l’Avinguda Barcelona i al 2015 la sucursal a la població de Sant Jordi dins del projecte d’expansió de l’entitat. Ha viscut també actes multitudinaris i molt importants com el IV Centenari de l’arribada de la relíquia. Ha fet una bona feina, i ha sabut continuar el projecte que es va iniciar.
Quins seran els teus objectius com a presidenta de l’entitat?
La continuïtat en servir a la societat vinarossenca, tenint en compte tant el diversificat empresarial de Vinaròs, com a les persones i a les famílies. Caixa Vinaròs vol seguir estant al seu costat. Actualment cal estar molt pendent del tema econòmic a causa de la crisi derivada de la pandèmia, que de ben segur superarem. Complim tots els paràmetres que marca el Banc d’Espanya i Europa, i cal mantenir-ho així. Respecte a la Fundació cal intentar continuar en la línia marcada fins ara, superar-nos i donar a conèixer el llegat de Carles Santos.
Què cal fer-li a Vinaròs a Carles Santos?
Va ser voluntat de Carles què la Fundació Caixa Vinaròs fos qui heretés el seu llegat. De moment ja l’estem digitalitzant i classificant. També hi ha molt d’interès per part d’institucions què ens estan demanant per fer exposicions. De fet, ja se n’han fet algunes la darrera a Bulgària. Però des de la Fundació pensem que falta disposar d’un lloc físic a Vinaròs, caldria tindre un Espai permanent Carles Santos. La seua voluntat era que el seu llegat es quedés al seu poble.
Es va parlar d’instalar-lo a l’edifici de la Cotxera de Batet, però l’Ajuntament vol que allí estiga el centre d’inspiració turística
Crec que l’Espai Carles Santos no hauria de ser un espai reduït. Si com s’ha dit, a l’edifici de la cotxera de Batet l’Ajuntament instala finalment el centre d’inspiració turística a la planta baixa, potser ja no quedarà suficient lloc per poder fer-lo allí. Des de la Fundació es fa tot el que es pot, però cal com a poble aconseguir difondre el llegat de Carles Santos en les millors condicions. Per això considero que cal que l’Ajuntament face alguna proposta ferma i fer-ho realitat entre tots. Mentrestant, la Fundació Caixa Vinaròs mantindrà el llegat de Santos amb les millors condicions i amb el respecte, l’afecte què Carles ens va encomanar.
Des de la Fundació teniu alguna iniciativa nova?
Diverses. Una de les novetats que tenim en perspectiva és la creació d’un premi de composició original per a piano que porti el nom de Carles Santos. La intenció era celebrar-lo al mes d’octubre, però amb tot el que ha passat serà més avant. Afortunadament en moltes activitats de la Fundació tenim la col·laboració desinteressada de molta gent, que ens aporta propostes molt diverses.
Es farà enguany el Festival de Curtmetratges Agustí Comes?
Sí. Si no hi ha canvis de darrera hora, les projeccions seran finalment al ‘Vinaròs Arena’ els dies 21, 22 i 23 de juliol, el dia 24 la Macedònia de Curts i el dia 1 d’agost tindrà lloc el lliurament de premis. En breu es farà la presentació pública i podrem donar més detalls de l’aforament i les entrades.
Però es continua tots els anys tenint el problema de no saber on seran les projeccions…
És cert, i en cada edició això és un maldecap, però seguim sense tindre el lloc idoni i definitiu.
Recentment s’ha complert el 50è aniversari de l’entitat
Complir cinc dècades és molt important per a Caixa Vinaròs, perquè significa que la feina es fa bé des de fa molt de temps. Comptem en un magnífic equip humà i Consell Rector, que al llarg dels anys ha sabut entendre molt bé quina és la funció que tenim dins la economia i la societat vinarossenca. Havíem preparat una diversitat d’actes per commemorar-ho al nivell que es mereix els mesos de juny i juliol, però s’ha quedat en l’aire degut a les restriccions derivades del Covid-19 i esperem celebrar-ho més endavant.
Vull també destacar que en la renovació del membres del Consell Rector han deixat el càrrec Enrique Puchol Capsir i Javier Castell Ferreres i s’incorporen Cristina Albiol Guimerà, Jordi Albalat Domènech i Francisco Gallego Febrer
Per finalitzar, a totes aquelles persones que confien i confiaran en Caixa Rural els convido a seguir apostant per nosaltres. No els defraudarem.
L’Ajuntament de Vinaròs ha recuperat el bibendum ‘vintage’ de Michelin, propietat de l’empresa local Vulcanitzados Serret, que lluïa com a publicitat en un lateral de l’antic camp de futbol del Cervol, i l’ha instal·lada en la façana del nou col·legi Jaume I, en estar situat precisament en els terrenys d’aquest desaparegut estadi en el qual s’han viscut tantes tardes de glòria esportiva.
L’Ajuntament de Vinaròs va posar en marxa l’any 2012 els denominats horts solidaris, socials o urbans, i enguany es compleix una dècada d’aquesta exitosa iniciativa. Els primers horts, un total de 23, estaven situats en el Pou de Mangrano. Actualment hi ha adjudicades un total de 177 parcel·les en dos entorns. Vinaròs s’ha convertit en aquest temps en la ciutat amb l’oferta d’horts socials més àmplia de la província i en referent en el desenvolupament d’aquesta iniciativa que tan bon acolliment ha tingut entre la ciutadania des d’un principi.
La Diputació de Castelló ha aprovat el programa anual d’actuacions arqueològiques i consolidació dels jaciments amb una partida de 85.000€, dels quals 40.000€ es destinaran a Vinaròs per continuar amb les excavacions al jaciment iber del Puig de la Misericòrdia.
¿Adivináis sobre qué estoy hablando? No es la película, estoy hablando del colesterol. Ese amigo tóxico que no nos quitamos de encima. Forma parte de un grupo que no acaban de molestar porque no duelen, pero están ahí. Son los amigos tóxicos porque cuando se juntan traen problemas. Os presento. Ellos son: colesterol (como os he comentado), hipertensión arterial, resistencia a la insulina, glucemia (niveles altos de azúcar en sangre) o diabetes y obesidad. Entre ellos se retroalimentan, la presencia de uno de estos puede traer a otro o complicar sus valores. También provocar o descontrolan enfermedades o accidentes cardio o cerebrovasculares como pueden ser los infartos o los ictus.
Así que poca broma con los amigos tóxicos. Poco a poco iremos hablando de todos. Hoy le toca al colesterol.
¿Qué es el colesterol?
Realmente es una sustancia de origen animal (se encuentra en todos los animales) y que realmente necesitamos para vivir. De hecho, nuestro cuerpo por las noches, se dedica a crear colesterol. Forma parte de la síntesis de algunas hormonas, entre otras funciones.
El problema está en tener de más o de menos, es decir, tener los valores alterados. Aunque siempre nos referimos a esta alteración como tener el colesterol alto, se denomina Dislipemias y hay de varios tipos.
¿Qué quiere decir tener colesterol bueno y malo?
El colesterol por su forma no se puede distribuir sólo por la sangre, tiene que estar unido a unas proteínas para que se pueda mover. En este caso, hay dos proteínas que son muy diferentes entre sí. Imagina que la sangre es una autopista que hay muchos medios de transporte diferente. Tenemos un camión muy muy viejo, que apenas pasa la ITV, que contamina y que provoca atascos en la autopista y, a veces, colisiones y accidentes. Por el otro lado, tenemos un coche eléctrico que apenas contamina y que facilita que la circulación vaya fluida.
El “colesterol malo”, es el colesterol que es transportado por el camión viejo, que realmente es la lipoproteína llamada LDL. Es una proteína muy oxidante y aterogénica. Facilita que se creen abultamientos en las arterias donde se acumulan células muertas y colesterol que bloquean el flujo sanguíneo. Estos abultamientos hacen que la sangre vaya más lenta, aumentando la tensión, de las arterias, aumentando la tensión. En el peor de los casos pueden bloquear completamente la arteria o que se desprenda algún trozo que bloquee venas más pequeñas, provocando ictus, entre otros.
El “colesterol bueno”, es el colesterol transportado por el coche eléctrico, la lipoproteína HDL, que es justo lo contrario, antioxidante y antiaterogénica. Por eso lo llamamos bueno, y por eso es bueno tener buenos valores de este colesterol. Evita estas acumulaciones y facilita su transporte.
Por eso no es tan importante fijarse en el valor del colesterol total en sí. Si no, en los valores de HDL y LDL. También influirán la presencia de los otros amigos tóxicos en el momento de interpretar los valores.
La semana que viene hablaremos sobre lo que aquí nos interesa cuando tenemos el colesterol alterado, ¿qué es lo que hay que comer? ¿Por qué no huevo y sí margarina?
Carla Escuder. Farmacéutica i Dietista-Nutricionista (@nutriestudio_dietistas)
Este fin de semana tuvo lugar BeautyValencia, la feria del sector de la estética, peluquería y barbería en el recinto ferial de nuestra comunidad. Con la participación de un amplio número de peluqueros y barberos, realizando presentaciones o demostraciones, del agrado del público asistente. Uno de ellos fue Marcel de la Barberia Gentlemen´s de Vinaròs, prestando su propia marca de productos. Otro fue Sebastián Forner, de Barbería Tian Stil Home con la presentación de un grupo de barberos solidarios Barbers Angels que en breve realizaran un corte solidario en la ciudad de valencia. Decoró el escenario Alex Piquer de Corimans.
X.Flores/Fotos Felipe Fonellosa i Andrus Albiol
El vaixell humanitari Sea-Watch 4 va atracar dilluns a les 13.12 hores al port de Vinaròs, procedent de Borriana, i estarà uns dies a la nostra ciutat.
Es tracta d’un vaixell d’operacions de cerca i rescat de 60 metres d’eslora que operen conjuntament les oenegés Sea-Watch i Metges Sense Fronteres. El vaixell té quasi una trentena de persones a bord entre tripulació, equip de rescat i sanitaris, per a adaptar-se a les necessitats de seguretat imposades per la pandèmia de Covid. L’embarcació, ha realitzat des de la seua primera missió a l’agost de 2020 en importants accions de rescat de persones en el Mediterrani Central.
Dilluns, a la seua arribada, el vinarossenc Felipe Fonellosa va ajudar la tripulació a poder amarrar-lo, ja que van tindre una mica de dificultat a causa del vent, i va poder conversar breument amb part del personal, que li van explicar que estarien probablement una setmana a Vinaròs i que durant aquest temps renovarien part de la tripulació i ultimarien els preparatius per la seua pròxima missió humanitària.
Abans del seu desplegament com a vaixell de rescat, el Sea-Watch 4 era un vaixell d’investigació de nom “Poseidon” i pertanyia a l’estat de Schleswig-Holstein. Va ser operat pel Centre Geomar Helmholtz per a la Investigació Oceànica a Kiel. Sea-Watch i United4Rescue el van comprar en una subhasta al gener de 2020 i, gràcies a milers de donants, es va recaptar els diners necessaris en unes poques setmanes. El 20 de febrer de 2020, el vaixell va ser batejat amb el seu nou nom “Sea-Watch 4”, amb l’addició de “impulsat per United4Rescue”.
El Sea-Watch 4 navega baix bandera alemanya. Després d’un extens treball de conversió, és un dels vaixells de rescat més grans i millor equipats del Mediterrani. Entre altres coses, disposa d’una àrea segura especialment per a dones i infants i una infermeria.
El Sea-Watch 4 pot acomodar a uns 300 refugiats a bord. En emergències agudes, no obstant això, pot albergar-ne molts més per un curt espai de temps.
És mestre d’educació primària i l’ ‘alma mater’ del Vinaròs News. J.Emili Fonollosa Antolí (Tortosa, 1962) és tan conegut per la seva tasca com a docent com per dedicar gran part del seu temps lliure a informar de tot allò que passa al nostre entorn. Al Vinaròs News ho fa des de 1996, any en que es va crear aquest mitjà digital que quasi 25 anys després continua sent una referència a la nostra comarca. Col·laborador habitual del Diariet, és també el corresponsal a Vinaròs del diari El Mundo, i director de L’Esquirolet de Vallibona. Una passió periodística que també trasllada als seus alumnes del col·legi de l’Assumpció, amb l’edició de la revista ‘Xerinola’.
Et podria definir com un professor amb passió per la informació. Sempre t’ha interessat el periodisme?
Em va entrar l’afició pel periodisme quan els meus pares van comprar una ràdio de considerables dimensions, quan jo encara anava a escola. Des d’aquell moment em vaig fer aficionat a escoltar tot tipus d’emissores, en aquells moments la majoria en ona mitjana. Em coneixia les freqüències de la gran majoria de les que es podien sintonitzar a Vinaròs, la seua programació, el nom dels locutors i locutores… sobretot les de Barcelona. Això va anar derivant en afició cap als altres mitjans, com la tele i la premsa escrita, fins que va arribar la gran revolució d’internet, que ho ha capgirat tot, però segueixo sent un entusiasta de la ràdio, on fins i tot he fet diverses col·laboracions i en variades emissores.
Ens apropem al 25è aniversari del Vinaròs News. Com va començar aquest projecte?
Dos joves informàtics, Angel Salom i Víctor Casajuana, quan van muntar una botiga, van crear alhora una pàgina web per promocionar Vinaròs i llavors em van animar a què els passara cròniques que feia jo per a la premsa escrita per publicar-les allí. Això era cap a finals del 1996; en aquells moments no hi ficàvem fotos (les càmeres digitals era encara “ciència ficció”), només textos. Després es van “inventar” els escàners i ja vam començar a posar imatges, més avant, minúsculs vídeos… i fins ara. La integració ben prompte en el projecte d’un altre jove informàtic Benja Miralles va ser clau perquè el Vinaròs News es consolidara i perdure fins avui en dia.
Quin és el funcionament del Vinaròs News? Com es fa?
Es nodreix d’un seguit de col·laboradors altruistes, cadascú aporta els continguts escrits o gràfics que volen o desitgen donar difusió, després que ja els hagen usat en els mitjans professionals con col·laboren. També hi ha qui fa contingut a posta per al Vinaròs News, però jo sempre els dic que no cal, que només han de perdre el temps enviant-m’ho, ja li dedico jo prou hores com que també ells se n’hagen d’ocupar. En alguns casos, fins i tot no els cal enviar-ho, ja sóc jo qui els baixo d’allí on puguen estar. Amb aquest contingut dels col·laboradors, juntament amb el que jo faig i el que ofereixen a tots els mitjans les diverses institucions, club, associacions, etc. completem el que ve a ser un resum de l’actualitat d’aquestes comarques. El contingut de la web el promocionem compartint-lo per diverses xarxes socials i també amb dos correus electrònics setmanals que envio a tots els interessats.
L’any 1996 pocs mitjans digitals hi devien haver i internet no estava encara a totes les cases…Com va ser inicialment l’acollida del públic?
Va ser una acollida tímida, perquè pocs eren els qui ja tenien internet com un mitjà habitual per informar-se, a més, oferíem continguts molt limitats per l’escassesa de mitjans i la baixa velocitat de les connexions. Tanmateix, ben prompte vaig començar a fer els correus bisetmanals, tot i que eren pocs els qui ja tenien “email” i l’usaven amb freqüència.
Després va haver una època en què van començar a sorgir molts mitjans digitals. Com va afectar a Vinaròs News?
Vaig arribar a pensar que potser el Vinaròs News deixava de tenir sentit, perquè no volia ser una competència per a ells, que eren professionals en la seua majoria i més ben preparats. Tot i això, com ja havíem adquirit prestigi i intentàvem no perdre’l, això va ser un esperó per continuar i fins i tot en ocasions, hem sigut útils per a aquests nous mitjans; alguns s’han creat amb gent que participà inicialment en el Vinaròs News.
Al llarg d’aquest quart de segle, ha anat canviant o adaptant-se respecte al principi el projecte?
No es pot comparar en res el que fem ara amb el que es feia inicialment, quan era una cosa molt senzilleta, com ja he dit. Ens hem pogut adaptar als temps moderns especialment gràcies al al·ludit Benja Miralles qui sempre ha estat pendent de qualsevol canvi, retoc o problema tècnic i també voldria recordar la sort que he tingut en aquest sentit d’haver comptat també amb la participació de Joan Gil i Guillermo Encinas.
Com es pot mantenir en tots aquests anys la viabilitat d’un projecte com el Vinaròs News que es fa de manera totalment desinteressada?
Es pot mantenir perquè es fa per gust, per la meua gran passió per donar a conèixer la nostra ciutat, les nostres terres arreu del món i eixa vora trentena de col·laboradors a qui també els agrada tant promocionar el seu poble, explicant i mostrant què hi passa. Per altra banda, tenim un grup tancat d’entitats o empreses col·laboradores que cobreixen totes les necessitats tècniques i despeses; totes elles s’han oferit per col·laborar, no ens ha calgut anar tocant portes. Algunes han hagut de fer coa per integrar-se a l’espera que hi haguera alguna baixa. Ara ja no hi ha coa a causa de la crisi per la pandèmia que a tots ens ha repercutit negativament.
Alguna informació que recordes amb rècord de visites?
Sens dubte, els terratrèmols produïts quan s’injecta el gas a la plataforma del Castor, a més de les fortíssimes pluges de l’octubre de 2018 i sense oblidar tot el que envolta el Carnaval, que sempre té un gran seguiment.
Vinaròs News, corresponsal del diari El Mundo a Vinaròs, el Diariet.. com compagines la tasca de professor de Primària amb el món del periodisme?
“Amortitzant al màxim” la tasca periodística. Allò que puga fer per a premsa escrita (i fins fa uns anys, per a Ràdio Ulldecona, on també col·laborava), després em val per al Vinaròs News, adaptant-lo. Si vaig a un acte, faig fotos, vídeos i si n’he de fer text, si no se’m publica al diari, donat el poc espai de què disposa, sí que em podrà valer per al diariet, el Vinaròs News… A banda d’això, els del Vinaròs News som “una pinya”, així que ens ajudem mútuament.
Han hagut moments difícils o que pensares en deixar-ho?
Hi ha moments en què el cansament se t’apodera una mica, ja que som moltes hores de dedicació: m’agrada molt dedicar-m’hi, tot i que també a vegades faries una altra cosa alternativa però estàs una mica “esclavitzat” a la pantalla de l’ordinador.
I ara, superats, com veus el futur del Vinaròs News?
És difícil pronosticar-ho, jo jugaria a l’1-X-2. Pot arribar un moment en què eixe cansament em guanye, pot passar que sorgisca ocasió de què es professionalitze llavors ja se n’hauria de fer càrrec un periodista com cal i canviaria totalment la seua filosofia. També pot passar que acabe finalment superat pels mitjans professionals que són cada vegada més i millors i també pot passar que encara li quede corda per continuar fins ara durant un temps.
Penses en alguna cosa especial per celebrar els 25 anys?
Jo em conformaria en poder tornar a fer la trobada anual gastronòmica dels col·laboradors (així és com participa en la revista un dels nostres patrocinadors), ja que la del 24 aniversari s’ha quedat ajornada pel maleït covid. La tradició marca fer la trobada el segon divendres de l’any, així ho hem fet durant molt de temps fins arribar el covid.
Ets col·laborador habitual del Diariet. Des de quan?
Vaig tenir el privilegi d’estrenar el col·legi Manuel Foguet, el primer any que vaig exercir de mestre, el curs 1984/85. Quan va venir a fer una visita inaugural del centre el llavors conseller d’Educació Ciprià Ciscar, la directora de l’escola Marian Fonellosa em va animar a què fes una crònica de la visita i l’enviara al diariet. Així ho vaig fer i aquesta va ser, si no em falla la memòria, la meua primera col·laboració en premsa. Després de tant en tant feia alguna crònica diversa per al diariet i encara continuo, ves a saber quantes col·laboracions meues haurà tingut el diariet des de llavors…El fet d’haver sigut corresponsal de Levante, de Valencia, Castellón Diario, Europa Press y El Mundo-Castellón al Día ha afavorit que aquesta vinculació amb el diariet no s’haja tallat mai. A més, vull recordar que vaig tornar a estar del 1990 al 1992 al Manuel Foguet, on, entre altres tasques, amb un grup d’alumnes fèiem una pàgina escolar setmanal al diariet, titulada “Llapis i goma”. Fou una experiència irrepetible que fins i tot va ser distingida per un dels reconeguts premis Baldiri Reixac.
La teua passió periodística també l’has portat al col·legi editant la revista Xerinola….
La meua afició periodística sempre l’he “exportada” a l’escola. Després del “Llapis i goma”, vaig coordinar la revista escolar “Araboga”, dels col·legis de Canet i La Jana, durant els deu inoblidables anys que vaig estar a Canet, on tenia el càrrec de director. Quan ja em van destinar al col·legi Assumpció, el curs 2002-03, no vaig dubtar gens a acceptar l’oferiment del llavors director José Manuel Borràs de reviscolar la revista “Xerinola”, que s’havia fet efímerament en aquesta escola. En fem tres edicions per cada curs i ja estem en el número 52.
Disfruten els alumnes en fer-la?
Sí, sí, s’ho prenen amb ganes, se senten motivats perquè saben que després el seu treball es veurà reflectit a la revista i el veurà tot l’alumnat del centre i les seues famílies. Cada aula participa amb diferents treballs i també hi ha un “consell de redacció” format per alumnat de 5è i 6è que preparen pàgines pel seu compte. Els últims números, a causa de la pandèmia, només els hem editat en format digital, però tots els anteriors han sigut també en paper.
Personalment, en què t’afecta el moment de pandèmia en que vivim?
M’ha afectat molt, he perdut un estimat familiar amb una edat jove. A més, no ens hem pogut reunir tota la família des de l’agost passat, ja que el meu fill gran treballa i viu a Madrid. L’adaptació escolar a la pandèmia ha sigut dura, és una autèntica pena tot el que comporta esta situació (no m’acostumo a no poder veure bé la cara dels alumnes a causa de la necessitat de la mascareta). Em vaig haver d’acomiadar personalment dels meus alumnes anteriors molt temps abans del que tocava (al passar a fer la feina de forma online des de mitjans de març) sense poder-los disfrutar com calia. Malgrat tot, estic orgullós del treball que està fent el meu alumnat i el col·lectiu de mestres de l’escola, davant una situació que mai no haguérem pogut pensar que ens tocaria viure.
La Associació de Comerciants de Vinaròs ha entregat a l’auditori municipal Ayguals de Izco els 30 premis de 100 euros del sorteig de les compres nadalenques que realitzen cada any per aquestes dates. Es tracta de 30 premis de 100 euros cadascun per a gastar en qualsevol dels establiments adherits a aquesta associació. Foto: Xavier Marmaña.
El vaixell humanitari Sea-Watch 4 va atracar dilluns a les 13.12 hores al port de Vinaròs, procedent de Borriana, i estarà uns dies a la nostra ciutat.
Es tracta d’un vaixell d’operacions de cerca i rescat de 60 metres d’eslora que operen conjuntament les oenegés Sea-Watch i Metges Sense Fronteres.
El despreniment, de 15 metres, ha estat a Cala Puntal i ha afectat els serveis d’aigua i clavegueram d’alguns veïns
Como ya he comentado en varias ocasiones, la celebración de la festividad de nuestro patrono sant Sebastià, la celebramos en Vinaròs de forma doble, en dos ocasiones.
La primera y como no podía ser menos, el día que toca, el 20 de enero que es la festividad de san Sebastián. En esta ocasión celebramos a nuestro patrono, en la tierra, en su montaña del Puig, y en su ermita. Por la tarde bajará la festividad a la ciudad.
La segunda de las celebraciones la celebramos por el mar. Siempre cae al próximo domingo posterior al 20 de enero. En este año ha caído en el 23 de este mes de enero de 2022.
Hemos de estar contentos los que cada año seguimos estas dos fiestas religiosas, de que se hayan podido celebrar ambas, aparte de la pandemia, con toda normalidad. Aparte estarán las fiestas populares que esperamos poderlas celebrar todas juntas el próximo año el covid-19 nos lo permite.
El programa fue el siguiente:
Celebración de la misa en la Arciprestal
A las 18 horas se celebraba la santa misa, oficiada por mossén Emilio Vinaixa y concelebrada por mossèn Cristóbal Zurita y mossèn Florencio Albero.
Como siempre estuvimos al tanto de la homilía de mossèn Emilio. Esta con dos significados, por una pare haciendo resonar la palabra de Dios en este tercer domingo ordinario, y por otra, entroncando con la figura de nuestro patrono y mártir sant Sebastià.
Escuchamos la música interpretada al órgano, aparte del himno y gozos a cargo del organista de La Arciprestal Enric Melià i Fortuna.
Y nos alegramos de ver una iglesia bastante llena, pese al frío reinante en este día con más nubes que sol.
Procesión
Finalizada la misa y por las calles de costumbre: Plaza Parroquial, Plaza Jovellar, C/: Socorro, Plaza san Antonio, Paseo Marítimo, Plaza san Agustín, C/. Mayor y llegada a la Plaza Parroquial.
En el paseo marítimo y con una tarima montada expresamente, el niño Ivan Montfort Plá nos recitó una “Loa” bellísima dedicada a este tiempo de la pandemia, recorrió los aspectos de la enfermedad, el hospital, los enfermos, los fallecidos, y solicitó la intercesión de sant Sebastiá, para que finalizara pronto la misma.
Seguidamente mossèn Emilio acompañado de mossèn Cristóbal y del pequeño Ivan, bajaron hasta la misma orilla de la mar, donde la reliquia en manos del mossèn, prácticamente tocas las aguas de nuestro mar.
De nuevo subido a la tarima mossèn Emilio, bendijo con la reliquia de sant Sebastià, tanto a la mar como al pueblo allí presente.
Acto final
Llegados de nuevo a la Arciprestal con la reliquia y la peaña con sant Sebastià, se procedió a dar los clásicos vítores a nuestro patrono, veneramos la reliquia y con los cantos del hinmo y de los gozos, se dio por finalizada esta segunda fiesta dedicada a nuestro patrono el mártir sant Sebastià.
Tomando apuntes
En esta festividad concretamente, lucen más los actos con la incorporación de un niño o niña que dedican una loa a nuestro patrono. En este año felicito a Iván Monfort Plá por lo bien que nos la dirigió a todos, de memoria y sin ninguna clase de ayudas. Estuvo totalmente tranquilo. Loa bellísima y actual juntando la pandemia con la intercesión de sant Sebastià para que prontamente pase.
También lucen más con la bajada hasta las mismas aguas de nuestras playas, de nuestra reliquia. Vino la reliquia con una embarcación a nuestras playas, y de nuevo conmemora mossèn Emilio, supongo, la recogida de la reliquia.
Al principio de sonar las notas del órgano, muchos dirigíamos la mirada a su lugar, junto a la puerta de entrada de la sacristía y no veíamos al organista. Al momento elevamos la mirada hasta el órgano “mayor” que está encima de la cancela de las puertas principales de la iglesia, y veíamos que había luz, luego que el órgano estaba en funcionamiento. A los que nos gusta la música organística, notamos una gran energía en la interpretación de la música, y a la vez espiritualidad. Teníamos dudas de quien era el organista, y al final, pude felicitar a Enric Melià i Fortuna por su interpretación al órgano, que acompañó en todos momento al acto litúrgico, como debe de ser.
Esperemos poder celebrar para el próximo año todos los actos al completo, los litúrgicos, por supuesto y a la vez, los lúdicos.
¡Visca sant Sebastià!
Realmente había muchas ganas de poder celebrar de nuevo y con gente, la festividad de nuestro santo patrono el mártir san Sebastián.
El mismo mossèn Emilio, en el primer día de la novena dedicada al santo, el sábado día 15, al finalizar la misma, lanzó el clásico grito…”Visca sant Sebastià” diciéndonos las ganas que tenía después de estos años de poder celebrarlo de nuevo.
A mí me quedan en el recuerdo la mañana de la salida de la reliquia en dirección a la ermita, el bello “canto gregoriano” ante el altar con los componentes de la “Germandadt dels Sants Patrons”, con la interpretación de las piezas; “Exsúrge Dómine”, “Kirie”, “Letanías” y finalizaron con el “Himne a sant Sebatià” saliendo de la iglesia y camino a la ermita, donde subieron rezando el santo rosario. En esta concreta ocasión estuvieron dirigidos por Francisco Javier Torres Camós.
Celebración en la ciudad
Por la tarde y a las 18 horas se celebraba en la Arciprestal de La Asunción, la misa en la ciudad. Estuvo oficiada por mossèn Maxi, vicario de la parroquia y concelebrada por mossèn Emilio Vinaixa, párroco de la parroquia y mossèn Florencio Albero.
Al órgano estuvo Enric Melià i Fortuna acompañado por las voces del coro de la parroquia.
Finalizada la misa y portando la peaña con la imagen de nuestro patrono sant Sebastià, se salió a la Plaza Parroquial donde nos esperaba nuestra banda de música, la Societat Musical “La Alianza” bajo la batuta de José Ramón Renovell Renovell.
En procesión nos trasladamos a la C/. san Cristóbal, donde en el lugar de costumbre esperamos la llegada de la bajada de la reliquia de nuestro patrono.
Llagada la reliquia acompañada por los componentes de la “Germandadt dels Sants Patrons” y portada por mossèn Cristóbal Zurita, el mismo le hizo entrega a mossèn Maxi de la misma dando inicio a la procesión por las calles de costumbre. A la llegada a la Arciprestal, se procedió a seguir la novena del santo para posteriormente y con los clásicos “Visca sant Sebastià”, la interpretación de su himno, y la veneración de la reliquia, darse el acto alegre, con muchas ganas y festivo, de la celebración de nuestro patrono, el mártir sant Sebastià por finalizado.
Detalles y curiosidades
. Me gustó mucho el detalle de mossèn Emilio, no siendo el oficiante de la misa vespertina y delegando con su vicario mossèn Maxi. A mossèn Maxi se le vio en todo momento una cara de satisfacción con un recuerdo que seguro siempre llevará. También me gustó el detalle de que invitara a nuestro vigoroso y “joven” mossèn Florencio. Muchos nos alegramos de verlo de nuevo.
. Siguiendo la procesión por todo el recorrido, encontré un momento de lo más curioso posible. Miren por donde que ya tenemos a una niña portada con todo su cariño por su querida abuela, la cual ya hacía pinitos, de cómo se lleva una peaña. Seguro que cuando sea mayor, la portará.
. Por supuesto que me gustó el acompañamiento musical de nuestra banda. A mí el “Himne a sant Sebatià” cuando lo escucho, me llega a lo más adentro. Bien por nuestra banda.
